MAIG-AGOST 2025

Som en plena primavera, època de transició per naturalesa, i sembla que els esdeveniments s’hagin posat d’acord per confirmar que ens trobem també en un moment de canvis globals, tal com anticipàvem en el nostre últim editorial, el passat mes de gener.

La música, de manera més o menys evident, no és aliena a l’entorn en què es compon o s’interpreta. I no hi ha música, efectivament, sense compositors ni intèrprets. Les últimes setmanes, s’han presentat les noves temporades de concerts i ja fa uns mesos Ibercamera va anunciar el retorn de Valeri Gergiev, un dels primers músics que va ser víctima de la política de cancel·lació quan, ara fa tres anys, va esclatar la guerra d’Ucraïna. Davant dels nous contextos geopolítics, amb seguretat, tornarem a veure artistes compromesos amb causes socials i polítiques com el canvi climàtic o els drets humans. Tornaran també, malauradament, els qüestionaments, les amenaces o, en el pitjor dels casos, els vetos? O sabrem fer de la música, finalment, un nou pont d’enteniment i de pau?

És en panorames incerts que se’ns mostren amb més contundència els exemples d’institucions que resisteixen amb fortalesa el pas dels segles. En aquest número, dediquem el Dossier al mil·lenari que Montserrat està commemorant enguany, tant a la muntanya santa com, en bona mesura, a l’escenari del Palau de la Música. Es tracta d’un símbol -un mite, pràcticament- del nostre país en el qual ja posàvem atenció fa trenta anys des de les pàgines d’aquesta Revista. “La història musical de Catalunya és deutora, en un grau molt alt, de les aportacions montserratines, tant al nivell de la creació com al de la praxi musical”, reconeixia llavors el director Jaume Comellas. I malgrat que tres dècades semblin un període irrisori al costat de mil anys d’existència, és suficient per confirmar la vigència d’aquella afirmació.

També repassem, com correspon sempre al nostre número de maig, les cites més destacades dels festivals de l’estiu que tenim per davant, al nostre país i a l’estranger. En aquest cas, ho fem també des de la secció Escenaris del món, on tractem de l’esdeveniment coral multitudinari que tindrà lloc a la capital estoninana, Tallinn, una cita que només té lloc cada cinc anys i que impressiona aquells que tenen la sort de viure’l de prop.

Sobretot, però, posem la mirada en el més immediat i concedim gustosament el protagonisme de la nostra portada a un gran talent de casa. Elisabet Franch, que fa anys va despuntar amb força com a virtuosa de la flauta, és també una artista polifacètica amb inquietuds per la comunicació amb el públic des d’altres perspectives i a qui una formació inicial en Periodisme ha valgut, fa pocs mesos, la confiança de la seva orquestra, la Simfònica del Vallès, per debutar com a guionista al Palau de la Música. D’aquí a molt pocs dies, en aquest mateix escenari, s’hi presentarà per primer cop com a solista acompanyada d’orquestra. Sense escatimar res a la trajectòria que l’espera en el futur, ens costa d’imaginar un moment més dolç que justifiqui l’atenció que li fem, convençuts de la seva vàlua.