SETEMBRE-DESEMBRE 2025

Amb les energies renovades després dels mesos de calor i la mirada posada en tot allò que ha de venir, reprenem, un setembre més, el fil de la vida musical. Amb il·lusió -denostat eslògan, malauradament-, però també amb aquell punt de reflexió i esperit crític que els elements ens imposen, anem tancant un estiu que arrencava amb polèmica arran de l’eliminació d’El meu avi de l’emblemàtica Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. Al marge de quins en fossin els prolegòmens i quines en seran les conseqüències, ha aflorat novament l’eterna i probablement irresoluble disjuntiva entre els valors de l’artista i el de la seva obra.

És clar que, després d’un nou estiu tòrrid com el que deixem enrere, tal vegada sigui la temperatura i no la música la que acapari, d’ara endavant, els titulars dels festivals. La sostenibilitat ambiental del nostre sector, de què ja parlava l’Acadèmia Catalana de la Música en el seu darrer Fòrum Anual, és un altre element de debat que tenim sobre la taula, així com s’hi mantenen també les conseqüències que pugui tenir, en el mercat internacional dels artistes, el nou cicle geopolític que entrevèiem en l’últim editorial i que s’ha revelat especialment nefast a l’hora de vetllar per un ideari de pau. La imposició del rearmament per sobre del desenvolupament ens sumeix en un ambient de tensió i incertesa que no anticipa res de bo, si no és que estimula nous pronunciaments artístics en favor de l’entesa, la germanor i l’harmonia.

D’alguna manera, aquest és l’estat mental a què ens mou una entrevista com la que publiquem amb motiu del 85è aniversari de Raimon que, després d’una llarga carrera -exitosa, però construïda tant a base d’aplaudiments com de cops-, gaudeix ara d’una vida retirada que li permet aquest tipus d’anàlisi, menys implicada que en el passat però igualment informada i meditada.

La mateixa capacitat de reflexió i avaluació la trobem també, malgrat que els separen un parell de generacions, en l’entrevista a un músic molt més jove: el compositor Josep Ollé i Sabaté, protagonista de la nostra portada en tant que artista convidat, aquesta temporada, al Palau de la Música. A mig camí de la trentena, la seva és una veu potent, tant musical com personal, que ens arriba des del sud del país i que il·lustra, amb orgull, el planter de professionals que, els darrers anys, ha permès elevar el nivell de la nostra vida musical amb la formació d’orquestres i el disseny de programacions que ara arriben a aniversaris rodons i de les quals també parlem en aquestes pàgines.

El record per a dos intèrprets del nostre país que també van destacar en la seva joventut i dels quals enguany es commemoren efemèrides -el pianista Ricard Viñes, a qui dediquem el Dossier, i la soprano Conxita Badia, amb un primer article que arrodonirem en el següent número- completen aquesta edició amb la qual ens proposem d’acompanyar els nostres lectors al llarg de la propera tardor i fins arribar a les entranyables -i també tan musicals- festes nadalenques.