Aquest dissabte, 21 de març (Petit Palau, 18.30 h), el Cor de Cambra del Palau de la Música estrenarà, al cicle La Casa dels Cants, Mujer pájaro, encàrrec del Palau a Gabriela Ortiz, compositora convidada de la temporada 2025-26.
El concert, dirigit per Júlia Sesé, posa en diàleg l’obra de la compositora mexicana –de qui també s’interpretarà Kauyumari– amb les veus de compositors corals contemporanis del país –integrants de l’anomenada Generació C–, com són el també compositor convidat de la temporada actual del Palau, Josep Ollé, i Bernat Vivancos, Carles Prat, Anna Campmany, Xavier García Cardona i Bernat Giribet, en un concert amb la participació del rapsode David Pastor i el recitat de German de la Riva, així com les veus solistes de la soprano Belen Barnaus i del tenor Joan Mas.
Inspirada en una idea que connecta la identitat femenina amb la natura i el món espiritual, Mujer pájaro explora la transformació, la llibertat i la resistència a través d’una escriptura vocal rica en textures i colors. Inspirada en l’obra de Joan Miró Femme, oiseau, étoile (Dona, ocell, estel, 1978), un acrílic i oli sobre tela penjat a la Fundació Miró de Barcelona, construeix un univers sonor evocador, amb una forta càrrega simbòlica, en què la veu esdevé vehicle d’una narrativa poètica i alhora reivindicativa. L’obra planteja una reflexió sobre la relació entre l’ésser humà i el seu entorn, tot apel·lant a la necessitat de reconnectar amb la natura i preservar-la.
Aquesta és la segona estrena al Palau d’una obra de Gabriela Ortiz, després de Mujer ángel, presentada el 23 de gener al Petit Palau per l’Attacca Quartet, obra coencàrrec del Palau amb quatre institucions culturals internacionals (Carnegie Hall de Nova York, Centro Nacional de Difusión Musical de Madrid, The Phillips Collection de Washington i Kings Place de Londres). Inspirada en una icònica fotografia de Graciela Iturbide –una dona de la comunitat seri travessant el desert de Sonora amb un radiocasset a les mans–, l’obra esdevé un homenatge a la confluència entre tradició i modernitat en la cultura mexicana, amb un recorregut sonor ple de contrastos i expressivitat. Aquest és un dels nou concerts que el Palau programa aquesta temporada amb obra de la compositora. Considerada una de les veus més rellevants de la creació contemporània internacional, Ortiz ha estat reconeguda amb diversos premis Grammy, i la seva música, d’una gran força expressiva i identitat pròpia, és habitual als escenaris de les principals orquestres i institucions de tot el món.
El programa del concert d’aquest dissabte proposa un diàleg entre la mirada internacional de Gabriela Ortiz i la vitalitat de la creació coral catalana actual a través d’obres de compositors de la Generació C. De Josep Ollé s’hi interpretarà Al principi era el vent, una peça que posa en relleu la seva escriptura refinada i una gran sensibilitat pel color i el discurs vocal. Bernat Vivancos hi és present amb Escil·la, de les Cançons d’Ariadna, una obra d’una gran càrrega espiritual i poètica que convida a una escolta contemplativa. De Carles Prat es podrà escoltar Aquesta remor que se sent…, una proposta centrada en l’exploració de textures i atmosferes sonores, i d’Anna Campmany, Si jo oblidés ma cantera, una peça d’una gran delicadesa expressiva. Completen el programa, Així com cell que es veu prop de la mort de Xavier García Cardona –amb la participació dels solistes Joan Mas, tenor, i German de la Riva, recitat—, una obra d’intensitat dramàtica i força textual, i Madrigal de Bernat Giribet, que dialoga amb la tradició des d’una mirada contemporània.
Sobre Gabriela Ortiz
Nascuda en una família de músics a Ciutat de Mèxic, Gabriela Ortiz sempre ha sentit que no va ser ella qui va triar la música, sinó la música qui la va triar a ella. Filla de dos dels fundadors de Los Folkloristas, un reconegut conjunt dedicat a interpretar música popular llatinoamericana, Ortiz tocava el charango i la guitarra mentre aprenia piano clàssic. Va començar els seus estudis amb els reputats compositors mexicans Mario Lavista, Federico Ibarra i Daniel Catán. Va continuar la seva formació a Europa, on aconseguí un màster a la Guildhall School of Music and Drama i un doctorat en composició i música electrònica a la London’s City University.
Sota la direcció de Gustavo Dudamel, la Filharmònica de Los Angeles ha encarregat i estrenat set obres a Ortiz, incloent-hi el ballet Revolución diamantina, guanyador de tres premis Grammy el 2025, i el concert per a violí Altar de cuerda. Dudamel, un gran defensor de la música d’Ortiz, afirma: “La seva capacitat per aportar colors, per aportar ritmes i harmonies que connectin amb tu és quelcom únic”.
La música d’Ortiz té la singularitat d’incorporar mons musicals aparentment dispars, des d’idiomes tradicionals i populars fins a tècniques d’avantguarda i obres multimèdia: una enginyosa fusió de diferents mons sonors. Les seves partitures per a dansa, cinema i teatre exploren sovint temes contemporanis, com per exemple preocupacions ambientals, racisme, sexisme i globalització. Però també trobem en les seves obres temes característics en la cultura mexicana, com són el culte als morts i els diversos rituals i festivitats que enriqueixen la cultura mexicana i que arrelen en la diversitat d’influències que el país nord-americà ha anat acumulant amb el pas del temps. Un país que neix en les cultures ancestrals prehispàniques, com els maies o els asteques, que creix i evoluciona sota l’imperi espanyol i que es consolida a partir de la seva independència amb les múltiples influències nord-americanes, tot creant un folklore, uns rituals i una cultura única i diversa.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
