Amb la mort de l’organista Modest Moreno, les campanes del monestir de Santa Maria de Ripoll, del qual era organista des del 1978, sonen d’una manera especial. La veneració que sentia per aquest monestir romànic, de tant pes patrimonial a la vila on va néixer el 1956, la va plasmar al llibre que va dedicar a la sonoritat de cadascuna de les seves campanes. Deu dies abans de la seva defunció, el 16 d’abril, encara va aparèixer a les plataformes digitals l’últim volum de les seves gravacions a Orgues notables de Catalunya (Edicions Albert Moraleda), com si fos el seu testament a la xarxa d’una manera pròpia de tocar i d’entendre la música per a orgue.
Sempre va ser un devot dels ensenyaments que va adquirir a Montserrat. Tenia un sentiment monacal de la música (“Pax et labora” era el seu lema, al·ludint a l’“Ora et labora” de la regla de Sant Benet) que quedava subratllat amb el somriure beatífic amb què et saludava. Un sentiment musical que va anar desgranant al llarg de moltes dècades dedicades a l’estudi musicològic dels compositors catalans més antics que havien compost per a aquest instrument. Aquesta recerca el va portar a publicar estudis com Notes sobre teoria musical de l’edat mitjana al monestir de Ripoll, sobre l’orgue del centellenc Francesc Galtayres de l’església de Sant Pere de Ripoll o la revisió, estudi i transcripció dels Versos del primer to de Lluís Brusio del Tema amb variacions del monjo montserratí Benet Brell, publicats pel Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès. També va fer un recull de peces inèdites de l’Escola Montserratina i de Josep Elies. La seva admiració pels monjos músics de Montserrat era fervent i semblava que els dediqués tota la seva vocació musical. Que el seu traspàs s’hagi esdevingut poc abans del 27 d’abril, diada de la celebració de la Mare de Déu en l’any del mil·lenari, sembla providencial.
Amb ell vaig viure l’experiència de compartir una idea escènica que vam titular La invocació d’Oliba i que vam fer amb l’artista visual Toni Casassas i l’actor Jordi Coromina, presentada a la dreta de l’altar del monestir de Ripoll un vespre congelat de febrer del 2014. El so del seu orgue s’enlairava per aquelles voltes de canó de pedra picada, sobre les tombes dels comtes medievals catalans que allà reposen pels segles dels segles. Una experiència sonora plena de misticisme que sempre es manifestava als seus concerts d’una manera o d’una altra, al santuari de la Gleva o en altres teclats consagrats per l’antiguitat. Un músic espiritual per sobre de tot, des dels seus inicis als catorze anys tocant l’orgue del santuari de Núria fins a la promoció del nou orgue del monestir de Ripoll, que va poder inaugurar el 2017. Els puntals de Montserrat Torrent i del pare Gregori Estrada en la seva expressivitat a l’orgue eren prou evidents i els proclamava.
Ara ens queden els seus enregistraments i publicacions, i també i el seu rastre per l’orgue de l’església de la Mare de Déu dels Dolors de Vic, que seria bo que restés permanentment en alguna inscripció que li fes homenatge, també per la seva vinculació amb aquesta ciutat com a professor de l’Escola de Música i Conservatori. Escoltar aquest Tema sobre Ave Maris Stella amb variacions d’ell i del pare Gregori Estrada és una de les millors maneres d’homenatjar-lo.
Imatge destacada: (c) Sergi Escribano.
