La reconeguda compositora mexicana Gabriela Ortiz, una de les veus més personals de la música llatinoamericana actual, estrenarà aquesta temporada Mujer pájaro al Palau de la Música, amb el Cor de Cambra del Palau, el 21 de març (Petit Palau, 18.30 h).
Mujer pájaro és una de les dues obres que el Palau ha encarregat a Ortiz, compositora convidada del Palau aquesta temporada 2025-26. L’altra és Mujer ángel, un coencàrrec del Palau amb quatre institucions culturals internacionals (Carnegie Hall de Nova York, Centro Nacional de Difusión Musical de Madrid, The Phillips Collection de Washington i Kings Place de Londres), que es va estrenar el 17 de març passat al Centro Nacional de Difusión Musical de Madrid interpretat per l’Attacca Quartet. Aquesta formació protagonitzarà també el concert del Palau de la Música previst el 23 de gener (Petit Palau, 19.30 h), en què s’oferirà la primera audició a Catalunya d’aquesta obra.
La programació de la temporada 2025-26 del Palau inclou un total de nou concerts amb obra de Gabriela Ortiz,. El 20 de setembre l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb direcció d’Andrés Salado, va interpretar Antrópolis 2019. El 9 d’octubre la GIO Symphonia i Frames Percussion, amb direcció de Francesc Prat, van dur a l’escenari Altar de neón. El proper concert serà el dia 24 d’octubre amb el Cosmos Quartet i el flautista Alejandro Escuer, que obriran el programa amb Exilios.
De reconeguda trajectòria internacional, Ortiz va fer història el mes de febrer passat en ser guardonada amb tres premis Grammy pel seu àlbum Revolución diamantina.La música d’Ortiz es caracteritza per transitar entre la tradició i l’avantguarda, arrelada en la cultura del seu país però oberta alhora a influències globals, amb una escriptura vibrant, plena de ritme i color. El Palau ha volgut convidar-la aquesta temporada com a compositora convidada per contribuir a difondre la seva obra al Vell Continent.
Exilios, Cosmos Quartet i Alejandro Escuer, 24 d’octubre (Petit Palau, 19.30 h)
El Cosmos Quartet, format pels violinistes Helena Satué i Bernat Prat, la violista Lara Fernández i el violoncel·lista Oriol Prat, inaugura el cicle Petit Palau Cambra d’aquesta temporada 2025-26 amb un programa d’alta intensitat expressiva. Al costat del flautista mexicà Alejandro Escuer –referent de la nova música llatinoamericana–, obriran el concert amb Exilios de Gabriela Ortiz, una peça vibrant dedicada als republicans espanyols que es van exiliar a Mèxic. Completarà el programa el refinat Tema i variacions d’Amy Beach i el celebradíssim quartet La Mort i la Donzella de Schubert, una obra mestra de la literatura cambrística.
Mujer ángel, Attacca Quartet, 23 de gener (Petit Palau, 19.30 h)
Mujer ángel és una obra d’Ortiz inspirada en una icònica fotografia de l’artista Graciela Iturbide que mostra una dona de la comunitat seri travessant el desert de Sonora amb un radiocasset a les mans. Es tracta d’un homenatge a la confluència entre tradició i modernitat que defineix la cultura mexicana i que transporta l’oient per diverses atmosferes sonores, plenes de contrast i expressivitat. Després de l’estrena absoluta el 17 de març al Centro Nacional de Difusión Musical de Madrid amb l’Attacca Quartet, ara la formació integrada pels violinistes Amy Schroeder i Domenic Salerni, el viola Nathan Schram i el violoncel·lista Andrew Yee porta l’obra al Palau de la Música. El concert, que forma part del cicle Palau Fronteres, també inclourà al programa Caroline Shaw (Plan and elevation), Gabriel Kahane(Klee) i George Smith (Carrot revolution).
Liquid borders, Frames Percussion, 27 de gener (Petit Palau, 19.30 h)
La formació de percussió Frames Percussion, en el segon any com a formació resident del Palau de la Música, serà la protagonista del concert següent amb obra d’Ortiz a la sala modernista. Integrat al cicle Palau Fronteres, n’oferirà l’obra Liquid borders. Es tracta d’una reflexió sonora sobre les fronteres –físiques, culturals i simbòliques– i les seves conseqüències humanes i socials. En tres moviments, s’hi explora la idea de frontera com a espai líquid i canviant, on el diàleg, la tolerància i la diversitat esdevenen camins possibles cap a la comprensió i la convivència. Completaran el programa: Traces IV per a marimba i electrònica de Martin Matalon, una obra encarregada al compositor Demian Luna i Intensidad y altura de Mesías Maiguashca.
Mujer pájaro, estrena absoluta, amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el 21 de març (Petit Palau, 19.30 h)
La cita més especial de la residència de Gabriela Ortiz al Palau serà l’estrena absoluta de l’altre encàrrec de la sala modernista a la compositora mexicana: Mujer pájaro, inspirat en l’obra de Joan Miró Dona, ocell, estel. L’obra vol reflectir la paradoxa que connecta l’ésser humà amb les aus, que d’una banda s’inspira en el cant de les aus per desenvolupar el cant humà i, al mateix temps, contribueix decisivament a l’extinció de moltes espècies. Serà el 21 de març, en un concert del cicle La Casa dels Cants, amb el Cor de Cambra del Palau, i Xavier Puig com a director, que el dirigirà juntament amb Júlia Sesé, directora col·laboradora del Cor de Cambra. El programa del concert, amb la presència del pianista Jordi Armengol, inclourà també l’estrena europea de la versió per a cor de Kauyumari, igualment d’Ortiz, a més d’obres de compositors corals contemporanis catalans, un moviment que el Palau vol donar a conèixer aquesta temporada de manera especial mitjançant la denominació de Generació C.
Patios serenos, Su Muy Key, Preludio y Estudio núm. 3, amb Noelia Rodiles, el 30 de març (Petit Palau, 19.30 h)
El concert següent amb obra d’Ortiz arribarà mitjançant la pianista asturiana Noelia Rodiles, una de les pianistes més destacades de l’Estat espanyol, reconeguda tant per les seves interpretacions del gran repertori clàssic com pel seu compromís amb la creació contemporània. Rodiles presentarà un programa amb equilibris subtils entre passat i present, forma i llibertat que inclourà tres obres de la compositora mexicana: Patios serenos, Su Muy Key i Preludio y Estudio núm. 3. L’univers sonor d’Ortiz aportarà una mirada contemporània impregnada de lirisme i color a un programa que recorrerà de la claredat clàssica de Haydn als refinaments romàntics de Schubert, passant per l’arquitectura monumental de la Xacona de Bach en la transcripció de Busoni.
Kauyumari i Concert per a trompeta, “Alma de Bronce”, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i Pacho Flores, 11 d’abril (Sala de Concerts, 18.30 h)
L’Orquestra Simfònica del Vallès tornarà a interpretar obra d’Ortiz en un nou concert del cicle Simfònics al Palau. Serà l’11 d’abril en companyia del virtuós trompetista veneçolà Pacho Flores i sota la direcció d’Andrés Salado.
Oferiran un programa que portarà l’oient des del lirisme contemporani de Kauyumari i l’energia desbordant del concert Alma de Bronce, totes dues obres de Gabriela Ortiz, fins a la força tel·lúrica d’Estancia de Ginastera, en un viatge sonor pel paisatge musical de Llatinoamèrica. Completarà el programa el cèlebre Danzón núm. 2 d’Arturo Márquez, que arrodonirà una vetllada de gran intensitat expressiva amb la celebració de la vitalitat i la diversitat de la creació americana.
De cuerda y madera, amb María Dueñas, el 17 d’abril (Sala de Concerts, 20 h)
Com a tancament de la col·laboració d’Ortiz amb el Palau, la violinista María Dueñas protagonitzarà el darrer concert de la temporada amb obra de la compositora mexicana. Serà el 17 d’abril, en un concert corresponent al cicle Palau Cambra. La virtuosa intèrpret gaditana i el pianista Aleksandr Malofeev, tocaran De cuerda y madera, una peça lúdica i brillant per a violí i piano, escrita per Gabriela Ortiz a petició de la violinista María Dueñas, a qui està dedicada.
Dueñas ja va protagonitzar, el 28 de maig de 2024, l’estrena europea de l’obra Altar de cuerda a l’escenari modernista en un concert dirigit per Gustavo Dudamel. Estructurada en tres seccions, s’hi combina virtuosisme i llibertat expressiva en un diàleg constant entre piano i violí.
El programa es completarà amb obres de Schubert, Sonata per a violí i piano, en La major, D. 574; Debussy, Sonata per a violí i piano, en Sol menor, L. 140, i Franck, Sonata per a violí i piano, en La major.
Sobre Gabriela Ortiz
Nascuda en una família de músics a Ciutat de Mèxic, Gabriela Ortiz sempre ha sentit que no va ser ella qui va triar la música, sinó la música qui la va triar a ella. Filla de dos dels fundadors de Los Folkloristas, un reconegut conjunt dedicat a interpretar música popular llatinoamericana, Ortiz tocava el charango i la guitarra mentre aprenia piano clàssic. Va començar els seus estudis amb els reputats compositors mexicans Mario Lavista, Federico Ibarra i Daniel Catán. Va continuar la seva formació a Europa, on aconseguí un màster a la Guildhall School of Music and Drama i un doctorat en composició i música electrònica a la London’s City University.
Sota la direcció de Gustavo Dudamel, la Filharmònica de Los Angeles ha encarregat i estrenat set obres a Ortiz, incloent-hi el ballet Revolución diamantina, guanyador de tres premis Grammy aquest 2025, i el concert per a violí Altar de cuerda. Dudamel, un gran defensor de la música d’Ortiz, afirma: “La seva capacitat per aportar colors, per aportar ritmes i harmonies que connectin amb tu és quelcom únic”.
La música d’Ortiz té la singularitat d’incorporar mons musicals aparentment dispars, des d’idiomes tradicionals i populars fins a tècniques d’avantguarda i obres multimèdia: una enginyosa fusió de diferents mons sonors. Les seves partitures per a dansa, cinema i teatre exploren sovint temes contemporanis, com per exemple preocupacions ambientals, racisme, sexisme i globalització. Però també trobem en les seves obres temes característics en la cultura mexicana, com són el culte als morts i els diversos rituals i festivitats que enriqueixen la cultura mexicana i que arrelen en la diversitat d’influències que el país nord-americà ha anat acumulant amb el pas del temps. Un país que neix en les cultures ancestrals prehispàniques, com els maies o els asteques, que creix i evoluciona sota l’imperi espanyol i que es consolida a partir de la seva independència amb les múltiples influències nord-americanes, tot creant un folklore, uns rituals i una cultura única i diversa.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
