El violoncel·lista Peter Schmidt, nascut a Alemanya de pares nord-americans i arrelat a Catalunya des de feia molts anys, va morir el 14 de maig passat als 41 anys per una malaltia.
La seva pèrdua ha estat un cop molt fort i inesperat per als músics de la seva generació que hi compartien amistat i, des del 2014, també per al festival Pòdium de Matadepera que va crear juntament amb la seva esposa, la pianista Katia Michel, com a continuïtat del Festival Internacional de Música de Matadepera que dirigia Francesca Marlet. Matadepera era el poble on en Peter vivia amb la seva família i per al qual va promoure el festival Pòdium prenent com a referència el Podium d’Esslingen i el festival Músics en Residència d’Alella, que ofereixen concerts amb programes de cambra variats i poc habituals, als quals conviden músics d’orígens diversos a compartir una setmana d’assajos i concerts en una experiència que és molt més que un festival, perquè inclou una convivència dels músics i del públic molt profitosa i relaxada. En Peter, a més, mantenia una carrera internacional, tant concertística com pedagògica, i formava part del professorat del Conservatori de Manresa.
Per retre-li homenatge, el dimecres 9 de juliol (19 h), a la Sala d’Actes del Casal de Cultura de Matadepera, en el marc del Pòdium d’enguany, s’ha organitzat un concert amb la participació dels violinistes Christian Torres, Andrea Santiago i Helena Satué; els violes Lara Fernández i Álvaro Castelló, i el violoncel·lista Pau Codina, entre d’altres. Christian Torres i Andrea Santiago van ser molt a prop de Peter Schmidt en les últimes edicions del Pòdium i al final de la seva vida, i per això han volgut mantenir el seu llegat amb aquesta nova edició del Pòdium, que s’inaugura avui mateix (18 h) amb una presentació de Joan Vives comentant totes les obres que s’interpretaran fins al dia 11.
Per al programa del dia 9 s’han escollit diverses obres representatives del repertori que més s’estimava en Peter, com el primer moviment del Sextet en Si bemoll major, op. 18 de Brahms o la Serenata per a cordes de Txaikovski, de la qual Christian Torres i Andrea Santiago interpretaran l’“Elegia” i el “Vals”. A més, s’hi estrenarà una obra del compositor Emil Naoumoff, amic del pare d’en Peter, també músic, dedicada a la seva memòria i que interpretarà el pianista Jordi Humet.
Hem volgut parlar de Peter Schmidt amb alguns dels músics de la seva generació i participants en altres edicions del Pòdium, que estan actualment en la plenitud de la seva carrera, com és el cas dels esmentats Pau Codina i Helena Satué. L’Helena recorda que “de seguida que va venir ens vam fer amics, teníem moltes coses i coneguts en comú i li va agradar molt el nostre projecte de Músics en Residència a Alella, i d’aquí va sortir el Pòdium de Matadepera. Per a mi va ser un exemple la manera com es va integrar, venint d’Alemanya. Va aprendre català de seguida, era molt intel·ligent i amb ganes de fer coses. S’havia sabut adaptar molt bé a totes les circumstàncies. Era una personalitat molt curiosa perquè era molt tranquil, molt calmat i alhora molt actiu i amb molta empenta, però sense desprendre mai cap estrès, sempre amb serenitat i energia positiva. Tenia una rectitud alemanya combinada amb la flexibilitat catalana que admirava. Li agradava molt l’estil de vida d’aquí i que les coses no fossin tan estrictes com a Alemanya. Com a cellista, era un músic diferent de molts. Parlava amb el violoncel. Estava molt preparat i tenia un so amb molta personalitat, gens banal, molt personal. Als assajos o quan tocava una peça, escoltava molt la resta i no imposava una manera de fer, estava molt obert. Sempre tenia moltes idees i era molt creatiu, tenia molta cultura. Era un gust parlar amb ell, perquè sempre sabia alguna cosa que ignoraves. Investigava molt sobre compositors i èpoques. Ha deixat un buit molt gran a tots els llocs dels quals va formar part. Ens ha deixat en xoc a tots. Jo estic molt feliç de participar en aquest concert d’homenatge aportant-hi el meu granet de sorra. Serà molt emotiu. Es feia estimar i a Matadepera l’estimaven molt”.
El violoncel·lista Pau Codina l’evoca amb aquestes paraules: “Vaig tenir contacte amb ell com a músic, com a organitzador del festival i com a persona. D’entrada, al Pòdium, al qual vaig anar quatre vegades –quan engegava i també als meus inicis–, vaig conèixer molta gent i vaig tenir experiències precioses. Ha deixat un llegat molt bonic i crec que tots li podem estar molt agraïts. Com a persona, el vaig veure sempre molt positiu, amb intensitat i il·lusió, amb moltes ganes, amb aquella barreja germànica i nord-americana que tenia. L’any passat van fer el Quartet per a la fi dels temps de Messiaen amb les Variacions Goldberg de Bach. Era un concert llarguíssim!… Però ell tenia moltes ganes de fer-lo i que funcionés. Era original, creatiu i tossut en el millor dels sentits, que són capacitats imprescindibles per tirar endavant un festival. Com a músic, trobaves les mateixes qualitats a través de la seva musicalitat. Era un músic refinat, honest i un gran violoncel·lista, i el trobarem molt a faltar. Quan estava malalt, la seva lluminositat i ganes de fer encara hi eren, com un far que no s’apagava mai. Va ser conscient que deixava el llegat del Pòdium i que havia de continuar quan ja no hi fos”.
La violinista Andrea Santiago, juntament amb Christian Torres per voluntat d’en Peter, està ara al capdavant del Pòdium de Matadepera. L’Andrea remarca que “va ser una de les primeres persones que em va donar l’oportunitat de tocar al festival com a jove. Va confiar en mi i em va convidar a tocar amb gent professional i per això sempre li estaré agraïda. Era una persona profundament generosa. Ha creat aquest festival a Matadepera tan valuós i que és tradició al poble. Molta gent d’arreu l’espera cada any. Ha sembrat l’amor per la música durant aquests més de deu anys i no és fàcil d’aconseguir-ho. Sempre ho va fer amb molta naturalitat i amb molta entrega. Era exigent i perfeccionista, però alhora amable, proper i molt respectuós amb tothom. També tenia un sentit de l’humor especial, que és una de les coses que m’agrada més recordar. Sempre somreia. Era molt admirable. Tots els que hem tingut la sort de coneixe’l i coincidir amb ell som uns afortunats. Només puc donar-li les gràcies. Esperem que l’homenatge de dimecres faci honor a tot el que va fer durant la seva vida”.
Per la seva banda, Christian Torres anuncia que presentarà el Sextet, i l’Andrea, les altres peces de Txaikovski: “Ha estat un any molt complicat. La seva pèrdua ens va trencar pel mig a nivell emocional i vam estar a punt de tirar-nos enrere, però sabem que en Peter no volia que passés. Aquest festival era la seva creació i hi dedicava una energia molt inspiradora que hem anat aprenent junts, al seu costat. Recordo una reunió que vam fer al setembre per acabar de definir el repertori i com enfocàvem aquesta edició del Pòdium; érem al Turó Park amb l’Andrea i en Peter ens explicava les ganes que tenia de fer el Sextet. També va triar unes peces de Beethoven i unes de Solima que són desconegudes. El Sextet era la seva peça preferida i per això vam pensar amb l’Andrea que estaria bé fer-ne el primer moviment. Volem que el seu violoncel sigui present en aquest acte i el posarem al mig de l’escenari, amb nosaltres tocant al seu voltant. Volem acabar amb alguna obra alegre i el Vals de Txaikovski recordo que una vegada vaig veure que el ballava i tot. Sempre ens feia riure i per això vam pensar que quedaria bé acabar el concert amb aquesta peça per donar-li les gràcies per haver-nos donat l’oportunitat de tocar junts, d’haver crescut junts tota aquesta generació de músics: en Pau, en Joel –amb qui ens havíem conegut a la JONC– i altres músics de fora que ell ens va fer conèixer en el bon ambient que sabia crear al Pòdium. La gent estava meravellada amb els concerts i amb la relació que s’establia entre els músics i amb el públic. En Peter va crear una cosa màgica. Per això necessitem que la gent continuï creient d’aquesta manera en la cultura i que ho faci per molts anys”.
