“L’Escola d’Òpera de Sabadell és un projecte únic”
El proper 29 de juny acaba el termini d’inscripció al Concurs Mirna Lacambra que donarà accés a la 29a edició de l’Escola d’Òpera de Sabadell, una iniciativa que ha vist néixer la carrera professional de centenars de cantants i que continua apostant pel talent jove del nostre país. Enguany la gestió ha estat assumida per la Fundació Òpera a Catalunya, de la qual Òscar Lanuza és el gerent.
ALBERT TORRENS: L’Escola d’Òpera de Sabadell no s’havia integrat fins ara a la Fundació Òpera a Catalunya. Per què?
ÒSCAR LANUZA: Quan la Fundació Òpera a Catalunya (FOC) i l’Orquestra Simfònica del Vallès es van integrar, l’Escola d’Òpera era un projecte dels Amics de l’Òpera de Sabadell que gestionava directament la Fundació Mirna Lacambra, que s’havia creat justament per fer seguiment i orientar la carrera dels joves cantants. En realitat, sempre ha estat vinculada a la FOC, perquè hi ha hagut una col·laboració organitzativa i econòmica i, de fet, la producció operística en què es basa l’Escola és de la FOC. L’any passat el Patronat de la FOC va proposar integrar totalment l’Escola per poder plantejar-ne un reforç estratègic de cara al futur, fer-lo créixer, obtenir més recursos, compartir més sinergies i vincular-lo encara més amb les produccions professionals de la FOC.
AT: Quina relació manté la Fundació Òpera a Catalunya amb els cantants un cop surten de l’Escola?
OL: Amb els alumnes que han passat per l’Escola, s’hi compta molt de manera preferent i solen participar en una o més produccions de títols diferents, perquè sempre hi ha hagut una vocació d’acompanyar-los en els inicis de la seva carrera durant les temporades següents, de vegades en rols més petits o partiquins, i d’altres en papers principals. D’aquesta manera, aquesta vocació que ja existia es concreta en l’aposta per vincular el talent, que la nostra relació no es quedi en un contacte puntual, sinó que tingui més connexió de cara a futur i els puguem oferir de participar en més produccions reals d’òpera. Aquest any, entre els dos repartiments de la Carmen que acabem de fer, potser hi havia un trenta per cent de cantants que, fa més o menys anys, procedien de l’Escola. Fins i tot hi ha cantants ja professionals que ens demanen tornar al cap d’un temps llarg per debutar en un rol o rodar-lo abans de presentar-lo en un altre teatre.
AT: ¿L’Escola d’Òpera continua essent un model únic a l’Estat?
OL: Sí. Han anat apareixent altres projectes d’opera studio o centres de perfeccionament, però que funcionen més aviat com un màster habitual, un acompanyament de cantants que els permet, de tant en tant, afrontar alguna òpera de cambra, però sempre de petit format. Aquí els oferim fer un treball intensiu de dos mesos en un títol del gran repertori i debutar-hi en una producció completa, amb un cor i una orquestra professionals i direcció escènica completa; la mateixa que s’assaja paral·lelament amb cantants professionals. A Espanya no hi ha cap altre projecte orientat d’aquesta manera. I a la resta d’Europa, hi ha grans teatres que tenen escola on permeten a una sèrie de cantants assajar, actuar com a cover i, a poc a poc, anar participant. Però només aquí poden sortir dient que han debutat en una producció completa.
AT: De quina manera interactua la direcció artística de la temporada de la FOC amb la de l’Escola?
OL: És obvi que ambdues estan vinculades, perquè el primer títol de la temporada, d’alguna manera, està condicionat per l’Escola, ja que ha de ser adequat per a veus joves. L’any passat es va fer La bohème, que potser s’allunya d’aquest context, però normalment es fan més aviat títols de Mozart o Rossini. D’altra banda, l’equip professional artístic i les direccions escènica i musical també són compartides; per tant, ha d’haver-hi un mínim consens.
AT: Com impacta el projecte de l’Escola en les finances de la Fundació Òpera a Catalunya?
OL: És un projecte clarament deficitari, que té un pressupost aproximat de 120.000 euros. Tot i que els cantants no cobren, aquesta xifra inclou dues funcions amb el cor, l’orquestra i l’equip tècnic, que tenen el cost d’una funció normal. D’altra banda, als estudiants se’ls facilita l’allotjament. I també cal comptar el cost de totes les classes, que inclouen preparació tant a nivell vocal com temàtica, d’expressió corporal… Tot allò que calgui. Són dos mesos de treball molt intens, amb unes vuit hores d’assaig diàries, des de finals d’agost fins a l’estrena, a l’octubre. A la recta final, els alumnes assisteixen als assajos del repartiment professional i, de tant en tant, hi canten. Tot això, en l’ambient de treball especial que es crea a la FOC, que és de més proximitat que en un altre tipus de teatre. El pressupost de l’Escola, l’assumeix parcialment la FOC, però el projecte té un suport específic del Departament de Cultura de la Generalitat, de l’Ajuntament de Sabadell i aportacions de la Fundació Banc Sabadell i la Fundació Fluidra, que venen a cobrir el dèficit que es genera.
AT: Quan es va presentar la integració, també vau parlar de la voluntat de creixement de l’Escola d’Òpera. En quin sentit?
OL: Nosaltres volem que l’Escola creixi, creiem que té sentit que s’estengui, que sigui més gran, fins i tot amb més títols anuals, que hi hagi una continuïtat per poder tenir més impacte en els participants, que se’ls pugui acompanyar encara més i la seva formació aquí esdevingui un abans i un després en la seva carrera. Hem d’estudiar com podem articular aquesta continuïtat al llarg de la temporada, però n’estem convençuts perquè els més de dos-cents cinquanta participants que hem tingut fins ara coincideixen a valorar molt l’experiència. I ens avala el fet que, d’aquests, n’hi ha molts que ja estan consolidats. Pel que ens traslladen els cantants, a Espanya hi falta aquest circuit secundari d’òpera que permeti fer debutar les veus joves del país, ja que els teatres grans difícilment prenen aquest risc. Hi ha una manca d’espai per a la iniciació laboral, un circuit secundari en ciutats mitjanes que, en altres països, sí que és molt evident.
AT: Finalment, l’Escola acaba de recollir el Premi Òpera XXI a la Millor Iniciativa o Projecte. Com el vau rebre?
OL: En primer lloc, com un reconeixement, ja que, al capdavall, gairebé tots els teatres de l’Estat contracten cantants que han passat per l’Escola. I també com un premi a la feina de Mirna Lacambra. De vegades ens adonem que aquest projecte és més conegut fora de Catalunya que aquí mateix, tot i que per proximitat la majoria de cantants solen ser catalans. I estem contents que el premi hagi arribat en aquest moment tan important per a nosaltres.
