Lito Iglesias

ALBERT TORRENS: Com i per què heu escollit el tema del congrés d’enguany?

LITO IGLESIAS: En l’anterior Congrés del 2024, titulat “El valor de la música: La responsabilitat educativa dels docents i dels centres”,  ja es va posar de manifest la necessitat de reflexionar sobre l’ús de les tecnologies digitals que van irrompre de manera intensa a les aules arran de la pandèmia. La irrupció de la intel·ligència artificial ha accelerat aquest debat en els darrers tres anys i ha obert noves qüestions que afecten de manera directa els àmbits educatiu, artístic i sociocultural.

Actualment convivim amb les noves eines de l’IA sense haver definit clarament quin paper han de tenir en l’educació musical. Per aquest motiu vam considerar molt oportú dedicar el congrés d’enguany a abordar aquest repte i obrir un espai de reflexió sota el lema: “L’impacte de la intel·ligència artificial i les tecnologies en els ensenyaments musicals”.

AT: Quines comunicacions, ponències o participants destacaries?

LI: Aprofito per felicitar la feina conjunta del comitè organitzador de l’ACCat, que fa gairebé un any que treballa en l’estructura i el contingut del congrés i que ha permès configurar un programa molt engrescador amb set ponències, onze comunicacions i una taula rodona.

En primer lloc, m’agradaria destacar la figura de la padrina d’honor, que enguany serà la pianista Alba Ventura, i que participarà a la inauguració oficial del congrés. En edicions anteriors hem tingut el privilegi de comptar amb les personalitats de Jordi Savall i de Josep Pons, i ens fa molta il·lusió seguir aquesta línia de referents del nostre panorama musical i pedagògic.

Pel que fa a les ponències, hem volgut garantir una mirada diversa i complementària que abasti des d’una perspectiva ètica, humanística i neurocientífica —centrada en l’impacte sociocultural de la intel·ligència artificial— fins a una anàlisi específica i pràctica sobre l’educació musical, per comprendre com l’IA pot transformar metodologies, aprenentatges i pràctiques docents.

Finalment, voldria remarcar el valor de les comunicacions, que representen la participació directa del sector educatiu. Són aportacions que permeten compartir experiències innovadores i, en aquest cas, majoritàriament centrades en el tema del congrés.

AT: Quins reptes concrets planteja la IA en el vostre àmbit als quals intentareu trobar solucions o respostes?

LI: La música és un medi que, tot i la digitalització, continua sent profundament físic i corporal. Encara fem música amb la nostra veu i amb els mateixos instruments mecànics dels segles passats, amb el cos, amb la respiració, amb la presència. I això continuarà sent un valor fonamental i necessari en un entorn cada cop més virtual.

Però els estudiants de les noves generacions han crescut envoltats de pantalles i tenen unes habilitats digitals que, sovint, superen les dels seus mestres. I això ens obliga, d’una banda, a una formació contínua del professorat en aquest àmbit digital, i d’una altra, a replantejar com eduquem i integrem la tecnologia a la formació musical.

Estem en ple debat sobre les restriccions als mòbils i a les xarxes socials. S’està discutint com regular, com formar el professorat, i com adaptar el currículum perquè la tecnologia sigui una eina, no un entrebanc. La competència digital és avui dia una de les competències bàsiques. L’escola té l’obligació d’assegurar que tots els estudiants la desenvolupen. No n’hi ha prou amb “tenir tecnologia”: cal saber-ne fer un bon ús pedagògic. Hem d’aprofitar les noves tecnologies per tal que l’accés a l’educació musical i als seus valors humanístics i artístics esdevingui un dret universal.

AT: En quina mesura les problemàtiques que comporta la IA són globals o creieu que hi ha particularitats al nostre país?

LI: El món digital i la intel·ligència artificial tenen avui un impacte global innegable. Tres anys després de la seva irrupció massiva, encara sembla que ens trobem immersos en una fase de reflexió ètica i social, com si participéssim en un gran laboratori sociològic. Potser és als centres educatius on aquest debat es manifesta amb més intensitat i sensibilitat, ja que constatem que està influint directament en el procés formatiu i en el desenvolupament integral de les noves generacions.

En l’àmbit de l’educació musical, no només no podem quedar al marge d’aquest debat, sinó que tenim la responsabilitat d’aportar una mirada pròpia: preservar i reivindicar l’essència dels ensenyaments artístics dins del conjunt de la formació. La música, amb la seva capacitat de fomentar la creativitat, l’escolta activa, la sensibilitat estètica i el pensament crític, esdevé una eina clau per equilibrar un context cada dia més tecnològic i accelerat, i pot contribuir de manera decisiva al desenvolupament humà i integral de les noves generacions.

AT: Pel que fa a l’Associació de Conservatoris de Catalunya (ACCat), quins actes de celebració teniu previstos amb motiu del 20è aniversari?

LI: Aquest 2026 coincideix amb dues celebracions que reflecteixen plenament el sentit i la trajectòria de l’ACCat. D’una banda, aquest cinquè Congrés de Pedagogia Musical de Catalunya, que organitzem bianualment, i que és un espai de referència per a tot el sector de l’educació musical de Catalunya. D’altra banda, el Premi BBVA de Música al Talent  individual, que organitzem conjuntament amb la Fundació Antigues Caixes Catalanes, i que enguany celebra la desena edició coincidint amb el nostre vintè aniversari.

Aquest Premi ens fa una il·lusió especial perquè posa en valor els estudiants dels nostres centres, que són, en definitiva, la raó de ser de la nostra tasca educativa. Per commemorar els deu anys del premi en el marc del vintè aniversari de l’ACCat, hem volgut donar-li un caràcter encara més especial celebrant-lo en una doble seu: la fase eliminatòria tindrà lloc el 21 de març al Conservatori de Manresa, i la fase final se celebrarà el 22 de març a l’Escolania de Montserrat, membre també  de l’ACCat.

AT: Quina valoració feu de la tasca feta per l’ACCat durant tots aquests anys?

LI: L’Associació de Conservatoris de Catalunya (ACCat) es va fundar el setembre del 2006 per un total de 13 centres. L’ACCat ha crescut de manera sostinguda fins als 28 centres actuals, convertir-se en un referent institucional i pedagògic dins del panorama educatiu i musical català.

Tal com estableixen els seus estatuts, la missió de l’ACCat se centra, d’una banda, en vetllar per la qualitat i la coherència dels estudis professionals de música, promovent criteris compartits i espais de coordinació, i de l’altra, en difondre la importància de la música i de la seva pedagogia com a eines de desenvolupament personal, cultural i social. Aquest compromís ha permès consolidar un espai de treball conjunt que dona suport a professorat, equips directius i estudiants.

Al llarg d’aquestes dues dècades, l’ACCat ha estat un espai de col·laboració entre centres i un interlocutor reconegut davant les administracions, preservant el rigor pedagògic dels ensenyaments professionals de música i promovent criteris compartits i una oferta formativa coherent. Alhora, ha impulsat la millora contínua mitjançant la innovació, la formació docent i iniciatives com el Congrés de Pedagogia Musical i el Premi BBVA de Música al Talent Individual, reforçant l’excel·lència i la projecció social del grau professional de musica que ofereixen els nostres centres.

La celebració d’aquest vintè aniversari no només és un moment de fer balanç, sinó també de projectar nous horitzons. En un context marcat per canvis educatius, tecnològics i socials, l’ACCat es reafirma en la voluntat de continuar enfortint els conservatoris i centres professionals, i garantir que les noves generacions tinguin accés a una educació musical rigorosa, inspiradora i plenament connectada amb la realitat del segle XXI.