Pol Ducable

ALBERT TORRENS: D’on va sorgir la idea de crear el grup Ministrers del Rec?

POL DUCABLE: Ja fa vint anys que faig classes de gralla i, al llarg d’aquest temps, sempre he estat en contacte amb la Casa dels Entremesos, que és el centre on hi ha la imatgeria festiva de Ciutat Vella. Allà actualment faig classes als Falcons de Barcelona. A la Casa també hi ha la gent de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, responsables de la custòdia de l’Àliga de la Ciutat, i un dia, en una conversa informal, va sortir que jo m’estava mirant un manuscrit del CEDOC que recollia música popular de la Barcelona del 1800, de l’estil per fer ballar l’Àliga. Ells em van dir que tenien ganes de buscar un altre grup per acompanyar la seva figura i que volien fer un concert de cara al proper Corpus. De manera que em van proposar que creés un grup nou per estrenar aquestes peces i ballar-les a la cercavila de la processó de Corpus. Això em va engrescar a crear el grup Ministrers del Rec.

AT: D’on venia el teu interès pel manuscrit del CEDOC?

PD: Ja feia deu anys que, amb el meu primer grup, els Ministrers del Sabre, vam tocar a la Setmana de Música Antiga de Mataró algunes peces d’aquest manuscrit, que m’havia arribat a les mans de manera casual per internet. Allò va quedar aturat allà, però sempre amb l’espineta d’aprofundir-hi. Fins que els elements es van alinear quan els de l’Àliga de Barcelona volien fer aquesta prova de canviar de grup. Aleshores em vaig ficar de ple en la investigació del manuscrit CAT CEDOC 1.5.1 272: l’he datat, indexat –perquè hi ha dos-cents folis, que vol dir més d’un centenar de peces diferents– i també l’he comparat amb altres manuscrits de l’època, com les llibertats d’orgue publicades per Dinsic i altres documents conservats a la Biblioteca de Catalunya i fins i tot de l’altra banda de l’Atlàntic, a Nou Mèxic.

AT: Què fa d’aquest manuscrit un testimoni excepcional de la música popular de la Barcelona del 1800?

PD: Diversos investigadors coincideixen a dir que, a la Barcelona del tombant de segle XVIII cap al XIX, hi havia una gran producció de música cortesana, així com de gent que volia aprendre a tocar instruments o a ballar. Aquest document del CEDOC que es titula Escala per la flauta trabasera és un quadern per aprendre a tocar la flauta, tot i que a dins hi ha peces escrites per a violí, d’altres per ser cantades… És un plec de partitures que devia tenir algun amant de la música o algun músic en actiu a l’època del voltant del 1800, i hi trobem molts dels hits de l’època. Per datar-lo, m’he fixat en diversos elements, com una peça que es titula Marxa i que conté la música de La Marsellesa. La Marsellesa és del 1792; per tant, el manuscrit no pot ser anterior. D’altra banda, les llibertats d’orgue que s’han trobat a Catalunya, amb repertori coincident amb el del manuscrit del CEDOC, són de les dècades del 1820 i el 1830, és a dir, l’època de l’absolutisme borbònic, però els estudis confirmen que són tonades del segle XVIII. També al manuscrit hi ha tonades militars que fan referència als miquelets o a fets de la Guerra de Successió –una de molt coneguda, que surt en molts manuscrits, és el Marlbrough. Un altre element que he tingut en compte és una cançó que fa referència al primer pacte absolutista contra la Convenció francesa i jo situo el material militar al voltant de la Guerra de la Convenció, també coneguda com la Guerra Gran o Guerra dels Pirineus. Entre el 1793 i el 1795, quan els espanyols estaven perdent contra la Convenció, es van tornar a reactivar els miquelets, sobretot a la zona de les comarques gironines. I precisament, hi ha encara una altra Marxa d’Olot que, al final del mateix quadern, té un altre títol: Marxa dels miquelets. Tot plegat ens situaria a la Barcelona del 1800, aproximadament. Tota aquesta música no només està vinculada a l’Àliga, sinó que en aquests manuscrits també apareix una melodia titulada Adobar fogons o Lo dragon, que és la d’El gegant del Pi. Al manuscrit del CEDOC, també hi ha una pàgina que conté uns ballets que probablement poden ser de gegants i també un contrapàs llarg amb sardana curta –fins i tot hi ha anotacions de com fer el contrapunt de sardana. És a dir que ens trobem amb un repertori que podríem dir que és la música popular de l’època, perquè la gent la coneix i la sap taral·lejar, i aquest corpus de música s’ha anat destil·lant al llarg dels anys i ens ha arribat ara en forma de balls de bastons o El gegant del Pi o el Marlbrough. Algunes tenen títols molt divertits.

AT: El vostre objectiu és crear un nou repertori de cercavila per a l’Àliga. D’on procedeix el que ha estat ballant fins ara?

PD: Quan els anys vuitanta es va recuperar la formació dels ministrers per acompanyar les autoritats, es va fer des de Vilanova i la Geltrú, amb Xavier Orriols –el constructor de gralles, tarotes i sacs de gemecs– al capdavant. I van arrencar amb repertori de les llibertats d’orgue que van trobar a Vilanova. A partir d’aquí, tota l’escola de música tradicional hem anat seguint aquest tipus de repertori de contradanses, minuets i altres danses del segle XVIII per acompanyar aquestes figures festives, i sobretot l’Àliga, que és la més important. Tant els Ministrers de la Ciutat com Els Espremulls, que són les formacions que fins ara havien acompanyat l’Àliga, han seguit aquest repertori del divuit. També, el ball protocol·lari de l’Àliga de Barcelona, està extret de l’arxiu del Santa Maria del Pi i és de la mateixa època, així com en llibertats d’orgue coetànies també s’han trobat peces amb el títol de Ball de l’Àliga. El projecte de Ministrers del Rec pretén seguir el mateix fil i, en aquest cas, crear un nou repertori per a les cercaviles de l’Àliga basat en les peces d’aquest manuscrit del CEDOC, unes peces molt senzilles però que produeixen un molt bon resultat; i mantenint, és clar, aquelles músiques que li són pròpies per als balls protocol·laris.

AT: Per què tindrà lloc a Sant Sever el concert del proper dia 19?

PD: Inicialment havia de ser un acte de petit format a la Casa dels Entremesos i jo mateix vaig comentar a la gent de Plaça Nova que proposessin de fer-ho a Sant Sever, ja que ells tenen molta relació amb la catedral –són allà mateix– i l’església s’acaba de restaurar. Sant Sever és una església barroca preciosa i, al capdavall, estem fent música d’aquella època. Hem tingut la sort que la proposta es rebés amb entusiasme i, d’aquesta manera, l’acte tindrà un cert relleu i hi assistiran autoritats. L’Àliga hi serà present, perquè hi ha prou espai per deixar-la al presbiteri, però no ballarà.

AT: Finalment, com s’ha creat Ministrers del Rec i quina activitat tindrà el grup?

PD: La nostra idea és que sigui un grup estable. No pretenem fer gaire més actuacions que tocar amb l’Àliga de Barcelona, però tampoc no descartem de tant en tant fer algun concert per fer difusió d’aquest manuscrit i de la música d’aquest corpus de danses. A l’hora de crear el grup, vaig recórrer a una persona que fa quinze o vint anys que toquem junts, Adrià Abellán, i al voltant nostre hem aplegat gent que, en alguns casos, no ens coneixíem, no havíem tocat mai junts. I això és precisament volgut, per crear un grup amb un esperit una mica més professional, perquè els músics amb qui jo toco normalment som amics i tocar amb amics és molt gratificant, però de vegades, segons en quins contextos, la confiança juga en contra. Per tant, hem combinat gent amb qui ja fa temps que toquem i gent que actualment s’està formant a l’ESMUC, com el sacabutx Pol Fernández, el fiscorn Gabriel Almeida o el flabiol Joan Macias, i que tenen moltes ganes d’engegar un projecte artístic. El grup es completa amb Albert Medina al baixó i Tomàs Ors al tabal.

Imatge destacada: (c) Sergi Montejo.