L’informe “La música clàssica a Catalunya 2024”, encarregat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) al grup de recerca GRAEMUSC de la Universitat Autònoma de Barcelona, conclou que la meitat dels intèrprets de clàssica catalans va oferir un únic concert l’any 2024.
Aquesta és una de les principals conclusions del document, que l’ACIMC elabora anualment amb la voluntat d’aconseguir dades científiques i fiables del sector de la música clàssica a Catalunya que permetin confeccionar un mapa de l’activitat musical al nostre país i puguin assistir en la presa de decisions en política cultural en base a les necessitats i tendències detectades.
Així, l’entitat denuncia que la realitat musical a Catalunya no garanteix ni la inserció ni l’estabilització laboral, cosa que és fruït de la manca, d’un banda, d’un circuit estable i, de l’altra, d’una adequada oferta de concerts en relació al nombre existent d’intèrprets professionals. Això explicaria que 56% d’equipaments només hagin programat un concert en tot l’any i el 84,92% n’hagin programat menys de cinc. Aquest fet, provocaria que el 54,29% dels intèrprets només haguessin actuat en un sol concert i 83,07 %, en menys de 5. D’altra banda, les condicions econòmiques són cada vegada més baixes, fins i tot en projectes subvencionats amb diners públics, fet que mostra una falta de supervisió per part de les administracions per garantir que la inversió en música arribi a mans dels artistes.
Una segona conclusió de l’iinforme és que, durant l’any 2024, el nombre de programadors de clàssica es va reduir un 13%, és a dir, que la producció es concentra en menys mans, les quals diversifiquen més la seves propostes.
Pel que fa al pressupost públic destinat a concerts, el 2024 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va rebaixar la inversió en clàssica en 1,5 milions d’euros (el 5% del total). El 30% del pressupost de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) es va destinar a una sola línia de cinc formacions prioritàries seleccionades i fora de concurrència, el mateix import es va adreçar a sufragar tota l’activitat de festivals i música en viu produïda a tot el país. A més, l’OSIC (Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural) va adjudicar 1,15 milions d’euros en concessions nominatives i excloses.
L’informe encarregat per l’ACIMC també analitza els espais on van tenir lloc els concerts l’any 2024. En aquest sentit, es constata que més de la meitat dels concerts de clàssica van tenir lloc en espais alternatius, no destinats directament a acollir activitats musicals i majoritàriament de l’àmbit privat. Alhora, es fa palès l’escàs volum d’activitat en l’àmbit públic. La nova subvenció a micropobles, a la qual s’han acollit el 85% de municipis, només va dedicar un 1,66% del pressupost a projectes de clàssica i el percentatge de municipis que no acullen clàssica se situa en el 70%.
Finalment, es consolida la tendència positiva pel que fa a la presència de dones, tant en l’àmbit de l’autoria com en el de la interpretació: el percentatge d’obres d’autores catalanes actuals arriba fins al 30%. Amb tot, però, continua la invisibilització de gran part del patrimoni musical català, ja que només el 13% de les obres programades són anteriors al segle XIX i el 24% de les partitures i dels enregistraments són d’abans del segle XX.
El grup de recerca GRAEMUSC autor de l’informe “La música clàssica a Catalunya 2024”, encarregat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC), ha estat format per Anna Fusté i Silvia Torres (recollida i anàlisi de dades), Àngel Monasterio i Carles Badal (disseny de la base de dades i elaboració de gràfiques), Francesc Cortès (assessorament i gestió econòmica) i Gabrielle Kaufman (coordinadora de projecte, elaboració de dades econòmiques i editorials, gestió de recollida d’informació i anàlisi de dades).
