Subscriu-te

120 anys del naixement de Joan Flotats i Claramunt (1902-1988), un músic del Bages

Sovint s’associa el piano a un cert perfil de músic solista clàssic competitiu i a un instrument relacionat amb la burgesia, però en realitat el seu món és molt més ampli i versàtil. Ja des de finals del segle XVIII el piano ha generat tertúlies, ha creat ambients i ha fet ballar en espais tant públics com privats. Més endavant, als ateneus populars, tant importants per a la cultura del nostre país, sempre hi ha hagut un piano a disposició per il·lustrar musicalment obres de teatre, Pastorets, assaigs de balls de bastons, de ballets populars i de sardanes, grups corals o per acompanyar-hi el ball. D’un d’aquests ateneus prové el mestre Joan Flotats.

Fragment del vals jota Sisquet de Joan Flotats, dedicat al Quintet Santvicentí. Any 1929.

El piano com a instrument popular

Al Pont de Vilomara i Rocafort, a la comarca del Bages, els pares de Flotats regentaven el cafè de l’ateneu La Catalònia i és allà on des de la infància ja tocava per al públic. En aquests locals el piano era literalment un instrument, una eina musical que donava vida al poble. El repertori era variat. Normalment els ateneus tenien un fons de partitures, tant clàssiques com de moda. Tots els estils s’hi integraven sense distinció, amb naturalitat. La biblioteca que tenia Flotats a casa seva també. Als ateneus i cafès teatre s’hi tocava molta música de diferents gèneres, també acabada de fer: valsos, jotes, pericons, pas-dobles i també ritmes americans de moda, com ara foxtrots, buguis, tangos, rumbes o xarlestons.

Aquest era l’estil de peces que componia Flotats. També va fer molta música per al ball espanyol i per al flamenc, com ara farruques, sambres o buleries. Va començar tocant a cafès de diferents pobles de la rodalia i va anar eixamplant la seva activitat fins a arribar als locals barcelonins d’anomenada, com ara el Teatre Principal, el Gran Price o el cinema Ambos Mundos, on estrenava les seves composicions ell mateix al piano.

A més de la seva dedicació a aquest gènere, Flotats tenia una formació acadèmica clàssica superior que abraçava el piano i els estudis d’harmonia, contrapunt i fuga. Per tant, era un músic capaç i versàtil. Havia tocat Sonates de Beethoven, Preludis de Debussy i, en general, el repertori usual de la carrera de piano. Als escenaris populars, de vegades també hi incorporava peces de Falla, Albéniz o Rimski-Kórsakov.

El Teatre Principal, a La Rambla de Barcelona.
Exterior del teatre barceloní Gran Price.
Interior del teatre barceloní Gran Price.
L’antiga estació de tren de Sant Vicenç de Castellet.

La importància del transport per a un músic de poble

Cal dir que un músic de poble s’havia d’esforçar més que un de la capital. Les distàncies eren una barrera, per això la implementació de la xarxa del ferrocarril va representar un canvi significatiu. Flotats havia de caminar quilòmetres, agafar trens, adaptar-se a diferents poblacions. Si ens fixem en la seva trajectòria, ens adonem que el que encadena les ciutats on va treballar és el tren: la línia Manresa-Barcelona és la que canalitzaria la seva activitat professional. De molt jove anava a Manresa i al Conservatori del Liceu de Barcelona a estudiar, i més tard va treballar a Manresa, Terrassa i Barcelona.

Al tren segurament aprofitava per acabar de corregir, preparar i generar partitures, i tornant de les actuacions devia repassar com havien anat i mentalment ja devia posar en marxa noves composicions que potser estrenaria l’endemà. Perquè un compositor pianista de cafès teatre i acadèmies de cant i ball havia de ser capaç de compondre amb rapidesa, assajar l’indispensable i tocar-ho en públic d’immediat.

Diari Sabadell del 9 de març de 1965. La notícia de les bases del concurs de piano amb Flotats com a membre del jurat.

La seva família explica que es quedava fins a les tres de la matinada component per agafar el tren el matí següent, assajar-ho amb els artistes, tocar-ho i continuar així el cicle. I és que l’època demanava novetats, partitures mai escoltades, pianistes, bailaoras, cantants, músics… Els locals eren plens de públic assidu. I les acadèmies proliferaven. El propi Flotats n’havia dirigit una a Barcelona, al carrer Nou de la Rambla, el punt barceloní amb més locals d’aquest tipus.

Entre les seves destinacions apareixia Manresa, on va tocar temporades al Salón Cataluña i al Teatre Goya. També anava a Terrassa, on tenia lligams familiars i on va viure una temporada. Va treballar molts anys al Salón Sevilla, un cafè teatre a prop de l’estació, on s’oferia molta música en viu i Flotats hi tocava tant amb cantants i ballarins de flamenc com amb una jazz band. Va arranjar moltes peces per a aquesta formació.

Una breu parada en el seu destí va ser Sabadell. L’any 1965 va ser convidat a formar part del jurat d’un concurs el premi del qual era un piano Chassaigne Frères, un dels pianos catalans més prestigiosos. Podien presentar-s’hi alumnes, nois o noies de la ciutat, menors de setze anys, i un dels requisits extramusicals era ser fill de pares obrers que no paguessin contribució industrial ni territorial. Flotats, per experiència pròpia, podia comprendre molt bé el valor d’aquest premi.

Per diferents motius, ens han arribat pocs noms dels professionals d’aquesta època. La música es feia sempre en viu i, per tant, hi havia una gran demanda i existien unes xarxes de músics que van treballar intensament per portar la música a tots els racons. Lamentablement no hi ha gaires dades sobre ells i és per això que presento Joan Flotats, a qui vaig tenir la sort de conèixer bé i aprendre d’ell que el piano pot parlar llenguatges diversos i valuosos i que tots poden brillar amb llum pròpia.

L’ermita de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet) en el 62è Aplec del Panellet de 2016. Estrena de la sardana L’ermita abandonada de Joan Flotats, instrumentada per Joan Josep Gutiérrez el mateix any. Cobla Camps.
Joan Flotats al piano amb l’Orquestra Remembrança a l’Ateneu de Sant Vicenç de Castellet el 1981. En aquesta actuació es va retre homenatge a la seva trajectòria. Foto: Arxiu de la família Flotats.

Breu biografia de Joan Flotats

Nascut el 9 de gener de 1902 al Pont de Vilomara i Rocafort, Joan Flotats va viure la majoria de la seva vida a Sant Vicenç de Castellet. Va estudiar la carrera de piano clàssic a Barcelona, tot obtenint-hi les màximes qualificacions, i va compondre per a piano, veu i piano i per a diferents agrupacions musicals. Les seves partitures s’interpretaven cada dia a les seves actuacions. També va compondre algunes sardanes i té l’esbós d’una sarsuela amb lletra d’Enric Casas Huch. Carles Bech, cèlebre guionista del «TBO», havia estat lletrista de Flotats i bon amic seu. A la Societat d’Autors, la SGAE, Flotats té registrades més de vuitanta peces. A la seva última etapa, a Manresa fundà amb altres músics jubilats l’orquestra de ball Remembrança. Com a professor estava obert a nous corrents, tant d’estètica musical com de pedagogia, i va impulsar la creació d’una escola de música a Sant Vicenç de Castellet, poble del Bages on va morir l’any 1988. Amb la música va ser feliç i al seu entorn era molt respectat. Era una persona modesta, seriosa i alhora amb un fi sentit de l’humor.

Joan Flotats i l’autora d’aquest article, nascuda a Sant Vicenç de Castellet i bona coneixedora de Joan Flotats, a qui va tractar entre els anys 1979 i 1988.

Per saber-ne més

Marina Rodríguez Brià. Aproximació al músic Joan Flotats i Claramunt (1902-1988). L’ofici de Maestro pianista i compositor. «Revista Catalana de Musicologia», volum XIV, 2021; p. 259-275. https://drive.google.com/file/d/15Pcf-_1Z_WPU_P3HCrch8BjeKPA4VlTm/view

Descarregar PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

El proper 4 de desembre, l' @ACIMC2 organitza una nova jornada d'homenatge a Gaspar Cassadó. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/la-segona-edicio-del-cicle-reinterprets-de-lacimc-reivindica-el-violoncellista-gaspar-cassado/

.@janlisiecki i @viennasymphony van interpretar Mozart i Mahler al @palaumusicacat. "Una execució molt ben planificada", diu @AlbertFFlamari1 a la crítica. Llegeix-la al web! 📸 Toni Bofill http://www.revistamusical.cat/critica/una-gran-cinquena-de-mahler-a-palau-100/

.@teatreprincipal va acollir l'estrena de l'òpera 'L'arxiduc' d'Antoni Parera Fons i Carme Riera. "Una partitura per a gran orquestra, d’una contemporaneïtat que no arracona la melodia", diu @RosaMassague a la crítica. Llegeix-la al web! 📸 César Miralles http://www.revistamusical.cat/critica/parera-fons-i-carme-riera-estrenen-larxiduc/

.@vespresdarnadi va interpretar Händel a la temporada de Música Antiga de @auditoribcn. "Un triomf interpretatiu en què va destacar la capacitat de Dani Espasa per cohesionar veus i grups instrumentals", diu Lluís Trullén a la crítica. Llegeix-la al web!
http://www.revistamusical.cat/critica/emotiva-recreacio-de-la-resurrezione-de-handel-a-lauditori/

Segueix-nos a Twitter