Subscriu-te

Alba Ventura clausura el Festival de Pasqua de Cervera

FESTIVAL DE PASQUA DE CERVERA. Alba Ventura, piano. Obres de Soler, Mozart i Albéniz. PARANIMF DE LA UNIVERSITAT DE CERVERA. 22 DE NOVEMBRE DE 2020.

El Festival de Pasqua que, en les dates inicials, va resultar inviable a causa de la pandèmia, va tenir lloc els dos caps de setmana passats a la capital de la Segarra aprofitant la celebració de Santa Cecília. I malgrat que en el context actual tampoc es va poder obrir al públic de manera presencial per les restriccions de seguretat sanitària, s’ha dut a terme en streaming. En moments en què la vida social ha quedat tan afectada i la música en directe hauria de resultar veritablement un bàlsam per a tots, aplaudim la iniciativa de la Paeria i el director artístic del Festival, Josep Maria Sauret, d’apostar per la cultura i mirar d’arribar al màxim nombre de persones, així com de reactivar uns intèrprets que estan passant per un autèntic desert concertístic.

Una de les pianistes més interessants del panorama musical català clausurà el Festival justament el dia de Santa Cecília. El recital va ser una experiència sorprenent i segurament gens fàcil de dur a terme. Des de la solitud d’un escenari, amb una sala de concerts buida i sense l’aplaudiment i l’escalf del públic no és fàcil concentrar-se i donar el millor d’un mateix. Però la pianista barcelonina ho aconseguí àmpliament.

© Jordi Prat

El recital s’inicià amb dues sonates del pare Antoni Soler, nascut a Olot i un dels músics més rellevants del segle XVIII. Alba Ventura en va mostrar una versió imbuïda de bellesa i lluminositat –la número 87– ja des dels trinats inicials. Evidencià una nitidesa en l’articulació i elegància en el fraseig, amb un pedal molt curós. El control en les dinàmiques ajudà a reforçar unes lectures espontànies i fresques, en què la imaginació, la brillantor i l’agilitat destacaren, especialment en la número 84.

Entenem que el Festival de Pasqua és deutor de la música catalana, però li faríem un trist favor si no la poguéssim oferir al costat dels autors més consagrats de la història si volem evidenciar-ne la vàlua. I en aquest cas, el repertori català embolcallà l’obra mozartiana –de qui la intèrpret ha començat a enregistrar la integral de les seves sonates per a Aglae Música. I quina Sonata més cèlebre que la KV 331! Alba Ventura oferí aquí algunes de les seves credencials: versions imbuïdes d’estil, sobrietat en el so, fraseig ampli i pedal mesurat. Amb un degustat “Andante grazioso” –que excel·lí per un refinat sentit de línia i un diferenciat caràcter per a cada una de les variacions–, un suggeridor “Menuetto” i una brillant “Alla turca”. Un Mozart cristal·lí i ple d’elegància clàssica.

La suite Iberia d’Albéniz és una obra cabdal del repertori, inspirada en una idea personal del folklore espanyol. L’autor, fidel a la idea de Pedrell, ens hi revela una visió de l’Espanya pintoresca a través d’un folklore no exactament transcrit, sinó d’una idea que busca evocar ambients principalment andalusos. Alba Ventura expressà l’essència hispana en tota la seva riquesa, a través d’un fraseig imbuït de lirisme, control dels atacs i una suggeridora riquesa tímbrica. Ja des d’“Evocación” vam poder copsar la policromia i un sentit tan poètic com evocador, abans de donar pas a “El puerto”, de rítmica suggeridora. Arribàrem a “El Corpus Christi en Sevilla”, un dels primers punts culminants de la seva interpretació, en què destacà per la passió i la capacitat de recrear. El poder de comunicació d’Alba Ventura és ben conegut, amb versions plenes d’intensitat, allunyades de qualsevol exhibició tècnica i en les quals la paleta cromàtica és tan àmplia com l’esperit castís. I és que en aquesta música s’ha de trobar un idioma, un estil característic, que la pianista té molt ben assimilat. Arrodoní el segon quadern amb una onírica “Almería” –quin rubato més ben aconseguit– i una culminant “Triana”, on subratllà el punt genuí, el món colorista, la llum mediterrània i la joia… Una Iberia rica, lúcida, detallista i que amb la pertinent maduresa conceptual dels anys es convertirà, sens dubte, en tot un referent.

Imatge destacada: © Jordi Prat

2 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter