Alvorada
Ophélie Gaillard
Aparté, 2015
Cada cert temps assistim a intents més o menys afortunats de versionar temes extrets del patrimoni popular, pertanyents a tradicions o folklores diversos: transcripcions per a instruments o adaptacions clàssiques de l’anomenada (a vegades) música del món. Quan aquests intents es proposen ennoblir o fer més seriosa aquelles propostes –amb supèrbia no sempre conscient de si mateixes–, el resultat acostuma a ser poc interessant, en ocasions fins i tot kitsch, i posant-se de manifest efectivament la inadequació de llenguatges i instruments diferents, distants pel que fa a procedència i tradició. Però no hi ha, com és sabut, incompatibilitats de sèrie, infranquejables. Ho confirma aquest enregistrament, Alvorada, compacte doble protagonitzat per la violoncel·lista Ophélie Gaillard, que tant aborda composicions clàssiques amb arrels populars (Falla, Villa-Lobos, Piazzola) com peces de popular coneixement i celebració (Dos gardenias, El manisero, Nieblas del riachuelo). Les unes i les altres reben un tractament homogeni i convincent. El protagonisme del violoncel no es mostra acaparador o excloent, és més aviat el centre al voltant del qual graviten un ampli nombre d’instruments pertanyents al context de l’obra versionada. No es tracta d’una proposta obertament clàssica ni folklòrica. Transita per aquest filferro de difícil equilibri que permet apreciar, en el millor dels casos, la creativitat implícita en l’exercici de transcripció i la frescor amb què els intèrprets encaren les partitures.
