Subscriu-te

Anaïs Gaudemard, intèrpret amb una sensibilitat natural

ECHO RISING STARS. Anaïs Gaudemard, arpa. Obres de Daquin, Fauré, Debussy, Renié, Pépin, Zabel, Glinka i Smetana. PALAU DE LA MÚSICA. 17 DE JUNY DE 2019.

Si Pau Casals va ser el músic que va situar el violoncel en un primer pla de protagonisme solista, i a més afavorint una florida de composicions específicament dedicades a l’instrument, es pot dir que el mateix va fer el donostiarra Nicanor Zabaleta amb l’arpa, que a part d’exhibir-ne les excel·lències, així mateix va engrescar importants compositors, entre els quals el nostre Xavier Montsalvatge, a dedicar-hi partitures. Tanmateix la sort posterior dels dos instruments ha estat oposada; permanència i ufana en el cas del violoncel i silenci en el de l’arpa d’ençà de la mort l’any 1992 del seu gran valedor. I això s’ha de considerar com una mena de greuge, ja que aquest instrument, per la riquesa, varietat de matisos i bellesa del seu so, per la seva projecció i per la seva personalitat tímbrica no mereix aquest ostracisme solista individualitzat.

Un ostracisme que per una vegada, i durant amb prou feines una hora i mitja, propines incloses, va trencar la jove arpista francesa Anaïs Gaudemard en un recital que, justament per les seves elevades virtuts, va fer més evident aquest greuge. Elevades virtuts d’una intèrpret d’una sensibilitat natural, amb un domini ple de l’expressivitat pròpia de l’instrument i amb una musicalitat, entesa com a identificació –insistim-hi– natural, no emfàtica, amb el context essencial de les composicions.

Integrant obres escrites expressament per a l’arpa –magnífic i difícil l’Impromptu de Fauré– amb altres que hi són translacions –quina delícia el Clair de lune de Debussy–, Anaïs Gaudemard va fer gaudir a cor què vols la massa escassa audiència. Per acabar, la traca final del bellíssim poema El Moldau d’Smetana, amb una exhibició de virtuosisme amb què suplia brillantment la frondositat simfònica original de composició.

El cicle ECHO Rising Stars dona l’oportunitat de fruir d’uns intèrprets que a la seva ja solvent trajectòria i formació, uneixen el plus, el sobrevalor, de la il·lusió, de l’energia i de la generositat, ultra –important– uns criteris interpretatius frescos, no viciats per la rutina o l’ortodòxia.

Imatge destacada: Anaïs Gaudemard (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *