Subscriu-te

Elegant visió del ‘Concert’ de Sibelius

TEMPORADA ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE. Clara-Jumi Kang, violí. Dir.: Tomàs Grau. Obres de Sibelius i Dvořák. PALAU DE LA MÚSICA. 24 DE FEBRER DE 2019.

La carrera de la violinista alemanya d’origen sud-coreà Clara-Jumi Kang esdevé un dels casos de precocitat artística que ha marcat la trajectòria de molts solistes instrumentals que avui integren el circuit internacional. Alguns d’aquests fenòmens, però, no arriben –malgrat les seves qualitats– a excel·lir i el grau d’exigència a què estan sotmesos acaben fins i tot amb una carrera prometedora. Altres “nens prodigis”, però, han pogut mantenir-se i rebre un reconeixement que ja a la seva joventut i maduresa ha permès congeniar tècnica i musicalitat per esdevenir solistes del tot reconeguts. Al costat de l’OCM actuava al Palau Clara-Jumi Kang, en substitució d’Esther Yoo, que pocs dies abans va haver de cancel·lar la seva aparició com a solista del Concert per a violí i orquestra de Sibelius.

Unes breus dades biogràfiques ajudaran a entendre la personalitat de Kang. Comença l’estudi del violí als tres anys i als quatre és acceptada a l’Escola Superior de Música de Mannheim. Un any després debuta com a solista amb la Simfònica d’Hamburg i als set és acceptada a la Juilliard School. Als nou anys ja havia enregistrat per a Teldec el Triple Concert de Beethoven. Un accident en un dit de la mà quasi l’aparta de la seva carrera, però temps després va poder reiniciar-la acompanyada per premis internacionals a partir de l’any 2009. Actuacions amb grans orquestres europees, americanes i asiàtiques s’han anat succeint sota direcció de mestres com Gergiev, Temirkanov, Myun-Whun Chung o Kremer.

© Martí E. Berenguer

Amb el violí Stradivarius “ex-Strauss”, Kang va posar tot el seu talent tècnic i musical per afrontar el bellíssim, però també complexíssim Concert per a violí de Sibelius, acompanyada per l’OCM, sota la direcció de Tomàs Grau. Artista impecable en la resolució de tots els esculls tècnics i d’afinació en el registre agut que exigeix el Concert, Kang l’interpreta amb elegància, serenitat i refinament. Allunyada d’una força i un magnetisme excessivament explosiu, la seva visió cercava recalar en tot el sentit melòdic, en la dicció clara i a fer aflorar amb precisió la rítmica del darrer moviment. Un Sibelius elegant i equilibrat, allunyat de grans frases efectistes i cercant un discurs conseqüent, mantenia una justa correspondència musical amb una orquestra que servia un acompanyament a moments colorista, d’altres subtil, però sempre encaminat a fer prevaler el bellíssim discurs reservat a la solista. Llargs aplaudiments per a una artista que va mostrar una seguretat tècnica absoluta al servei d’unes sonoritats bellíssimes que feia emanar d’un Stradivarius de sonoritat vellutada i alhora penetrant.

Aquest programa de marcat caire musical nacionalista reservava monogràficament la segona part a la cèlebre Simfonia núm. 8 de Dvořák. Si dies enrere, sota la batuta de Salvador Mas, l’OCM va propiciar al públic del Palau unes bellíssimes interpretacions de la Inacabada i de la Segona de Brahms, ara amb la monumental Vuitena de Dvořák tornava a avalar aquest bon moment interpretatiu en què es troba la formació. Una versió elegant, que recalava en el seu continuat lirisme inspirat en melodies i ritmes propis de les danses bohèmies i d’inspiració folklòrica dotades amb el segell inconfusible de l’orquestració de Dvořák. El gust pel sentit melòdic, la calidesa de les fustes i les cordes ben conjuntades van esdevenir pilars perquè la direcció de Grau fes sorgir l’essència d’unes frases, ritmes i color orquestral que el compositor bohemi va plasmar magistralment en aquesta obra mestra. Llargs aplaudiments i la repetició d’un fragment de la Simfonia van posar punt final a un concert mostra del bon nivell que travessa l’OCM.

Imatge destacada: © Martí E. Berenguer

1 comentari

  • Jo hi vaig ser i malgrat m’esperava molt perquè és una Orquestra que sempre em sorpren positivament i mai em deceb, vaig tornar a embogir com la majoria del públic, tant amb la interpretació de la solista, Genial, com amb la seva conjuntació amb l’Orquerstra. Val a dir que sóc una gran amant de Sibelus i que des que vaig sentir la seva música en directe interpretada per la Simfònica de Turku a Finlàndia mateix, cap més Orquestra, fins ara l’OMC, m’havia acabat de fer el pes interpretant-lo. I que vaig acabar amb mal a les mans i espatlles adolorides de tant i tan d’aplaudir, com debia passar a la majoria de la gent que erem al Palau el diumenge passat.
    Com sempre GENIAL i gairebé Perfecte
    Una tarda de gaudiment intens

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *