Subscriu-te

Festival Pablo Sáinz Villegas

ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE. Pablo Sáinz  Villegas, guitarra. Guillermo Garcia Calvo, direcció. Obres de Joaquín Rodrigo i Beethoven. PALAU DE LA MÚSICA. 21 DE MARÇ DE 2021.

La programació en un mateix concert de dues composicions de característiques tan diferents i tan contrastades com el Concierto de Aranjuez i la Vuitena de Beethoven suposa per a l’espectador, i probablement també per a la formació, un cert esforç d’assimilació no fàcil i, segons com també, uns certs al·licients; aquest és un tema que pot donar força matèria de discussió.

Dit això, el concert va respondre generosament a allò que prometia l’esmentada composició de Joaquín Rodrigo. És una d’aquelles partitures que no enganyen ni sorprenen; el seu coneixement popular i la seva repetició programadora mai no li lleven l’atractiu objectiu i alhora popular i, conseqüentment, no pertorben el deler de gaudir-ne.  I per descomptat  així va ser. De manera particular perquè el protagonista, el guitarrista riojà -així ens ho va fer conèixer- Pablo Sáinz Villegas, va oferir una demostració de domini de la partitura i de classe de músic de gran nivell.

Va ser una versió d’entrada personal, no amanerada i fàcil, que si va pecar d’alguna cosa va ser d’una lleu propensió a la rotunditat sonora i fins i tot un certa sequedat del so que, fins a un cert punt -a un levíssim cert punt-, ponderava la finor neoclàssica de la partitura; no cal dir en els moments de major exuberància rítmica. Però vaja, posar retret a l’exhibició de Sáinz Villegas llepa el pecat de crític. Tres propines, entre elles el deliciós i inevitable Recuerdos de la Alhambra, precedides fins i tot per una agraïble salutació en català, van acabar desbordant l’entusiasme del públic,  sadollat de satisfacció.

La Camera Musicae va fer amb prou exactitud -no se li podia exigir més-, el paper que li corresponia; va ser un fidel escuder de l’aventura, i complir adequadament és un mèrit prou notable.

La Vuitena de Beethoven, amb tota seguretat, és la menys interessant i rica de les set simfonies grans del compositor; la que, malgrat algunes escapades originals, és la menys atractiva.  I la versió que n’oferí García Calvo i l’orquestra no ha modificat la percepció. El director va optar per un tempo acceleradíssim i una propensió explícita a la hipèrbole sonora; podríem parlar d’una concepció enèrgica, vital i  poderosa que, en principi, encaixa amb la mateixa concepció de la partitura, però que potser va portar molt a les màximes conseqüències amb perjudici del matís i de la subtilesa.

A part; és bo que s’afavoreixi l’ampliació popular del públic i una obra com el Concierto no cal dir que hi ajuda, però tant de bo que s’ampliés aquesta obertura a una certa culturització formal, per exemple, ajudant a fer entendre als espectadors -o bona part d’ells- que no s’ha d’aplaudir després dels moviments de les simfonies i concerts. No és una tasca fàcil, perquè es necessita finor i discreció, però s’hi hauria de pensar.

Imatge destacada: (c) Martí E. Berenguer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Del 8 de juliol al 6 d’agost, tindran lloc els 18 espectacles d'una nova edició del @FIMCPeralada. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/la-36a-edicio-del-festival-de-peralada-homenatjara-josep-carreras-i-estrenara-una-produccio-de-lopera-the-fairy-queen/

🟢 Ets subscriptor de la @RevistaMusCat? 👉 Ja pots comprar les entrades de la nova temporada del @palaumusicacat i gaudir de descomptes fins al 15% en més d'un centenar de concerts (excepte Palau 100). 🎼 📎 Descobreix tota la temporada a https://bit.ly/38BixQC

El passat 13 de maig moria la mezzosoprano Teresa Berganza. Llegeix l'obituari que signa Jaume Comellas al web! (Foto: Eva Guillamet) http://www.revistamusical.cat/teresa-berganza-una-veu-lliure-a-lolimp-de-la-lirica-universal/

Molt contents de ser finalistes als Premis Alícia de @AcademiaMusica_. Moltes gràcies!!!

Segueix-nos a Twitter