Subscriu-te

Garantia de l’American Ballet Theater

TEMPORADA BBVA DE DANSA. American Ballet Theater. CENTRE CULTURAL TERRASSA. 22 DE NOVEMBRE DE 2019.

Aquest cap de setmana aterraven al Centre Cultural Terrassa deu ballarins de l’American Ballet Theater, amb els principals Isabella Boylston i James Whiteside com a reclam. Amb un programa d’èxit assegurat format pel repertori clàssic: Don Quixot, El llac dels cignes o El corsari, i tres estrenes europees de repertori modern.

L’American Ballet Theater, que és al capdamunt de les millors companyies de dansa del món, juntament amb el Bolxoi, el Mariïnski o el Royal Ballet, des del 2012 que no venia a l’Estat. L’última vegada va ser al Gran Teatre del Liceu amb Don Quixot. Tot i no tenir la companyia sencera, aquest cap de setmana sí que en vam gaudir d’un tastet. I vam veure l’essència de la companyia americana que celebra 80 anys i que ha marcat la història del ballet amb figures com Mikhaïl Baryshnikov, Alessandra Ferri, Cynthia Harvey, Paloma Herrera, Julie Kent o Ángel Corella. I han passat per la companyia noms immortals de la dansa com Alicia Alonso, George Balanchine o Jerome Robbins. Un palmarès prou important per ser una de les escoles més sol·licitades per formar-se com a ballarí.

Amb la sala plena els dos dies, la Gala d’Estrelles de l’ABT començava amb un lluït pas d’esclau d’El corsari amb els encertats Katherine Williams i Aran Bell, dos joves que han estan ascendits a solistes fa poc més d’un any. I van agradar. Sorprenia l’alçada de Bell, que no feia, però, que perdés elegància.

Aquest tipus d’espectacles que estan formats de petites peces són, sovint, una plataforma de llançament per donar a conèixer nou repertori de joves coreògrafs o dels mateixos artistes. És el cas de Know, la peça neoclàssica de Cassandra Trenary interpretada per ella mateixa amb Calvin Royal III. Una peça íntima, delicada i ballada amb molt de sentiment amb música de K. Edwards. I arribava el torn de Carlos González, el jove madrileny que forma part del cos de ball de l’ABT i que feia quatre anys que no ballava a l’Estat. És una mostra més de fuga de talent per falta de companyies. Va fer embogir la platea amb el grand pas classique acompanyat d’Anabel Katsnelson. Precisament van ser els dos membres del cos de ball de l’ABT els encarregats de ballar una de les coreografies més difícils del ballet, per equilibri i coordinació. González, que va estar més encertat en la peça d’Auber que no pas al pas de tres d’El corsari de la segona part, va destacar per la brillantor en les pirouettes i els passos de bateria. I ella ens va deixar muts a la part de la famosa variació sola, que és la reina del repertori femení, i que va catapultar Sylvie Guillem a la fama. És una variació que no té grans salts, però que requereix una tècnica perfecta, amb un exacte en dehors i turnout (obertura correcte d’engonals) i una força sobre les puntes extraordinària per poder fer tota la diagonal de ballonnés i aguantar el balance de cada pas. La mateixa Anabel Katsnelson tornava a brillar a la trepidant variació de Cupido de Don Quixot.

Isabella Boylston i James Whiteside a On the water © Josep Guindo

El moment esperat del vespre va arribar amb l’estrena europea d’On the water, interpretada pel reclam de l’espectacle, els ballarins principals Isabella Boylston i James Whiteside. És una coreografia del mateix Whiteside, amb la música Auf dem Wasser zu singen de F. Schubert i revisada pel director artístic de l’ABT, Kevin McKenzie. Una peça romàntica on es notava la bona complicitat entre Boylston i Whiteside. Una parella que tornava a l’escenari a la segona part amb Spring waters per fer embogir el públic. Una coreografia d’Asaf Messerer amb música de S. Rakhmàninov perfecta per brillar com a estrelles. I és que aquesta peça, que és curta i molt explosiva, requereix el control d’un mateix i del partenaire per la dificultat dels portes i la rapidesa de la coreografia. Va ser curt però Boylston i Whiteside es van poder lluir de punta a punta de l’escenari amb els seus elevats grand jetés i els chaînés, en què va brillar Boylston amb la rapidesa de gir que té sobre les puntes. Una demostració de per què són ballarins principals d’una de les millors companyies del món.

Menys brillant va ser el pas de dos del cigne blanc d’El llac dels cignes, en què Catherine Hurlin i Calvin Royal III van ser correctes de tècnica però mancats d’emoció. En canvi, la mateixa Hurlin, acompanyada de Bell, va arrencar tots els aplaudiments de la sala amb l’estrella dels clàssics: el pas de dos de Don Quixot. Hurlin, convertida en una Kitri juganera, va demostrar el seu talent amb la rapidesa dels cou-de-pied i passé i els 32 fouettes finals, algun dels quals dobles i amb el joc del ventall.

Xocant va ser la peça contemporània A times there was interpretada per Katherine Williams i Blaine Hoven. Amb música sofisticada de Benjamin Britten que deixava els ballarins en blancs de silenci, la coreografia de Gemma Bond és un riu fluid de moviments entre els dos ballarins que exalta la bellesa corporal.

El Centre Cultural Terrassa aposta fort per la dansa, pels espectacles propis, pel talent de casa i internacional, i l’encerta. El públic hi respon. I en volem més.

Imatge destacada: Katherine Williams i Aran Bell a El corsari. © Josep Guindo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *