Subscriu-te

Crítica

Les Arts Florissants i Christie triomfen a L’Auditori amb un ‘Belshazzar’ excepcional

William Christie i Les Arts Florissants. © Philippe Matsas (foto d’arxiu)

L’AUDITORI MÉS. Les Arts Florissants. Allan Clayton, tenor. Rosemary Joshua, soprano. Caitlin Hulcup, mezzosoprano. Iestyn Davies, contratenor. Jonathan Lemalu, baix baríton. Dir.: William Christie. Belshazzar de Händel. L’AUDITORI. 9 DE DESEMBRE DE 2012.

Per Lluís Trullén

L’any 1744 Händel va compondre l’oratori Belshazzar. Pocs anys abans les òperes a la manera italiana que havien reportat tants èxits al compositor en terra anglesa, deixaven de tenir els èxits esperats i Händel es decantava per un gènere musical que per la seva qualitat i quantitat de producció ha quedat per sempre vinculat al seu nom. Oratoris com El Messies, Israel a Egipte, Saül, Hèrcules o Belshazzar contenen uns passatges de musicalitat extraordinària i recullen l’essència musical de l’autor. Belshazzar es pot considerar, pel seu argument i pel desenvolupament dels fets, com el més operístic de tots els seus oratoris. Amb un llibret extraordinari de Jennens, basat en textos bíblics de l’Antic Testament, descriu la caiguda de Babilònia en mans dels perses. Belshazzar, fill de Nictoris i rei de Babilònia, es veu assetjat per Cirus, rei de Pèrsia. Belshazzar, entre d’altres presoners reté el profeta Daniel, que li augura la pèrdua del seu reialme. Fent cas omís de les advertències del profeta i de la seva mare, profana els símbols religiosos en una festa luxuriosa. Cirus, aprofitant l’estat d’embriaguesa de les tropes, entrarà al seu reialme sense oposició i sense vessar pràcticament sang, només la de Belshazzar. Cirus agrairà el triomf a Déu i es comprometrà a reconstruir Jerusalem.

Händel hi va plasmar una música deliciosa, refinada, de gran elegància melòdica; la brevetat de les àries da capo enllaçades amb bellíssims recitatius i ariosi, a més de contenir uns passatges corals de gran bellesa, repercuteixen en el fet que la continuïtat de l’acció mai es vegi afectada.

L’extraordinari director William Christie i el seu conjunt Les Arts Florissants van recrear a L’Auditori una versió antològica d’aquest oratori. La presència de cinc solistes vocals d’excepció com són Allan Clayton (Belshazzar), Rosemary Joshua (Nictoris), Caitlin Hulcup (Cyrus), Iestyn Davies (Daniel) i Jonathan Lemalu, (Gobries) va acabar d’elevar la musicalitat d’un oratori bellíssim del qual el director americà –com en tantes altres obres– és un veritable especialista. Una orquestra elegant, acurada en els volums, de matisos controlats, servia en tot moment una sonoritat instrumental còmoda per a les veus dels solistes i del cor. Precisament el cor –un dels més destacats del món i d’un nivell equiparable al Cor Monteverdi de Gardiner– va cantar amb refinament, elegància, amb unes dinàmiques de bellíssimes modulacions i que plasmaven aquell sentit musical inconfusiblement vinculat a Händel. Per la seva banda, tots els solistes vocals van assolir els seus rols amb l’exigència i la qualitat que sempre demana una personalitat com Christie. Malgrat no tractar-se ni d’una òpera ni d’un oratori semiescenificat, la seva actitud a l’hora de cantar mostrava aquell domini escènic que particularitza els actors o cantants hereus de la tradició britànica. Immaculada la veu de Rosemary Joshua, una soprano excepcional per al rol de Nictoris, així com la de la mezzo Caitlin Hulcup (Cyrus), que malgrat no tenir la textura d’una veu mítica händeliana com la d’Ann Murray, el seu fraseig i el color del seu registre central sí que són d’una elegància i qualitat immillorables. El tenor Allan Clayton va resoldre el complex rol de Belshazzar sense problemes en les exigents parts del registre agut de la tessitura, i la claríssima veu del contratenor Iestyn Davies resultava més que idònia per a les dificultats vocals del rol de Daniel. Una versió que, dirigida per un Christie elegantíssim, meticulós, refinat en la sonoritat i que sempre va a la recerca de la sonoritat i musicalitat més perfectes, va ser acomiadada amb llarguíssims aplaudiments.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *