Subscriu-te

Crítica

L’obra de Tomàs Milans reneix a Torroella després de segles de silenci

Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí. Cor la Xàntria. Director: Pere Lluís Biosca. Joan Pau Pujol, Joan Cererols, Francesc Valls, Tomàs Milans.  Església de Sant Genís de Torroella. Divendres, 3 d’agost de 2012

Per Lluís Trullén.

El concert  commemoratiu que el Festival de Torroella dedica a la memòria d’Ernest Lluch tenia enguany una significació especial. La Fundació Ernest Lluch destina periòdicament una beca a finançar un projecte per recuperar el nostre patrimoni musical. Enguany els musicòlegs Josep Maria Gregori i Jordi Rifé, mantenint l’ideal d’Ernest Lluch per investigar (recordem el seu estudi sobre Ferran Sor) i per defensar el nostre patrimoni, s’han centrat en la figura de Tomàs Milans. El musicòleg Josep Dolcet –alma mater del projecte–, prèviament al concert va glossar la figura de Milans davant els assistents. Milans (Canet de Mar, 1672-Girona, 1742) a partir d’ara ja no serà un nom més dels manuals d’història de la música, sinó que una part de la seva obra ha cobrat vida en ser interpretada i enregistrada recentment pel Cor la Xàntria que dirigeix Pere Lluís Biosca. Milans, coneixedor de la música europea contemporània gràcies als treballs que arribaven a la cort reial de Carles d’Àustria, va tenir com a tutor sant Josep Oriol. El 1714 va haver de marxar a Girona, on dirigirà la capella musical de la catedral fins a l’any 1735. La seva producció recuperada, com ens explicava després del concert el mateix Dolcet, està en particel·la, i això provoca una gran dificultat per conèixer la vàlua de l’obra. Recordem que en una particel·la només hi ha escrit el que interpreta un únic intèrpret o secció i que cal sobreposar-la amb les altres partitures pertanyents a la resta de seccions per fer-nos una idea de la sonoritat. El treball musicològic ha permès recuperar una desena d’obres, totes enregistrades recentment, i sis de les quals es van poder escoltar a Torroella.

El concert interpretat per La Xàntria, (nom que prové de “xantre”, canonge responsable de dirigir els cantors –chanteurs– d’una església) va obrir-se amb un recull d’obres pertanyents als tres grans noms del Barroc català: Joan Pau Pujol –mestre de capella de la catedral de Barcelona–, Joan Cererols –mestre de capella del monestir de Montserrat– i de Joan Valls –el gran compositor català barroc i plenament contemporani de Tomàs Milans. Interpretacions totes en què el conjunt La Xàntria, integrada per setze veus i acompanyada per orgue, arpa i baixó, van apropar-nos a les polifonies de les antífones, els motets i a parts de l’exquisida Missa de segon to de Pujol, amb delicades versions, cuidant la conjunció entre seccions i aprofitant acuradament la reverberació d’un marc bellíssim i apropiat per interpretar aquestes obres com és l’església gòtica de Sant Genís. Ja a la segona part, la música polifònica de Milans. Motets a quatre veus, les brillants lletanies de la Mare de Déu, un deliciós Magnificat a vuit veus o el Salve Regina a sis, per evidenciar el delicat lirisme, el gran ofici i l’assimilació de la música contemporània de què gaudia el compositor de Canet de Mar. Una música d’una bellesa i qualitat inqüestionable que torna a veure la llum quasi tres segles després, fruit d’un treball musicològic que ens ensenya el camí que s’ha de seguir per mantenir viu el patrimoni cultural d’un país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *