Teresa Catalán. Piano works
Alfonso Gómez, piano
Orpheus, 2019
“Capacitat de connexió amb l’oient”. Aquestes paraules de Patxi Larrañaga extretes dels comentaris de l’enregistrament signades per l’escriptor, assagista i crític musical Arnoldo Liberman poden definir part del propòsit que es recull en l’obra de la compositora Teresa Catalán (Premio Nacional de Música 2017), autora polifacètica membre del Consell Assessor del Teatro Real i doctora en filosofia de l’art.
Ara el pianista Alfonso Gómez ens acosta amb aquest enregistrament a les obres per a piano d’aquesta compositora navarresa, en una integral que ve presentada en ordre cronològic –amb vuit peces no enregistrades fins al moment– i que abasta un espectre compositiu de prop de trenta anys, des de Juguetes rotos (1990) fins a Rojo amapola, en blanco. Los siete secretos núm. 1 (2018). Amb un estil que es podria definir com posttonal, la música de Teresa Catalán conté un magnetisme particular, un tractament de l’harmonia curós que ja es cimenta a les cristal·lines notes de Rojo amapola, tot confegint una musica detallista que defuig els virtuosismes innecessaris. Catalán despulla del seu missatge tot el que pot resultar superflu, no hi busca l’efecte sinó la puresa, abandona tot virtuosisme per crear textures de sonoritat equilibrades. El seu estil li permet pouar en la subtil delicadesa que atorga el Preludi núm. 4 de Chopin per crear unes paràfrasis o manifestar tota la serenitat amb les Elegies, amb notes que apareixen quasi despullades, amb sonoritats que rarament es submergeixen en el forte. La microforma, la brevetat de l’obra, es converteix en un mitjà per expressar una música que no admet desenvolupaments, una música pura, meticulosa, que aprofundeix en la lentitud i la serenor, essent afí amb una estètica conceptual amb l’obra plàstica de José María Yturralde que il·lustra la portada de l’enregistrament.
