Subscriu-te

Crítica

Ribertardor

'Sardanada de l'anella', acció final de 'Catalans... i universals'. © Joan Torrens

Ribermúsica. El Nou Món. La pentalogia “Catalans… i universals”. Guió: Joan Puigdellívol. Direcció: Peter Bacchus. Santa Maria del Mar (Barcelona). 20 d’octubre de 2011.

Per Josep Barcons

La retòrica pomposa del discurs d’obertura de la Gran Festade Tardor Ribermúsica’11 tenia aires de ritual pagà, conjur multicultural i estirabot carnavalesc. En aquesta setzena convocatòria del Festival de Tardor, un pregó exaltat servia per establir les bases d’un projecte que sona grandiloqüent: una pentalogia que –tal com deia el programa de l’acte– pretén consagrar “el Nou Món” a través d’una espècie d’“epopeia urbana contemporània” que posa en relleu la catalanitat universal i la universalitat catalana. La veu de l’actriu Roser Batalla a les escales de Santa Maria del Mar feia que tant els assabentats de l’acte com curiosos i vianants casuals escoltessin una mena d’invectiva crítica i satírica plena de jocs de paraules que carregaven contra l’statu quo. Un cop a dins l’església, hom es trobava amb un acte multidisciplinari (música, dansa, narració, vídeo…) que tenia com a fil conductor un text de mires èpiques volgudament ampul·lós. Musicalment, sis intèrprets dirigits per Peter Bacchus repassaven arranjaments d’algunes cançons de Raimon, alhora que teixien un fris sonor interessant (l’autoria del qual no constava al programa) que feia de base al text que es narrava. La concepció tant del text com de l’espectacle era obra de Joan Puigdellívol, que és la veritable anima mater no sols d’aquest projecte, sinó també de la Fundació Ribermúsica que l’emparava.

Des de fa una colla d’anys, Ribermúsica s’ha anat fent un nom al barri del Born, on va situar l’epicentre poc abans que la zona fos atractiva per a locals d’oci i botigues gurmet, i comencés a omplir-se d’aparadors de sabates i articles prêt-à-porter que fan transparents les cantonades pedroses de qualsevol carreró. El projecte s’ha anat obrint pas des de la inicial organització modesta de concerts de petit format en diversos espais del barri fins a la macroestructura actual, que engloba també projectes encara incipients com Riberdansa o Ribermoda, i diverses iniciatives socioeducatives que van de les pilotes de bàsquet al rap, passant per la percussió o les classes col·lectives amb instruments de corda. Unes activitats que tenen com a punta de llançala Riborquestra: una empresa que va engegar-se fa poc més d’un any i que –salvant totes les diferències!– té una certa inspiració en les orquestres veneçolanes de José Abreu.

Joan Puigdellívol és un aglutinador d’esforços, il·lusions i compromisos. Per això, més enllà de la vàlua artística de l’espectacle com a tal, és rellevant parlar la moguda que és capaç de generar. Una moguda que feia posar cara d’il·lusió als nens que –amb un any de pràctica i viola o violí en mà– pujaven a l’escenari i feien sonar els seus instruments a la part final de l’espectacle. Un privilegi per a ells, tocar a Santa Maria de Mar, acompanyant músics professionals, i inaugurant un Festival de Tardor que arriba al mateix moment que comença a venir el fred. Aquests nens són el futur del Born (els “catalans universals”) i és genial que facin música.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *