Subscriu-te

Tot recordant Guinjoan

INTÈRPRETS CATALANS. BCN216. Dir.: Ernest Martínez Izquierdo. Obres de Joan Guinjoan. PETIT PALAU. 9 DE GENER DE 2020.

Menys d’una setmana després de recuperar, amb gran èxit, la música del desaparegut Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017), el grup instrumental BCN216 va tornar a pujar a un escenari per protagonitzar un nou homenatge; en aquest cas a una de les figures cabdals de la música catalana contemporània, el compositor Joan Guinjoan, traspassat ara justament fa un any, l’1 de gener de 2019, als 87 anys.

En aquesta efemèride, el Palau de la Música Catalana –institució a la qual el músic de Riudoms va estar particularment vinculat i que va acollir l’estrena de moltes obres seves– va voler dedicar-li un concert que fos alhora una mostra d’algunes de les seves creacions més representatives, així com una mirada àmplia a la seva evolució estètica. Tot sota el lideratge de qui és, sens dubte, un dels directors que millor en coneix l’obra, Ernest Martínez Izquierdo.

L’audició, relativament breu, tot s’ha de dir, va incloure quatre partitures, en diferents formats, que abastaven un període de més de tres dècades de maduresa creativa, del 1979 al 2012. Obrí el concert la més primerenca del conjunt, GIC 79, una composició dedicada al Grup Instrumental Català, formació fundada per Carles Santos i Josep Maria Mestres Quadreny el 1976 per a la difusió de la música de nova creació, tal com havia fet –segons recordava el programa de mà– el mateix Guinjoan amb el seu Diabolus in Musica. Estrenada el 30 de gener d’aquell any al Teatro Real de Madrid, GIC 79 és una obra que encara avui, quaranta anys després de la concepció, continua captivant per la frescor i lluminositat i que ens ofereix la millor mostra del talent del seu autor per crear música sorprenent en les seves possibilitats rítmiques i expressives.

El mateix es pot dir de la segona peça de la nit, Barcelona 216, especialment estimada per Ernest Martínez Izquierdo, a qui li està dedicada i que s’encarregà d’estrenar-la quan encara era un jove director de només 33 anys al Festival Aujourd’Hui Musiques de Perpinyà, el 21 de novembre de 1995. Obra complexa i amb gran riquesa d’elements, va estar conduïda amb precisió i solvència per Martínez Izquierdo, tot evidenciant la feina excel·lent de la formació, en què va destacar la presència i compenetració de la violinista Lina Tur Bonet, que actuava per primer cop amb el conjunt instrumental barceloní.

La segona part va arrencar amb una pàgina per a piano sol, Recordant Chopin, que Guinjoan va escriure amb motiu de la seva residència al Palau de la Música Catalana la temporada 2012-13. Després del seu esgotador tour de force amb Santos de fa uns dies, el pianista Jordi Masó va interpretar sense dificultat una obra gens mancada de dificultat i que després d’una primera part de caràcter més nocturnal, assoleix un ritme colpidor i enèrgic que entronca de ple amb el vertiginós moviment “Finale: Presto” de la Sonata núm. 2, op. 35 del compositor polonès.

I per finalitzar, l’enlluernador Homenatge a Carmen Amaya, en el qual Guinjoan fa un desplegament magistral d’un dels trets essencials de la seva música: l’ús dels instruments de percussió. Amb referències explícites al flamenc a través de la sonoritat de palmes i castanyoles i amarada de coloristes efectes sonors, aquesta pàgina amarada de lluminositat mediterrània va cloure amb espectacularitat un concert que deixà ben manifestada la brillantor i vitalitat de la música d’un creador el nom del qual hauria d’estar sempre present als programes de concerts dels auditoris catalans i espanyols, però sense necessitat d’efemèrides o homenatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *