Subscriu-te
,

El Palau de la Música Catalana homenatja Wagner amb diverses activitats

Les Musiciens du Louvre i Marc Minkowski oferiran la versió de concert de l’òpera de Wagner L’holandès errant el 3 de juny al cicle Palau 100. © Sander Buyck
Les Musiciens du Louvre i Marc Minkowski oferiran la versió de concert de l’òpera de Wagner “L’holandès errant” el 3 de juny al cicle Palau 100. © Sander Buyck

El Palau de la Música Catalana va presentar ahir la programació especial confegida per celebrar el bicentenari del naixement de Richard Wagner, que s’estén des d’ahir 28 de maig al 9 de juny.

D’una banda, l’eix central de la celebració és la versió de concert de l’òpera de Wagner L’holandès errant, que s’oferirà com a concert de clausura del cicle Palau 100 en la versió de Marc Minkowski i la seva orquestra Les Musiciens du Louvre Grenoble.

De l’altra, l’exposició amb obres d’Antoni Tàpies, artista plàstic convidat de la temporada 2012-13 del Palau, inspirades en l’univers Wagner, que es complementa amb l’exposició de diverses peces del Centre de Documentació de l’Orfeó Català vinculades a la història del Palau de la Música en relació amb Richard Wagner. En aquest sentit, hi estan exposades les campanes tubulars que es van utilitzar en la interpretació de fragments de Parsifal al Palau l’any 1913 i que van ser dissenyades expressament per a l’ocasió.

La versió de concert de L’holandès errant de Wagner que es podrà sentir com a cloenda del cicle Palau 100 de la temporada 2012-13 el proper dilluns, 3 de juny, a les 20.30 h, té la particularitat de recuperar la versió primigènia en un sol acte i sense pausa (dues hores i vint minuts aproximadament de durada) de l’òpera que Wagner escrigué a París l’any 1841 i que presenta algunes variacions en la instrumentació i inclou alguns noms dels personatges principals canviats, ja que la inspiració original va ser amb noms escocesos, posteriorment canviats per noms noruecs. Marc Minkowski, més conegut com a director de música barroca junt amb la seva orquestra de criteris històrics Les Musiciens du Louvre Grenoble (ciutat d’on són orquestra resident), és el director d’aquesta versió particular que, de ben segur, oferirà una visió diferent de l’habitualment associada al repertori wagnerià. La versió inclou la participació dels Estonian Philharmonic Chamber Choir i un elenc solista format per les veus de Vincent le Texier (holandès), Ingela Brimberg (Senta), Mika Karès (Donald), Eric Cutler (Georg), Helene Schneiderman (Mary) i Bernard Richter (Der Steuermann, el timoner). El concert, que comptarà amb una xerrada prèvia a càrrec del filòsof Rafael Argullol a les 19.30 h a la Sala de Cambra, tindrà la característica de poder gaudir de la instal·lació a l’escenari de la sala d’un ornament inspirat en el que va decorar l’escenari durant els Festivals Wagner d’ara fa 100 anys.

L’obra Cap embenat I (1989) d’Antoni Tàpies s’exposa a l’entrada principal del Palau de la Música Catalana. © Antoni Bofill
L’obra “Cap embenat I” (1989) d’Antoni Tàpies s’exposa a l’entrada principal del Palau de la Música Catalana. © Antoni Bofill

Al voltant d’aquest concert, i fins al 4 de juny, s’ofereix una exposició a diferents espais del Palau (Foyer, vestíbul principal i Sala d’Assaig de l’Orfeó Català) amb obres de l’artista Antoni Tàpies, que aquest any hauria fet 90 anys i que tenia una predilecció especial pel compositor alemany. El Palau de la Música Catalana posa en diàleg l’arquitectura modernista de Domènech i Montaner amb l’obra d’Antoni Tàpies (1923-2012). Figura cabdal de la segona meitat del segle XX, Tàpies, artista plàstic convidat de la temporada 2012-13 del Palau, va ser un gran amant de l’obra de Wagner, a qui va retre homenatge amb una de les peces que s’exposen al Palau: Carrer de Wagner (1988), un llibre que inclou 13 textos al·lusius al compositor escrits per Joan Brossa entre els anys 1941 i 1987 i 10 gravats del mateix Antoni Tàpies (coberta inclosa). Emmarcat en l’homenatge a Wagner, el Palau reconeix la figura de Tàpies l’any en què l’artista hauria arribat als noranta i en presenta quatre obres més als visitants: Cap embenat I (1989), Crani 376 (1987) i dos cartells: Projecte per cartell original “Palau 100” (2000) i Maqueta cartell “50è Concurs Musical Maria Canals, Barcelona” (2004). En el diàleg amb l’arquitectura modernista del Palau (es dóna la coincidència que Domènech i Montaner és l’arquitecte dels edificis tant de la Fundació Antoni Tàpies com de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música), l’espectador descobrirà els secrets d’una obra que parla des de l’estètica del gest i el modelatge de la matèria, des del caràcter orgànic d’un art capaç d’habitar l’espai físic i d’oferir una finestra a allò que és insondable.

Audició de les campanes tubulars dissenyades per Francesc Pujol, trobades recentment, a càrrec de Galdric Santana i Juan de la Rubia a l’orgue. © Antoni Bofill
Audició de les campanes tubulars dissenyades per Francesc Pujol, trobades recentment, a càrrec de Galdric Santana i Juan de la Rubia a l’orgue. © Antoni Bofill

També, i fins al 9 de juny, s’exposen fonts documentals del Centre de Documentació de l’Orfeó Català que testimonien la vinculació de l’Orfeó i el Palau amb el testament wagnerià. Una mostra en què destaquen les campanes tubulars dissenyades per Francesc Pujol, trobades recentment, que es van utilitzar per interpretar fragments de Parsifal al Palau de la Música Catalana l’any 1913 en el marc dels Festivals Wagner i que Antoni Gaudí va fer servir l’any 1915 com a model per al disseny del carilló pensat per a la Sagrada Família –format per 84 campanes tubulars– que, tanmateix, mai no va arribar a veure construït. Aquestes campanes s’han conservat perquè van ésser tornades a l’Orfeó Català i així es van salvar de l’incendi que va patir l’obrador de la Sagrada Família provocat l’any 1936 durant la Guerra Civil, moment en què es van perdre la resta dels models generats per Gaudí.