Subscriu-te
Entrevista

The Hanfris Quartet

Deu anys d’amor al ‘barbershop’

Dimecres, 24 de febrer (19 h), el quartet de barbershop The Hanfris Quartet (format per Jordi Forcadell, tenor; Juan Bertrand, tenor; Gener Salicrú, tenor; i Adrià Sivilla, baix) celebra el seu desè aniversari amb l’estrena del nou espectacle Hanfris 10 en un concert que també suposarà el seu debut al Palau de la Música Catalana. Guanyador de quatre medalles d’or i dues de plata al concurs nacional de quartets de barbershop, el seu repertori abasta diversos gèneres, des d’estàndards de jazz i versions de música clàssica fins a èxits del pop més actual.

ALBERT TORRENS: Com ha sorgit l’oportunitat de fer coincidir la celebració del desè aniversari amb el debut al Palau?

THE HANFRIS QUARTET: La celebració del desè aniversari amb l’estrena de Hanfris10 estava prevista per al 2020. L’havíem d’estrenar a l’Auditori de Girona dins del Festival A Cappella, que és un festival al qual estem molt lligats perquè ens hi van convidar de bon principi i, al llarg de les seves set o vuit edicions, hi hem anat participant molt, entre d’altres amb dues produccions específiques. Però aquell concert es va haver d’anul·lar a causa de la pandèmia. Llavors, la data d’aquest dimecres al Palau de la Música ja la teníem reservada, tot i que quedava molt lluny i no pensàvem que la situació s’allargués tant. Finalment, però, com que aquest últim any no hem pogut treballar gaire, hem reprès el projecte del nou espectacle amb motiu d’aquest concert i l’estrenarem al Palau.

AT: Així doncs, de fet, els deu anys ja s’han complert…

THQ: El primer assaig el vam fer el desembre del 2009, però el primer concert com a quartet no va ser fins al cap d’un any. Entremig, al començament del 2010 i quan només portàvem tres mesos cantant plegats, vam participar al nostre primer concurs espanyol. Per tant, oficialment, considerem el 2010 l’any de la nostra fundació com a grup i per això tocava celebrar l’aniversari el 2020.

AT: Recordem com us vau conèixer i vau crear The Hanfris Quartet.

THQ: Dos dels components del quartet, en Gener i l’Adrià, es coneixien de l’institut de Mataró i es van retrobar en un sopar d’aniversari del centre. Allà van recordar que havien cantat junts a la coral de l’institut i es van animar a muntar alguna cosa nova, una formació de petit format i a cappella, tot i que tampoc no sabien ben bé què volien. La idea inicial era fer un quartet mixt, però abans de posar-se a buscar-ne la part femenina, van mirar repertori per les xarxes, perquè volien fugir una mica de la música clàssica i fer alguna cosa diferent, més moderna. I van veure la paraula barbershop en molts vídeos que trobaven. Llavors van veure que en aquell moment era un gènere masculí i van decidir canviar el projecte que tenien pensat per un quartet masculí. Calia trobar els altres dos membres –un dels quals havia de poder cantar en falset, perquè la part de tenor de barbershop té una tessitura força aguda– i en Gener va convidar-hi en Juan i en Jordi, amb qui cantava al cor Arsinnova.

AT: Fa la impressió que vau entrar en aquest món gairebé per casualitat…

THQ: La veritat és que tan sols sabíem que era un estil de música a cappella i poc més, però no la normativa tan estricta que hi ha al darrere i que han de seguir els arranjaments. El barbershop va sorgir espontàniament a les barberies americanes a final del segle XIX i als anys quaranta es va fundar la Society for the Preservation and Estiming of Barber Shop Quartet Singing in America, que es dedica a conservar aquest estil de música i anima la gent a cultivar-lo. Aquesta entitat en va establir la normativa i, com que el barbershop té una vessant competitiva, tot el que es canta a les competicions l’ha de seguir.

AT: ¿I vau tenir clar que volíeu dedicar-vos també a la part competitiva?

THQ: Quan vam descobrir que a Espanya hi ha una associació que és una mena de delegació d’aquesta societat americana i hi vam contactar per saber quin tipus d’activitats feien, ens van informar que celebraven una convenció espanyola i un concurs a primers del 2010, i ens van animar a anar-hi per conèixer un quartet nord-americà que acabava de guanyar el campionat internacional. Com que només portàvem tres mesos junts i per a la competició calien dos temes, en vam muntar tres i hi vam anar. I allà vam guanyar la Medalla de Plata. A més, també hi vam conèixer el quartet OC Times, que era un dels que, quan buscàvem quin repertori podríem fer, teníem com a referència. I vam tenir l’oportunitat que ens donessin alguns consells. Vam sortir d’allà amb moltes ganes de continuar amb aquest estil, de manera que vam ampliar repertori per poder tenir un programa sencer i, a final del 2010, vam fer el primer concert.

AT: Al llarg d’aquests deu anys, ¿diríeu que heu tingut un ritme de treball constant i sempre creixent? Quins grans moments en destacaríeu?

THQ: Com a quartet, sempre hem tingut molt clar, perquè l’estil ho requereix, fer com a mínim un assaig setmanal i, en èpoques de més feina o quan s’acosta alguna competició, dos. Això, a més de sessions de coaching amb gent de fora de tant en tant. Entre els episodis més recordats, ens va marcar molt la participació en campionats internacionals, cosa que mai cap quartet del sud d’Europa havia pogut fer –tan sols hi havia algun precedent de quartets britànics i suecs. Nosaltres, per classificar-nos, vam haver de treballar molt perquè a Espanya, per les característiques que té l’associació local, no es podia aconseguir la nota de tall que es necessita, i vam haver d’anar a Anglaterra per classificar-nos. Aquella va ser una època de molta feina perquè fèiem venir experts de l’estranger perquè ens fessin classes particulars d’estil. Entre els anys 2015 i 2017 va ser quan vam tenir més activitat, perquè a més de competir a nivell internacional, vam fer algunes produccions una mica diferents: un musical al Teatre Maldà de Barcelona que es deia Shaking Shakespeare, el projecte Pla vs. Welles al Festival A Cappella de Girona –a cavall de l’obra de teatre i el musical, que parlava d’una trobada real entre aquests dos personatges, interpretats pels actors Quim Lecina i Jordi Coromina, on el trio d’havaneres Les Anxovetes feia la part musical catalana que acompanyava Josep Pla i nosaltres fèiem la part americana que acompanyava Orson Welles– i una producció amb la Big Band Jazz Maresme, que també va suposar sortir una mica de la música totalment a cappella i associar-nos amb una big band. A banda de tot això, també hem enregistrat dos discos: InterRail (Temps Record, 2014) i OnAir (Producciones Silvestres, 2017). I si haguéssim pogut, el 2020 hauríem enregistrat la nova producció Hanfris 10, amb repertori totalment nou. De totes maneres, ho farem quan la normativa sigui una mica més laxa.

AT: ¿En algun moment heu vist amenaçada la continuïtat del conjunt per causes externes que us impedissin la dedicació al quartet?

THQ: No hem viscut mai del quartet. Primer ens ho vam prendre com una afició, com qui canta en un cor, per passar-nos-ho bé, però de mica en mica es va anar professionalitzant. I si bé per a cap de nosaltres no ha estat mai una primera feina, sempre ha estat la segona, hi hem donat tanta importància com si fos la principal. Entre tots hem intentat que les nostres condicions laborals i obligacions familiars –ja que, amb el temps, hem anat ampliant les nostres famílies– es poguessin compaginar amb el quartet: tenir una tarda lliure a la setmana per assajar tant sí com no i flexibilitat quan hi ha hagut algun viatge o concert fora del cap de setmana. I, de moment, hem tingut la sort de poder-ho combinar.

AT: Parlàveu de la intenció d’enregistrar un nou disc que no va ser possible el 2020. Quins altres projectes vau veure interromputs per la pandèmia i de quina manera el confinament i les restriccions han afectat la vostra activitat, més enllà dels concerts?

THQ: El 2020 havia de ser un any de molta activitat, perquè havíem d’estrenar aquest nou projecte i teníem el campionat espanyol –que se celebra anualment, però quan el guanyes no pots participar-hi l’any següent, i volíem tornar-hi aquest 2020. I el mes de maig també teníem els campionats europeus, que són cada tres anys, per als quals portàvem temps preparant-nos. Tot això va quedar anul·lat, igual que pràcticament tots els concerts que teníem programats. A l’estiu, que havíem de tenir molta feina, en vam fer tres, i en començar la segona onada de la pandèmia va tornar a caure tot. Pel que fa als assajos, quan estàvem completament confinats vam seguir estudiant individualment a casa i fent vídeos per internet. I de seguida que es va poder vam tornar als assajos presencials per preparar el nou espectacle; tot i que n’hauríem fet molts més, finalment han estat els mínims necessaris per tirar endavant el projecte.

AT: En aquest nou espectacle, Hanfris 10, feu un pas endavant i aneu una mica més enllà del repertori barbershop, oi?

THQ: Seguim en la línia del barbershop, però hem renovat repertori a partir dels comentaris que ens fa el públic que ve als concerts. A vegades, la música barbershop és força densa i, en ser un arranjament molt estricte, no pots anar-te’n gaire de la normativa. A Hanfris 10 hem posat més cançons de solista amb acompanyament, que és una cosa que abans fèiem més esporàdicament. I tot i que el barbershop pur t’obliga a cantar en anglès, també fem temes d’aquí en català i castellà perquè al capdavall som un grup d’aquí i aprofitem que dos de nosaltres som arranjadors. També hem incorporat el director d’escena Abel Coll per a la part més escènica, ja que fins ara donàvem molta importància a la part musical –que evidentment, és important–, però les explicacions que fem entre les cançons sempre eren una mica improvisades. Ara hem fet un guió sobre el qual treballar i el concert serà més teatralitzat. Tot això, ho estrenem al Palau i ho portarem també en altres espais, amb adaptacions si calen, ja que cantem força en esglésies.

Fotografies: (c) Sergi Milà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fleur Barron va debutar a Barcelona en el @LIFEVictoriaBcn. "No es pot negar que és una cantant carismàtica, que pot agradar més o menys, però que captura l’atenció del públic des del primer moment", diu @alberttorrens2 en la crítica. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/critica/amb-llagrimes-als-ulls/

Onze concerts entre l'1 i el 3 d'octubre integren una nova edició de @MusiquemLleida . Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/el-festival-internacional-musiquem-lleida-2021-recupera-la-normalitat-amb-onze-concerts/

El cicle Simfònics al @palaumusicacat de @OSValles es va encetar amb una estrena de @ferrancruixent. "Música que va captivar especialment tant en la vessant èpica, com en la subtilesa més expressiva", diu Lluís Trullén en la crítica. Llegeix-la al web! http://www.revistamusical.cat/critica/losv-obre-temporada-amb-un-homenatge-a-la-dona-en-to-major/

Aquest divendres, 1 d'octubre, el baríton @aodena1 protagonitzarà el primer de 26 concerts a l' @AuditCarreras de Vila-seca. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/el-bariton-angel-odena-inaugura-la-temporada-2021-22-de-lauditori-josep-carreras-de-vila-seca/

Segueix-nos a Twitter