Subscriu-te
Entrevista

Maria Canyigueral

La pianista gironina protagonitza un nou cicle de cambra

La intèrpret Maria Canyigueral, establerta de fa anys a cavall de la capital britànica i Catalunya, centrarà ben aviat un nou cicle de concerts, el I Cicle de Música de Cambra Amics de la Unesco de Barcelona. Tindrà lloc en dos períodes, a la primavera i a la tardor, al Teatre de Sarrià. En aquesta conversa, ens en desvela alguns secrets.

ALBERT TORRENS: Com ha sorgit l’oportunitat de dirigir aquest cicle?

MARIA CANYIGUERAL: El punt de partida és bonic: aquest estiu a l’Empordà arran d’una trobada amb un vell amic, en Joan Badia, que conec des de fa gairebé vint anys. La música ha estat el nostre punt de connexió i, des de llavors, m’ha anat seguint la trajectòria, a part d’haver-se anat cultivant una llarga amistat. Ell ha estat president dels Amics de la Unesco de Barcelona, o sigui que coneix bé l’entitat i la seva actual presidenta, Rosa Maria Pujol, i va propiciar les presentacions tant amb ella com amb Montserrat Morera, presidenta del Teatre de Sarrià, que també ha freqüentat. En aquella trobada em va comentar que estaven pensant d’organitzar un cicle de concerts i que necessitarien una directora musical, i em va somriure. La iniciativa em va fer moltíssima il·lusió: no tan sols me’n proposaven coordinar la part musical, sinó que esperaven que en formés part com a intèrpret. La veritat és que em noto com si m’haguessin ofert un tresor: un teatre que té un públic assidu, amb unes dimensions idíl·liques per a concerts de música de cambra i carta lliure per organitzar set propostes musicals amb músics que admiro moltíssim. Estic immensament agraïda per la confiança i l’oportunitat que m’han ofert. A més, el fet de comptar amb un equip organitzatiu tan entregat, vocacional i amb experiència fa que la feina sigui molt més plàcida. Em sento molt ben acompanyada en tot aquest procés.

AT: S’han acabat configurant set propostes en dates de primavera i de tardor. Per què així?

MC: La proposta inicial preveia començar el cicle al gener, però per precaució i intuint que seria un hivern difícil i ple de restriccions, es va decidir ajornar-lo a la primavera, tot desitjant que tots puguem començar a veure el final del túnel. Les propostes ja estaven dissenyades, simplement s’han buscat noves dates.

AT: Us marqueu l’objectiu d’esdevenir “un reclam cultural de referència, tant per la qualitat i diversitat de la programació com pel renom i trajectòria internacional dels intèrprets, amb gran afluència d’artistes de casa nostra”. Més enllà d’això, quin serà el tret distintiu o identificatiu que diferenciarà la vostra oferta de les altres?

MC: L’impuls motivador d’aquest cicle és vetllar per una oferta de concerts de música de cambra de màxima qualitat. No ens hem plantejat tenir trets distintius ni tampoc pretenem competir o comparar-nos amb cap altra institució… Tan sols centrar-nos a fer la feina al millor possible i aprendre d’aquesta oportunitat. És la primera edició, però desitgem que n’hi hagi moltes més. Les dimensions del teatre encaixen meravellosament bé amb la música de cambra, o sigui que l’espai en si ens ha marcat el perfil de concerts. És un format amb un ventall de possibilitats enormes per explorar i un repertori increïble. Cada any s’intentarà aportar alguna cosa diferent. M’agrada la idea de propiciar la interacció i proximitat entre els intèrprets, el repertori i el públic, i per això aquest any s’ha optat per alguns concerts comentats per Joan Vives. En altres edicions crec que podria ser interessant convidar-hi algun compositor en actiu, en forma de concert-col·loqui, tot propiciant una millor immersió en el repertori més actual. La meva presència en tots els concerts d’enguany ha estat probablement l’opció més segura als inicis d’un projecte nou i pels temps incerts que vivim, però no pel fet que sigui pianista vol dir que cap altre pianista no hi tindrà cabuda!

AT: Afirmes que l’espai del Teatre de Sarrià el fa especialment apte per al repertori del cicle. Què en destacaries? ¿Ha calgut renunciar a alguna producció per raons d’aforament o característiques de l’escenari?

MC: Des del primer moment teníem clar que el Teatre de Sarrià seria ideal per programar-hi concerts de música de cambra. Els espais recollits afavoreixen el gaudi i comprensió d’aquest repertori.

AT: Parleu de concretar alguns dels disset objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, com la salut i el benestar, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, la reducció de les desigualtats, la pau i justícia, i sobretot el darrer: aliança per assolir els objectius. ¿D’on sorgeix l’interès per aquesta declaració i la voluntat de plasmar-la en el terreny artístic i musical?

MC: Són disset objectius creats per les Nacions Unides i promoguts com a objectius mundials per al desenvolupament sostenible. Inclouen, per exemple: garantir vides saludables i promoure el benestar per a totes les edats, una educació inclusiva i oportunitats d’aprenentatge duradores, de qualitat i equitatives, promoure societats pacífiques, proporcionar accés a la justícia i desenvolupar institucions eficaces i enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar les associacions mundials. La música promou el benestar, l’educació, la pau, la igualtat de gènere –intèrprets femenines, dones compositores– i, en el nostre cas, aliances entre dues entitats i una intèrpret per portar a terme aquest projecte. La cultura és formació i volem que sigui assequible per a tothom.

AT: Quins elements destacaries entre les obres programades enguany?

MC: Al llarg d’aquesta primera edició, es presentaran obres de tres compositores –Clara Schumann, Rebecca Clarke i Ethel Smyth– que, com a destí comú, van viure en una època que no va afavorir que poguessin compondre sense alliberar-se de pressions socials pel fet de ser dones. En el concert del setembre es podrà escoltar el Trio per a trompa, violí i piano d’Ethel Smyth –originalment escrit com a doble concert per a violí, trompa i orquestra–, que crec que serà un descobriment per a bona part del públic i estarà acompanyat per l’emblemàtic Trio per a trompa de Brahms. Al concert del maig, hi sonarà la Sonata per a viola i piano de Rebecca Clarke, una obra molt completa, molt intensa emocionalment, de les més exigents i importants del repertori per a viola i piano, que es completarà amb obres de Robert i Clara Schumann. En dos recitals més, podrem escoltar Sonates de Prokófiev, un compositor interessantíssim, molt original, ple de vitalitat, fantasia, virtuosisme, poesia, sarcasme… Com molts d’altres de l’era soviètica, malauradament, les seves obres s’exposaven a revisions i censures del règim i, tot i així, va ser un autor molt fructífer fins al final de la seva vida. Al concert de l’abril, se’n podrà escoltar la Sonata per a flauta i piano i, a l’octubre, la Sonata per a violoncel i piano –que va trigar un temps a poder ser interpretada en públic–, dues obres fabuloses. El concert del juny estarà tot dedicat a Brahms, amb la Primera Sonata per a violí i piano, la Primera Sonata per a violoncel i piano i el Trio per a piano, op. 8 núm. 1. També tindrem tres concerts en un cap de setmana, en què presentarem la integral de Sonates per a violí i piano de Beethoven, comentades per Joan Vives.

AT: ¿Creus que els artistes convidats comparteixen alguna característica comuna, com ara l’edat o l’especialització?

MC: Segurament, podríem dir que tots els músics que participarem en aquesta primera edició compartim una passió i gran interès per la música de cambra. Tots mantenim una activitat regular en diferents formacions cambrístiques. La majoria també estem entre els 30 i els 40 anys d’edat, que penso que és una etapa que pot ser molt maca per al músic. És clar que cada cas és un món particular, però en termes generals la nostra és una carrera a molt llarg termini, d’anar fent camí progressivament, sense presses i intentant sempre perseguir l’excel·lència. I, exagerant una mica, l’excel·lència que et satisfà avui segurament ja no et serà suficient demà! Però si ens ho agafem amb paciència, perseverança i optimisme, aquesta recerca és apassionant. Penso que, quan s’arriba a aquesta edat, ja s’ha assolit una certa maduresa i es té una idea més clara de com ens identifiquem com a músics, què és el que busquem i com hem de treballar per assolir-ho, o almenys acostar-nos-hi cada cop una mica més.

AT: Bona part dels concerts comptaran amb presentació de Joan Vives. Per què heu pensat en ell i com seran aquestes presentacions?

MC: Molt sovint, al món radiofònic, la veu del locutor es descobreix molt abans de conèixer la persona. Des de ben jove, algunes veus de l’emissora Catalunya Música m’han quedat gravades a la memòria i m’han aportat molt. Admiro l’aptitud comunicativa d’en Joan Vives, que convida a endinsar-nos en la matèria que introdueix, sempre amb una veu que transmet optimisme i passió pel tema que presenta amb molt de coneixement. Serà present al primer concert liderant un col·loqui que ens permetrà conèixer una mica millor tot el que es podrà escoltar fins a la tardor. També col·laborarà en els tres concerts consecutius de novembre, on es presentaran les Sonates per a violí i piano de Beethoven. He escoltat algunes de les seves conferències sobre aquest compositor i penso que pot ser interessantíssim per al públic tenir una figura que vagi contextualitzant les deu obres mentre es vagin interpretant. Totes tenen una personalitat molt pròpia, són un món a part l’una de l’altra, fins i tot les que comparteixen número d’opus. És un repertori increïble, que reflecteix la gegantina evolució compositiva de Beethoven. Penso que pot ser una experiència molt intensa per a tothom.

AT: Tot i que el naixement del cicle ja és en si mateix un missatge d’optimisme, no podem evitar fer referència al context en què apareix i segur que heu hagut de fer adaptacions per respectar les restriccions del moment. En què es notaran?

MC: Sí, el fet de tenir ara mateix restriccions d’aforament crea una mica d’inquietud, ja que en un espai en què la capacitat natural no és gaire gran, quan només es permet el cinquanta per cent de capacitat, la reducció és molt significativa. Però esperem que tot anirà in crescendo, les restriccions se suavitzaran i, de mica en mica, tot serà més fàcil.

AT: Els concerts no seran gratuïts. Quin preu tindran les entrades i qui assumirà els costos de l’organització del cicle?

MC: El preu de les entrades serà de 12 euros per als socis del Teatre i per als d’Amics de la Unesco de Barcelona i 15 euros per al públic general. El pressupost, l’esperem cobrir amb les entrades i un ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Al web del Teatre de Sarrià es pot trobar tota la informació dels concerts i com adquirir les entrades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fernando Caminals, membre fundador de @CamerataXXI, signa l'obituari de Xavier Blanc, desaparegut el passat 9 d'octubre. Llegeix-lo al web! (Foto: @JosepMolina11) http://www.revistamusical.cat/en-la-mort-de-xavier-blanc/

Aquest dijous 21 veurà la llum al @palaumusicacat un nou projecte de l'Associació @JoanManen amb l'objectiu de reivindicar intèrprets catalans del passat. Més informació, al nostre web! http://www.revistamusical.cat/lassociacio-joan-manen-presenta-el-projecte-interprets-catalans-historics/

"Batega, canta, viu!" és el lema de la nova etapa de @orfeogracienc, que es va presentar aquest cap de setmana. Més informació, al nostre web! (Foto: Antoni Garcia) http://www.revistamusical.cat/lorfeo-gracienc-enceta-una-nova-etapa-artistica-i-de-gestio-amb-el-lema-batega-canta-viu/

Mor als 74 anys la soprano eslovaca Edita Gruberova. Va ser una de les veus més estimades al @Liceu_cat i va anunciar l’any passat la retirada definitiva dels escenaris.

Segueix-nos a Twitter