Subscriu-te

Ros Marbà, Estes, Scotto i Silja, Medalles d’Or del Liceu 2011

Antoni Ros Marbà. © Antoni Bofill

La Fundació del Gran Teatre del Liceu, a través de la Comissió Executiva de l’entitat va aprovar, a proposta de la Direcció General, la concessió de la Medalla d’Or 2011 a quatre personalitats de reconeguda trajectòria professional i amb una estreta vinculació amb el Liceu. Així, enguany els guardonats han estat el director d’orquestra català Antoni Ros Marbà, el baix baríton nord-americà Simon Estes, la soprano italiana Renata Scotto i la soprano alemanya Anja Silja.

El director d’orquestra i compositor català Antoni Ros Marbà (l’Hospitalet de Llobregat, 1937) és considerat un dels millors directors de l’Estat del panorama actual. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i va continuar els estudis de direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache i Jean Martinon. Després de la fundació de l’Orquesta Sinfónica de Radio Televisión Española, l’any 1966 Ros Marbà va guanyar el concurs pel qual va ser-ne nomenat el director. El 1967 va ser director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i el 1978 director titular de l’Orquesta Nacional de España, fins al 1981. També va dirigir, entre el 1979 i 1986, l’Orquestra de Cambra dels Països Baixos (Nederlands Kamerorkest).

Actualment és el director titular de la Real Filharmoníade Galícia, professor i director titular de la Càtedra d’Orquestra de Cambra Freixenet de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid i director de l’Escola de Altos Estudos Musicais de Galícia. Li han concedit el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Simon Estes

Simon Estes (Centerville, Iowa, 1938) és un cantant nord-americà molt apreciat en les seves interpretacions d’òperes de Wagner, Verdi i com a intèrpret en recitals. L’any 1964 va debutar amb el paper de Ramfis a Aida de Verdi a la Deutsche Oper. El 1978 va cantar el paper principal a L’holandès errant de Wagner al Festival de Bayreuth, sent el primer home afroamericà a cantar-l’hi (la primera dona havia estat Grace Bumbry el 1961). El 1985 debutà al Metropolitan Opera al costat de Grace Bumbry, en la primera producció al teatre del Porgy and Bess de Gershwin. Des del mateix 1985 ensenya a la Juilliard School, té una càtedra a la Universitat d’Iowa, funda el Simon Estes Educational Foundation a Oklahoma i crea el Simon Estes International Foundation for Children.

Renata Scotto

Renata Scotto (Savona, 1933) és una famosa soprano i directora italiana, admirada per la seva veu i el talent interpretatius. El seu repertori inclou rols particularment de Verdi i Puccini, però també dels grans papers del bel canto de Bellini i Donizetti, els de Mozart i Richard Strauss. Estudià amb el baríton Emilio Ghirardini i després es perfeccionà amb el mestre Merlini i amb la soprano catalana Mercè Llopart, a Milà. Debutà el 1954 al Teatro Nuovo de Milà amb La Traviata i a La Scala de Milà en el paper de Walter de La Wally d’Alfredo Catalani, juntament amb Renata Tebaldi. El 1955 es presentà a l’Òpera de Roma; a partir de llavors començà la seva carrera internacional. Al Liceu de Barcelona debutà amb La Traviata el 1962 i després d’una llarga absència cantà una cèlebre Fedora amb Plácido Domingo el 1988. Renata Scotto ha sabut dominar els rols de soprano dramàtica de coloratura.

Anja Silja

Anja Silja (Berlín, 1940) va començar la carrera operística de molt jove, tenint el seu avi Egon van Rijn com a mestre de cant. Va cantar Rosina d’El barber de Sevilla de Rossini a la Berlin Städtische Oper l’any 1956. Va iniciar la carrera internacional a partir d’assumir el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica de Mozart al Festival d’Ais de Provença el 1959. Ha interpretat sobretot els rols del gran repertori alemany i eslau d’òperes de Richard Strauss (Salome, Elektra), Wagner (Tristany i Isolda, L’holandès errant, Tannhäuser, Lohengrin, L’anell del nibelung), Berg (Wozzeck, Lulu) Janáček, (Jenufa, El cas Makropoulos), entre d’altres. L’any 1999 va publicar la seva autobiografia, amb el títol Die Sehnsucht nach dem Unerreichbaren (editorial Parthas Verlag Berlin).

La Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu és una distinció honorífica atorgada pel Gran Teatre del Liceu a persones o entitats que hagin destacat per la seva tasca al teatre. Bona part de les donades en la primera etapa es justificaven per actuacions destacades durant una o més temporades; en la segona, s’hi ha premiat més una trajectòria continuada al teatre. La Societat del Gran Teatre del Liceu començà a concedir-les el 1954, sense una periodicitat definida, fins al 1977. Arran dels canvis en l’empresa, la pràctica s’interrompé fins al 2009, en què el Consorci del Gran Teatre del Liceu atorgà les medalles a persones destacades durant el període dels anys vuitanta i noranta, cobrint la llacuna produïda per la interrupció. La intenció del Consorci és atorgar les medalles anualment, per reconèixer una carrera vinculada al teatre, i no només a cantants, sinó també a gestors o persones i entitats que hagin treballat per al bé del teatre.

El lliurament als guardonats tindrà lloc el dia 12 de gener de 2012 ales 13 h al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *