El passat 21 d’abril va morir a Barcelona als 64 anys Josep Crivillé i Bargalló, un dels etnomusicòlegs de referència en l’àmbit català de les darreres dècades. Format al Conservatori Municipal de Barcelona –on havia estat professor d’etnomusicologia i de cant gregorià– i a la Universitat de la Sorbona de París, amb C. Marcel-Dubois, era membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia. A més de la seva activitat pedagògica, va fer aportacions importants a l’etnomusicologia catalana mitjançant nombrosos estudis científics i publicacions.
L’any 1987 va impulsar, des de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, un important programa de recerca de materials de música tradicional, amb l’objectiu de publicar les edicions sonores dedicades a la tradició oral de diferents zones geogràfiques de Catalunya.
Josep Crivillé havia estat cantaire de l’Orfeó Català i col·laborador de la «Revista Musical Catalana».
La seva mort deixa un buit considerable en la nostra comunitat científica, per la importància de la seva labor d’investigació i pel seu lliurament generós al servei del patrimoni popular català. Sense comptar la seva gran qualitat humana que tant apreciàvem els que havíem tingut el privilegi de conèixer-lo. Que descansi en pau! per Ll. M.
Quin greu. Havia esta professor meu de Cant Gregorià i en tinc un record magnífic tant del mestre com de la persona. Sempre l’he tingut in mente, i malgrat tot l’hi seguiré tenint. E.P.R.
I també professor meu, de Cant Gregorià i els tres cursos de Folklore. El món de la música tradicional és immens, però tot el que es transmet per tradició oral pot desaparèixer amb el temps… Gràcies a en Josep Crivillé, tenim fonts sonores, documents i importantíssima informació: tota una aportació a la música catalana.
La seva mort em va entristir molt. El Josep Crivillé encara hauria pogut fer molta feina… He rellegit alguns dels seus articles i he remirat els llibres seus a la meva biblioteca, he recordat les seves classes d’Etnomusicologia a l’Institut Universitari de Documentació i Investigació Musicològiques “Josep Ricart i Matas” de la UAB, els ajuts que ens va atorgar per anar a fer treballs de camp als diversos territoris dels Països Catalans, la revisió que es va oferir a fer de manera altruista de totes les transcripcions musicals del “Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant”, els viatges que vam compartir a Occitània i a Sicília… I ara queda la incògnita de què passarà amb la Fonoteca de Música Tradicional i Popular que ell impulsà i que dirigia amb tant bon criteri a la Generalitat de Catalunya. Josep, et mereixes un record, un homenatge, per la teva qualitat com a persona, professor i estudiós.