Subscriu-te

Joan Millà i Francolí, ‘in memoriam’

Potser perquè els mandats llargs escassegen o perquè vivim en una època de canvi constant, cada vegada és més difícil trobar perfils com el de Joan Millà i Francolí –desaparegut avui, als 86 anys–, que va ser president de Joventuts Musicals de Barcelona durant gairebé quaranta anys. Fundador de l’entitat el 1977, la va capitanejar ininterrompudament fins al 2014, tasca que li va ser reconeguda l’any següent amb un homenatge a la Institució Cultural del CIC en forma de recital de piano a càrrec de Kiev Portella. Els amics, familiars, socis i músics presents en aquella ocasió en van destacar la feina en la promoció de joves artistes, però sobretot el gran sentiment d’amor envers totes les arts, així com el caràcter humil, d’una modèstia exemplar.

Joan Millà amb el pianista Kiev Portella desprès del concert homenatge a la Institució Cultural del CIC

Joan Millà també va ser fundador, el 2006, de la Fundació Frederic Mompou, que va presidir a partir del traspàs de la vídua del compositor, Carme Bravo, el 2007. L’idil·li amb Mompou havia nascut els anys setanta, particularment arran de l’homenatge que se li va retre amb motiu del vuitantè aniversari en forma de marató pianística, per la qual van desfilar estudiants i professionals que en van interpretar l’obra. I es va consolidar d’ençà que el concurs de joves compositors impulsat per Joventuts Musicals de Barcelona va esdevenir internacional i va prendre el nom de Premi Frederic Mompou. La proposta va ser no tan sols autoritzada, sinó també molt ben acollida per Carme Bravo, amb qui Joan Millà va estar molt unit fins a la seva mort.

Molt proper a activitats culturals de tot tipus, Millà també va estar vinculat als orígens d’altres institucions, com el Consell Català de la Música i la Fundació Pau Casals, de la qual era patró. Encara abans havia estat membre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, companyia independent d’intel·lectuals per a la promoció del teatre català. Fins i tot la seva dedicació professional, a l’empresa de pintures Pipsa, li va permetre viure de prop intervencions en elements del patrimoni arquitectònic de la ciutat, com el Palau de la Música, i desenvolupar així la seva afició per la restauració d’obres i, en general, pel món de l’art. Amic personal, entre molts d’altres, del poeta i pintor Albert Ràfols-Casamada i de l’artista Antoni Llena, va reunir una petita col·lecció privada que testimonia, un cop més, el seu interès per diverses disciplines i llenguatges artístics.

Malgrat que feia temps que la seva figura de bigoti i cabells blancs recollits no sovintejava als actes públics, a causa de problemes de mobilitat que havien motivat el trasllat d’algunes reunions de la Fundació Mompou a casa seva, la notícia de la seva mort ha sacsejat, aquest matí de dilluns, l’escena cultural barcelonina. La cerimònia de comiat tindrà lloc demà dimarts, 5 de març, a dos quarts d’onze del matí, al Tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona.

1 comentari

  • Una profunda admiració per Joan Millâ per la seva incansable bona feina en tots els àmbits artīstics. Serà perdurable la petjada d’un home que va voler omplir de significats tota la seva vida com ahir es va mostrar en el seu entranyable Comiat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *