Subscriu-te

Liceu 2014-2015: Òperes de repertori i pocs riscos econòmics

Patrizia Ciofi (recent Amina a La Sonnambula de Bellini) serà Violetta a La Traviata inaugural. Foto: Antoni Bofill
Patrizia Ciofi (recent Amina a La Sonnambula de Bellini) serà Violetta a La Traviata inaugural. Foto: Antoni Bofill

Temporada 2014-15 del Gran Teatre del Liceu

Òperes de repertori i pocs riscos a taquilla per a una temporada de transició

Per Mercedes Conde Pons

El Gran Teatre del Liceu va presentar la seva programació per a la temporada 2014-15 en el que aviat es va revelar com un canvi d’etapa marcat per la reorientació artística que podríem ben bé definir com de “transició”: d’una banda, per la necessitat que el Teatre té de maximitzar ingressos i reduir despeses i, de l’altra, per ser l’última “signatura” de Joan Matabosch, que presentà la seva darrera temporada com a director artístic del Gran Teatre del Liceu.

Per tant, és més que probable que un hagi d’analitzar la temporada recentment presentada -la 2014-15-, i possiblement encara la de l’any vinent –en funció de com es desenvolupi la temporada i de qui sigui el nou director artístic del Liceu– des del punt de vista de l’excepcionalitat. Una excepcionalitat, com ja hem dit, marcada per la necessitat de reorientar l’estructura empresarial del Teatre, revertir costos i ingressos –tasca que Roger Guasch ja ha començat a aplicar de manera evident– i per la necessitat donar un nou gir artístic en el moment en què un nou director artístic s’incorpori al teatre de La Rambla.

Amb aquesta temporada 2014-15, l’època Matabosch queda certament clausurada. Cap estrena de compositor espanyol o català (s’ajorna l’estrena d’Io del binomi Benet Casablancas-Rafael Argullol), cap estrena de títols internacionals contemporanis o “comptes pendents” del Teatre, cap incursió en el repertori eslau ni barroc… i, de fet, ni tan sols cap producció provocadora.

La mezzo nord-americana Joyce DiDonato (va ser Cendrillon amb gran èxit aquesta temporada) serà Maria Stuarda al Liceu. Foto: Antoni Bofill.
La mezzo nord-americana Joyce DiDonato (va ser Cendrillon amb gran èxit aquesta temporada) serà Maria Stuarda al Liceu. Foto: Antoni Bofill.

I tanmateix, la propera temporada del Gran Teatre del Liceu presenta un cartell de títols atractiu, amb grans òperes del repertori que es trobaven a faltar, com Il barbiere di Siviglia de Rossini, La Traviata de Verdi o Don Pasquale de Donizetti, i amb apostes per propostes d’èxit benvingudes, com són la Carmen de Bizet que Calixto Bieito va idear per al Festival de Peralada ja fa gairebé quinze anys, que el teatre de La Rambla reposarà amb la protagonista de la reestrena al Liceu fa tres anys, Béatrice Uria-Monzón. També es tornarà a programar Arabella de Richard Strauss, un títol poc lluït en la història del Liceu –“assignatura pendent”, en paraules de Matabosch– i que “mereixia una proposta escènica com la que Christof Loy ha ideat per a aquest títol”, “una de les comèdies més tristes que s’hagin mai escrit”, en paraules de Matabosch. Podrem veure i escoltar també dos títols wagnerians: Siegfried (segona jornada de la Tetralogia dirigida per Josep Pons) i Tristan und Isolde (en versió de concert a càrrec de la companyia del Mariinski liderada per Valeri Gergiev). I encara més títols italians: I due Foscari de Verdi en versió de concert amb Plácido Domingo com a baríton; Così fan tutte de Mozart (òpera “italiana” de Mozart, un de les joies de la seva col·laboració amb Da Ponte); Norma de Bellini amb Sondra Radvanovsky –la “veu” del Metropolitan de Nova York–; Maria Stuarda de Donizetti amb el cartell vocal potser més estel·lar: Joyce DiDonato, Javier Camarena i Silvia Tro Santafé, i un doble programa, compost per Una voce in off de Montsalvatge i La voix humaine de Poulenc. Un total de tretze títols (dos en doble programa), quatre més que la temporada actual, dos en versió de concert i la resta repartits en períodes que van de les 3 funcions del doble programa Montsalvatge-Poulenc a les 19 funcions de La Traviata de Verdi, en dos períodes: octubre de 2014 i juliol de 2015.

Si bé la temporada comença amb les vuit representacions d’Il barbiere di Siviglia de Rossini (fa més de vint anys que no es veu al Liceu, essent la darrera representació de l’època de la reconstrucció, al Teatre Victòria) en una producció internacional de Comediants (Joan Font) per a les òperes de Houston, Bordeus, Canadian Opera Company i Opera Australia, i amb veus emergents com Annalisa Stroppa, Juan Francisco Gatell i Ketevan Kemoklidze, la inauguració “oficial” de la temporada tindrà lloc el 14 d’octubre amb l’estrena de La Traviata de David McVicar i la veu de Patrizia Ciofi. La data escollida correspon a la proximitat amb la data d’inauguració del nou Liceu, de la qual se celebrarà el quinzè aniversari.

Amb un total de dinou funcions repartides en dos períodes (octubre i juliol) La Traviata torna al Liceu en una nova coproducció del Liceu amb l’Scottish Opera (Glasgow), la Welsh National Opera (Cardiff) i el Teatro Real, que arribarà al Liceu després d’haver-se estrenat a Glasgow i Cardiff. David McVicar ha ideat una Traviata en la línia de les anteriors Manon i Adriana Lecouvreur, de tant d’èxit al Liceu. Patrizia Ciofi serà Violetta Valery al costat de l’Alfredo de Charles Castronovo i el Germont de Vladimir Stoyanov. Elena Mosuc i Ailyn Pérez faran el relleu de Ciofi en algunes funcions, junt amb les veus de Michael Fabiano, Ismael Jordi, Àngel Òdena i Leo Nucci, entre d’altres, amb direcció musical d’Evelino Pidò, que debuta al teatre de La Rambla.

Arabella d’Strauss no s’havia ofert al Liceu des del 1989 i, des de l’estrena al Liceu el 1962, només s’havia representat a major glòria de les intèrprets femenines: Montserrat Caballé i Lucia Popp. Enguany l’òpera d’Strauss pren una dimensió dramàtica complexa en mans de Christoph Loy, que mostra la Viena a la fi d’un imperi i la presa de consciència de la renúncia a les il·lusions en la imatge de la protagonista, que accepta com a company de vida un home al qual no necessàriament estima. Amb direcció musical d’Antoni Ros-Marbà, la proposta musical presenta una parella excepcional en les veus d’Anne Schwanewilms i Michael Volle.

El tenor mexicà Javier Camarena, una revelació com a Nemorino a L'elisir d'amore la passada temporada, torna com a Roberto a Maria Stuarda de Donizetti. Foto: Antoni Bofill.
El tenor mexicà Javier Camarena, una revelació com a Nemorino a L’elisir d’amore la passada temporada, torna com a Roberto a Maria Stuarda de Donizetti. Foto: Antoni Bofill.

Maria Stuarda de Donizetti torna al Liceu en una nova producció (amb la Royal Opera House Covent Garden de Londres, Òpera Nacional Polonesa de Varsòvia i el Théâtre des Champs Elysées de París) preciosista de Moshe Leiser i Patrice Caurier i amb les veus immillorables de Joyce DiDonato i Javier Camarena, ben acompanyades per Silvia Tro Santafé, Michele Pertusi i un segon repartiment amb veus importants com Marianna Pizzolato, Antonio Gandía i el debut liceista d’Irina Lungu. Maurizio Benini dirigirà les onze funcions que tindran lloc en el període nadalenc. També de Donizetti, però un dels seus escassos títols buffe, torna Don Pasquale després de gairebé trenta anys d’absència. Laurent Pelly, també molt apreciat al Liceu, presenta una producció amb veus emergents, com Ailyn Pérez o Juan Francisco Gatell i una batuta que comença a imposar-se amb força, la del veneçolà Diego Matheuz, provinent també del Sistema de José Antonio Abreu.

El doble programa Una voce in off de Montsalvatge i La voix humaine de Poulenc  comptarà amb la incursió operística de l’OBC i el seu titular Pablo González al fossat del Teatre del Liceu, en una producció escènica de Paco Azorín i les veus espanyoles d’Ainhoa Arteta i María Bayo. L’òpera belliniana per excel·lència, Norma, torna al Liceu en una nova coproducció amb els teatres d’òpera de San Francisco i Chicago i la Canadian Opera Company, ideada per Kevin Newbury i dirigida musicalment per Renato Palumbo, i amb veus d’impacte com Sondra Radvanovsky, Gregory Kunde, Tamara Wilson i Simón Orfila, entre d’altres.

Vindrà tot seguit la Tetralogia wagneriana amb la segona jornada de L’anell del nibelung: Siegfried en la producció de Colònia de Robert Carsen, amb direcció musical de Josep Pons, titular de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i les veus de Lance Ryan, Irene Theorin, Albert Dohmen i Ewa Podleś, entre d’altres. Paral·lelament, entre les funcions de Siegfried es podrà sentir una única interpretació de Tristan und Isolde amb els cossos estables del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, liderat per Valeri Gergiev.

Després de sis representacions de la Carmen de Bieito amb veus com les de Béatrice Uria-Monzon, Nikolai Schukoff i Massimo Cavalletti i les dues interpretacions en versió de concert d’I due Foscari de Verdi amb el principal reclam de Plácido Domingo fent de baríton i el tenor mexicà Ramón Vargas, Così fan tutte de Mozart tornarà al Liceu deu anys després de la no gaire reeixida producció de Flotats, en una producció de La Fenice de Venècia dissenyada per Damiano Michieletto, dirigida per Josep Pons i amb veus del planter local, com Maite Beaumont, Gemma Coma-Alabert, Joan Martín-Royo, David Alegret, Borja Quiza i col·laboracions de luxe com Juliane Banse i Pietro Spagnoli.

El contratenor Philippe Jaroussky tornarà al Liceu en recital. Foto: Antoni Bofill
El contratenor Philippe Jaroussky tornarà al Liceu en recital. Foto: Antoni Bofill

La temporada es completa amb tres recitals (Simon Keenlyside, Andreas Scholl i Philippe Jaroussky) i diversos concerts, entre els quals destaca el retorn de Natalie Dessay interpretant àries de Händel amb Le Concert d’Astrée i Emmanuelle Haïm, i un cicle simfònic dedicat a Beethoven amb l’Orquestra del Liceu i el seu titular, Josep Pons, a la Sala Gran del Teatre, un cop renovada la caixa acústica.

Dues companyies de dansa visitaran el Teatre: el Semperoper Ballett, amb coreografies sobre música de William Forsythe, i el Ballet Nacional d’Espanya (que dirigeix Antonio Najarro) amb l’espectacle Sorolla.

El Petit Liceu, que abandona l’Auditori de Cornellà per tornar a la Sala Gran del Liceu, i amb alguns espectacles a l’Auditori de Sant Cugat, reprèn èxits com La petita Flauta Màgica, El Superbarber de Sevilla, Guillem Tell, Els músics de Bremen, La casa flotant i la proposta Cantant amb el Cor (amb el Cor titular del Teatre).

Un total de 111 funcions operístiques (110 aquesta temporada), a les quals cal sumar les 58 del Petit Liceu, que fan un total de 169 funcions per a la temporada 2014-15. La despesa artística prevista és de 12 milions d’euros, mentre que se’n preveu ingressar 14,5 milions, que, sumats als ingressos per mecenatge (la previsió és de 7 milions), subvencions (18,6 milions, igual que la temporada 2013-14) i altres ingressos (1,6 milions), fa un total de 41,8 milions, respecte d’una despesa de 41,1 milions, fet que suposaria un superàvit de 664.000 euros. Roger Guasch comentà en la roda de premsa que la diferència en les xifres amb altres temporades radica sobretot en el marge artístic, és a dir, en la diferència que suposa el descens de la despesa artística i la previsió d’increment d’ocupació respecte de la temporada actual, d’un 75% actual a un 85% en la propera.

La roda de premsa serví també per presentar el nou director del cor titular del Teatre, que serà a partir de l’1 de juliol Peter Burian. El vienès Peter Burian té un currículum destacat en la direcció de cors operístics, havent estat director titular a l’Òpera de Viena, Royal Opera House Covent Garden de Londres, Òpera Nacional de París i Teatro Real de Madrid. Els darrers tres anys ha estat director del Cor del Teatro Colón de Buenos Aires. Burian substituirà José Luis Basso (que marxa a dirigir el cor de l’Opéra de París) a partir de juliol de 2014, després d’una breu transició per conèixer el Teatre i el Cor.

Cal recordar que aquesta temporada 2013-14, el Gran Teatre del Liceu ha ampliat la seva oferta artística amb la programació del clàssic nord-americà de Gershwin, Porgy & Bess, que es podrà veure en deu funcions de l’11 al 19 de juliol en la producció de la companyia operística de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i amb direcció musical de Tim Murray. A més, el 3 de juliol l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció del seu titular, Pablo González, oferirà al Liceu i en versió de concert la petita joia operística de Giacomo Puccini Il tabarro, junt amb el Cor del Gran Teatre del Liceu i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *