Subscriu-te

Música de cambra en clau femenina al Liceu

Quan Josep Pons va assumir la direcció musical del Gran Teatre del Liceu, el seu gran projecte per millorar i enfortir l’orquestra passava no només per cobrir les places vacants o aprofundir-hi el repertori simfònic. També incloïa la creació d’un cicle de cambra com una manera de desenvolupar un més que necessari treball de base, imprescindible per ajudar a construir el so propi de la formació. Les posteriors retallades pressupostàries van fer trontollar aquest anhel, que no es va poder concretar fins a la temporada passada, amb un primer tast de quatre concerts.

Enguany, però, la proposta viu una veritable “eclosió”, que es tradueix en un enfortit projecte de deu concerts –set al Foyer del Teatre i tres més que s’expandeixen al Museu Marítim de Barcelona–, en els quals prendran part onze formacions, amb la participació tant de membres de l’orquestra com del cor del Gran Teatre del Liceu. Una proposta que, a més del seu espectacular creixement quantitatiu, també en vol singularitzar els continguts donant visibilitat expressa a les dones compositores, les grans silenciades del món clàssic.

L’Esclat de Cambra del Liceu, títol del nou cicle, abastarà del 4 de febrer al 7 de juliol de 2020, i la direcció del Teatre aspira a aconseguir-hi una ocupació del 70% amb la seva oferta àmplia i variada: hi haurà trios, quartets, quintets, diversos ensembles i fins i tot una orquestra de cambra, que interpretaran un repertori que va de Bach a Xostakóvitx, tot passant per Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Dvořák, R. Strauss, Ravel i Stravinsky, entre d’altres.

Les grans protagonistes d’aquestes jornades, però, seran les dones compositores, presents en tots els concerts. “Hem demanat que en cada programa hi hagi una dona, com un primer pas perquè també puguem anar sentint aquestes veus”, explica Josep Pons. Una iniciativa que permetrà al públic acostar-se a l’obra de dones pioneres, com la clavecinista barroca francesa Elisabeth Jacquet de la Guerre o silenciades per la història, com Clara Schumann, de qui s’interpretarà l’únic Trio per a piano, escrit el 1846, un any abans que el seu marit, Robert, s’apropés per primera vegada a aquest mateix format.

Al seu costat hi haurà també veus més properes en el temps, com la francesa Germaine Tailleferre, única dona que va ser membre del cèlebre Grup dels Sis, la polonesa Grazyna Bacewicz, la russa Sofyia Gubaidulina i dues autores finlandeses, la consagrada Kaija Saariajo i la jove violoncel·lista Hildur Guðnadóttir, autora de la banda sonora de la pel·lícula Joker.

Amb aquest nou projecte Josep Pons aspira a continuar aprofundint la construcció del so de l’orquestra des d’una perspectiva detallista i curosa. “Per a nosaltres la música de cambra és l’element essencial de la música clàssica; la síntesi del que és la música a Europa i també l’embrió d’allò que serà la música simfònica”, afirma el director, que considera que aquesta pràctica ajuda a “treballar els matisos fins al mínim detall. La música orquestral –afegeix– es desenvolupa en una radial cap al director, però és important no oblidar les transversals, que són fonamentals. I la música de cambra ajuda enormement en aquest sentit, perquè si un grup de cambra funciona bé, quan s’integra dins l’orquestra l’efecte es multiplica”.

Per als músics, la proposta no pot ser més estimulant, i, de fet, la seva resposta ha estat contundent: una trentena de formacions s’han postulat enguany per formar part del cicle. Entre els que hi seran presents hi ha la jove fagotista gallega Maria Jose Rielo, que coincideix amb Pons que l’experiència pot ajudar a “unificar i crear una personalitat pròpia de l’orquestra”. Per la seva banda, el violoncel solista Cristoforo Pestalozzi, que al capdavant d’una orquestra de cambra dirigirà el quartet La mort i la donzella de Schubert, amb els arranjaments de Mahler, també creu que aquesta experiència pot ajudar a “unificar criteris d’afinació” en la corda, en tant que el seu assistent, el violoncel·lista Guillaume Terrail, que participa en més d’un concert del cicle, el considera beneficiós perquè “és una forma d’escoltar i treballar coses diferents del que fem amb l’orquestra”.

L’oboè solista, Barbara Stegemann, que afronta el repte d’una interpretació amb instruments d’època del Quintet per a oboè, KV 370 de Mozart, veu “increïblement important per a nosaltres tocar junts d’una altra manera, perquè ens permetrà entrar en un món diferent d’allò a què estem acostumats i a buscar nous colors i sons, i una nova inspiració”, mentre que la violinista Oksana Solovieva aplaudeix la iniciativa, que considera imprescindible perquè els músics puguin mantenir-se “en forma”, amb projectes i il·lusions pròpies.

Imatge destacada: Liceu Brass Ensemble en una actuació de l’edició passada del cicle de cambra del Liceu. © Antoni Bofill

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *