Subscriu-te

Record visual per a Isaac Albéniz i Alícia de Larrocha

RECITAL HOMENATGE A ISAAC ALBÉNIZ I ALÍCIA DE LARROCHA. Marta Zabaleta, piano. Obres d’Albéniz i De Larrocha. L’AUDITORI (Sala Alícia de Larrocha). 29 DE MAIG DE 2012.

Per Mercedes Conde Pons

L’Auditori de Barcelona ha tingut l’encert d’acceptar la donació d’una escultura de la Fundació Vila Casas a la ciutat de Barcelona a fi de retre homenatge a Isaac Albéniz i Alícia de Larrocha, dos dels músics catalans més internacionals. L’escultura, d’acer Corten, obra de l’escultor i pintor Alfonso Alzamora –besnét del compositor de Camprodon Isaac Albéniz– ha estat realitzada al Taller d’Escultura Pere Casanovas de Mataró. L’escultura, que ara ocupa l’entrada a l’àgora de L’Auditori de Barcelona pel costat del carrer de Lepant, evoca la figura d’un piano de cua amb la tapa oberta i és, en paraules del mateix escultor, un homenatge al seu besavi, a la pianista Alícia de Larrocha, però també als mecenes, sense els quals molta obra artística no podria veure la llum. En el cas d’Albéniz, Alzamora es refereix a l’anglès Francis Money-Coutts, que va finançar gran part de les seves òperes, però l’homenatge també pot ser extensible a figures com les d’Antoni Vila Casas, fundador i president de la Fundació Vila Casas.

L’acte d’inauguració d’aquesta escultura homenatge, que dóna un toc de vida a un espai força impersonal com és l’esplanada d’entrada a L’Auditori, es va veure complementat per un recital pianístic esplèndid que, com no podia ser altrament, va tenir lloc a la Sala 4-Alícia de Larrocha de l’Auditori de Barcelona.

El recital va ser a càrrec de la pianista basca Marta Zabaleta, directora del màster de música espanyola a l’Acadèmia Marshall, escola que va dirigir durant molts anys De Larrocha i que és l’hereva de la tradició pianística espanyola que ve de Granados i el mateix Albéniz.

Zabaleta va demostrar ser una bona successora d’aquesta escola en la interpretació de tres peces de la Iberia d’Albéniz –Evocación, El Albaicín i Málaga– en el piano Rönisch (Dresden, 1905) que va pertànyer al compositor i que està sota tutela del Museu de la Música de Barcelona. Zabaleta va saber dominar un piano que per antiguitat no deu resultar precisament fàcil de domesticar i va extreure’n una sonoritat esplèndida, amb una riquesa de matisos, amb una intensitat i un ritme hispànic absolutament adequat a l’estil que aquestes obres requereixen. El recital es va cloure amb la interpretació de quatre breus peces per a piano compostes per Alícia de Larrocha, en una faceta desconeguda en vida seva i que s’està descobrint progressivament per a l’alegria de la comunitat musical. Són peces sense pretensions però d’una delicadesa i bon gust exquisits, que ens fan descobrir una mica més una pianista excepcional que va portar pel món amb orgull la música espanyola i catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *