L’Aula de Música de la Universitat d’Alcalá de Henares va ser tancada el 28 de juny passat i ha posat fi a la important tasca vers els professionals de la música, amb la seva orientació com a centre d’excel·lència. En paraules del reconegut pianista Josep Colom, professor del centre des de fa anys: “Jo, personalment, vivint-ho des de dins (porto donant-hi classes de piano des de la seva fundació el 1990), fa uns dos anys que anava preparant-me per assumir la mort d’aquest centre de formació continuada per a professionals de la música, ja que cada vegada era més explícit el desinterès del rectorat per una activitat que era econòmicament deficitària. El preu d’alguna cosa el coneix qualsevol; captar-ne el valor és més subtil i requereix cultura i responsabilitat. La pena és que la majoria dels qui manegen els pocs diners públics que queden, no hi veuen ni volen comprendre la diferència.” I és que la mort d’aquest centre semblava inevitable sense l’acció de les institucions públiques; l’Aula de Música portava mesos intentant sobreviure gràcies a la col·laboració d’importants músics com Colom, Jordi Savall o Jesús López Cobos, que intentaven atreure l’interès per mantenir viu aquest reducte d’excel·lència musical a l’Estat.
Amb l’Aula de Música de la Universitat d’Alcalá de Henares mor una de les més importants institucions educatives d’Espanya en el món musical de primer nivell. Pels seus cursos d’especialització musical han passat les figures més importants de la música actual, amb més de 250 professors, entre els quals cal destacar noms com Joan Guinjoan, Luis de Pablo, Mauricio Kagel, David del Puerto, Salvatore Sciarrino o Antoni Ros Marbà, i que posseeix una de les biblioteques musicals més importants de l’Estat, amb un fons de 3.000 exemplars i més de 500 partitures. A més, l’Aula va promoure la publicació des del 1995 de la revista especialitzada «Quodlibet», dedicada als professionals de la música i vinculada en els seus plantejaments i continguts als cursos d’especialització musical, que ha rebut els elogis de tots els sectors professionals de la música, no només per la qualitat dels continguts i el disseny, sinó també perquè omplia un buit professional del món editorial espanyol.
