Subscriu-te

Verdi protagonitza un inici de temporada convuls al Liceu

 

Giuseppe Verdi
Giuseppe Verdi

El Gran Teatre del Liceu inicia temporada el proper dilluns, 30 de setembre, amb quatre programes (8 concerts) Verdi com a homenatge al gran compositor italià amb motiu del bicentenari del seu naixement, en un ambient general d’incertesa i una certa crispació per les darreres notícies sorgides al llarg del mes de setembre, que han deixat el teatre en una situació inestable i que susciten molts dubtes en l’opinió pública.

Mentre ahir es feia pública la notícia que el director del Cor del Gran Teatre del Liceu, José Luis Basso, vinculat al càrrec els darrers deu anys, deixarà la titularitat el proper final de temporada per iniciar una nova etapa professional com a director del Cor de l’Opéra de París, aquest matí el diari «La Vanguardia» es feia ressò de la notícia –no confirmada pel teatre– que el proper director general del Gran Teatre del Liceu serà el gestor de L’Aliança, Roger Guasch, un dels dos o tres noms que sortien a les quinieles sobre la successió de Joan Francesc Marco, després del procés de selecció efectuat per un empresa especialista en la recerca de candidats per a llocs de tasques de responsabilitat. Mentrestant, Josep Pons, l’actual director musical del Liceu, també s’ha manifestat públicament sobre la inestabilitat del seu projecte en el cas que no es donin les condicions oportunes, situant-se obertament de costat dels músics de l’orquestra, cantants del cor i treballadors del teatre, que han viscut l’ERO del mes de setembre des del silenci absolut de la institució –el Gran Teatre del Liceu–, tot i les rellevants i preocupants notícies sorgides aquest mes de setembre. A tot això, cal afegir la presentació pública de Joan Matabosch com a nou director artístic del Teatro Real de Madrid, que va tenir lloc a la capital espanyola ahir mateix.

En aquest estat general de confusió, la presentació dels “Concerts Verdi” ha quedat aquest matí en segon terme en la roda de premsa corresponent, en la qual es respirava un fort ambient d’expectació davant la presència única de Joan Matabosch com a representant de la directiva del teatre.

L'Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu. Foto: Antoni Bofill
L’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu. Foto: Antoni Bofill

Els “Concerts Verdi” tindran lloc entre el 30 de setembre i el 21 d’octubre en vuit sessions (quatre programes diferents), en què es farà un repàs de totes les òperes de Giuseppe Verdi (28 òperes, més les diverses versions d’algunes d’aquestes, com Il trovatore, Macbeth, Don Carlos o La forza del destino) seguint el consell artístic de Jaume Tribó, apuntador del Liceu, responsable de l’original selecció d’àries i fragments que es podran escoltar a l’escenari del Liceu, naturalment en versió de concert, a partir del proper dilluns, 30 de setembre. Tot i que no hi haurà fragments tan populars com el “Brindis” de La Traviata, en paraules del mateix Tribó, per preservar el “caràcter seriós” de les sessions, s’hi podran escoltar fragments igual o més famosos, com el cor “Va pensiero” de Nabucco, àries de Rigoletto com “Ella mi fu rapita”; “La donna è mobile” o “Cortigiani, vil razza dannata” d’Un ballo in maschera; “Forse la soglia attinse… Ma se m’è forza perderti” o “Eri tu” de La Traviata; “È strano… À forse è lui” o “Di provenza il mar”, entre moltes d’altres. Una selecció que té un 50% de fragments coneguts i una altra meitat de fragments poc coneguts o no gens, en què s’ha volgut donar a conèixer les òperes menys sovintejades del compositor de Bussetto, així com també fragments descartats o versions poc conegudes d’algunes òperes. En aquest sentit, es podrà sentir, per exemple, el preludi original per a la versió de Sant Petersburg de La forza del destino, i el final alternatiu, amb cor inclòs, d’aquesta òpera, fidel al text original del duc de Rivas; un duo del Don Carlos de la versió de Nàpols, un duo desconegut entre Aida i Amneris que Arturo Toscanini va rescatar del fons personal de Verdi, conservat durant anys per Maria Carrara; l’ària alternativa de Fenena per al Nabucco descobert a Venècia el 1974, o l’ària alternativa d’Ernani (conservat en una biblioteca de Nova York) que va recuperar la veu de Luciano Pavarotti. Tot un conjunt de fragments que es podran trobar repartits en els quatre programes sense seguir un ordre cronològic, per tal de mantenir un equilibri en benefici de l’interès de les propostes.

En conjunt, un total de vuit concerts que, segons Joan Matabosch, estan tenint molt bona acollida entre el públic, havent-se gairebé esgotat les entrades per als primers concerts i que presenten una selecció d’artistes de trajectòria professional contrastada, com el baríton italià Leo Nucci o el tenor barceloní Josep Bros. Al seu costat, veus femenines com les de Désirée Rancatore o Elena Mosuc, ambdues en el seu debut al teatre, que interpretaran fragments de La Traviata, I vespri siciliani o Rigoletto en el cas de la primera, o Giovanno d’Arco, Il trovatore i Simon Boccanegra en el cas de la segona. Cal afegir-hi cantants com Lola Casariego, Antonino Siragusa, Nicola Alaimo o Stefano Palatchi, entre d’altres, a més de les batutes de David Giménez Carreras –que torna al Liceu després d’uns anys sense dirigir-hi– i el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, Rubén Gimeno, en el seu debut al fossat del Liceu, en substitució de l’inicialment previst Karel Mark Chichon.

En el torn de preguntes, l’interès es va desviar cap a la situació excepcional que viu el Liceu. José Luis Basso va afirmar que la seva decisió d’acceptar la proposta de l’Opéra de París –tot i haver tingut nombroses propostes alternatives els darrers anys– no té res a veure amb la situació actual del Gran Teatre del Liceu, i respon únicament a “qüestions personals”. Joan Matabosch, al seu torn, va confirmar que el seu contracte amb el Liceu el vincula només fins al 31 de desembre de 2013, però que continuarà tutelant el desenvolupament de la temporada fins a la incorporació d’un nou director artístic, que “previsiblement” podria arribar el setembre de 2014, tenint en compte que els candidats que puguin entrar en el procés potser tindran compromisos actuals amb altres teatres. Així mateix, en ser preguntat sobre la possibilitat que en el seu nou projecte madrileny pugui incorporar algun treballador del seu equip actual al Liceu, Matabosch no va descartar la possibilitat d’incorporar-hi algun “assistent”, però que de moment treballarà amb l’equip actual que hi ha al Real. Matabosch va fer una crida a la calma, afirmant que “tot es desenvoluparà amb normalitat” i que cal “lluitar contra la imatge que aquesta casa [el Liceu] s’ensorra”, perquè actualment “ja s’ha venut un 55% de l’aforament total de la temporada” tot i l’ERO del mes de setembre, i l’actual temporada operística és de “primer nivell”. Així mateix, Matabosch va reiterar la no-pertinença, en funció del seu càrrec, de participar en el procés de selecció del seu successor, però va confirmar que col·laborarà amb el seu successor “amb el mateix entusiasme tant si segueix la mateixa línia artística com si no”.