Recordo que Carme Valls em va trucar un dia per explicar-me que volia organizar un festival que omplís de música tots els racons de Lleida. El Musiquem Lleida va néixer tot d’una el 2005 fruit de la seva empenta, que feia realitat projectes musicals molt diversos de la mà de la Coral Shalom. La va fundar el 1973 i la va portar per molts llocs d’Europa amb diferents agrupacions corals -la d’adults, la de joves i la infantil- sota el mateix nom.
La música coral havia estat la seva manera de viure la música, a partir de l’exemple de la seva mare, Lluïsa Farrà, una soprano d’una veu meravellosa que va marcar la seva infantesa i que li va ensenyar a cantar. “Tenia sempre la imatge i el so de la seva veu”, deia la Carme en una entrevista. Als cinc anys, va cantar per primera vegada com a solista al Teatre Principal de Lleida, per Nadal, la cançó tradicional Sant Josep i Sant Joan, al costat de l’Orfeó Lleidatà, on es va fer cantaire als tretze. Recordava amb molta emoció quan va cantar amb l’Orfeó el Requiem de Gabriel Fauré a Pamiers, la ciutat on va néixer Fauré i on es va estrenar aquesta obra. La Carme va seguir cantant i, ja de més gran, encara assistia a les classes de l’admirada Carmen Bustamante, la seva mestra, a més d’haver estudiat amb Montserrat Pueyo. Feia el viatge de Lleida a Barcelona com un peregrinatge per anar aprofundint en la veu com a instrument humà. A més, ensenyava en escoles i en moltes jornades i cursos, perquè el nivell vocal dels més petits no perdés l’exigència tècnica que havia tenir i que constituïa la força dels orfeons i de les corals del país.
El Musiquem Lleida era un homenatge sonor a la seva ciutat. En aquella primera edició, ara fa vint-i-un anys, vaig descobrir la seva voluntat suau però alhora ferma, amb les idees molt clares del que calia fer: “Calia culturalitzar la ciutat i portar la música a qualsevol racó, a peu de carrer, dins del museu, de la universitat, en patis medievals, a la plaça de la Paeria… allà on fos. Volíem que tothom sentís tocar un violí o cantar algú. I ho hem aconseguit”. I així va ser; l’èxit inicial ha avançat en el temps fins vint anys després, tornant-se un dels festivals més celebrats de Catalunya. Al voltant de la Carme, sempre hi havia deixebles i cantaires, músics de cambra o solistes, i, en la seva família, la vocació musical del seu fill, Joan Pagès, director de cor i d’orquestra establert a Alemanya, a Weimar, que hem pogut gaudir dirigint a l’Auditori Enric Granados de Lleida o en alguna altra població, potser menys del que voldríem, i que és l’exemple vivent del refinament musical de la seva mare.
Per a Carme Valls, la música era un fonament cultural indiscutible. Per això, després de tantes dècades portant la música al màxim de gent possible i d’encapçalar els cinquanta anys de tasca musical de la Coral Shalom, se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 2023. En l’entrevista que li van fer per aquest motiu a Catalunya Música, la Carme declarava que feia col·lecció de campanetes, “com un sentit íntim i religiós”. També deia que sempre portava al damunt un diapasó de forquilla per donar el to, quan calia. En aquell programa també va dur dos llibres: un de Màrius Torres, del qual havia cantat els poemes musicats pel compositor lleidatà Josep Prenafeta perquè “és un poeta que toca molt la profunditat de l’ànima”. L’altre llibre que va portar era d’Artur Vives i Brunet, “que és una essència de la poesia en què cada paraula té un gran sentit per si mateixa”. La Carme el va viure molt, perquè els caps de setmana, amb el seu marit, l’editor Lluís Pagès, anaven a casa seva a escoltar Bach.
En aquest enllaç podeu recuperar el seu poema Immortal, dedicat a la Seu Vella de Lleida, que Bernat Giribet va musicar per encàrrec de la Coral Shalom i que es va estrenar en un concert interpretat per aquest cor amb l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori de Girona, dirigits per Albert Cabero, el 9 de juny del 2024.
