‘Rondos for Adriana’
Adriana González, soprano; Johannes Pramsohler, violí; Ensemble Diderot; Iñaki Encina Oyón, director
Obres de Mozart, Martín i Soler, Tarchi, Bertoni, Giordani, Anfossi, Weigl
Audaz Records, 2025
La soprano Adriana Ferrarese (1759-1803) es va convertir en la veu escollida per interpretar el rol de Fiordiligi del Così fan tutte en l’estrena de l’obra l’any 1790, i per a ella Mozart havia reescrit les celebèrrimes àries de Le nozze “Al desio di chi t’adora” i “Dove sono i bei momenti”, en la representació a Viena de l’any 1789.
El debut de Ferrarese a Viena es va produir un any abans, en cantar el rol principal de L’arbore de Diana de Martín i Soler, que inclou el rondó “Teco porta, o mia speranza”. Anteriorment la soprano ja havia assolit grans èxits, primer a Londres (Erifle de Giordani) i posteriorment a diferents teatres d’Itàlia, com Milà, Gènova o Florència, ciutat on cantaria l’òpera Il conte di Saldagna. Una carrera internacional avalada per l’èxit, infinitat de rols i que ara ha centrat el projectes de la soprano Adriana González i el director d’orquestra i pianista Iñaki Encina Oyón.
La veu d’Adriana González resulta idònia per cantar els rols mozartians esmentats: color, timbre, claredat, línies pures en el centre vocal, elegància de fraseig…, una veu per afrontar rols de l’òpera del segle XVIII d’una manera exquisida, com queda palès en el decurs d’aquest enregistrament dedicat a Mozart i compositors contemporanis que va interpretar Adriana Ferrarese. El treball del musicòleg Karl Böhmer ha estat clau en aquest enregistrament revisant fins al detall les qüestions de la interpretació dels ornaments inclosos a les àries. Adriana González canta magistralment el “Dove sono” i el seu instint mozartià es fa palès amb una intensa interpretació de “Per pietà, ben mio perdona” del Così. Les habilitats vocals que rodegen les ornamentades versions mai desvirtuen la línia melòdica ni l’aprofundiment interpretatiu; les exigents ornamentacions atorguen un dinamisme ple de personalitat creant un efecte de gran bellesa i inclús sorpresa per a l’oient. Les bellíssimes melodies d’Anfossi, de Weigl, de Bertoni, són cantades amb un clar instint passional, amb un dramatisme contingut, amb elegància i, això sí, amb la cura ornamental que és un dels trets fonamentals d’aquestes interpretacions. La inclusió dels Rondós per a violí, KV 373 i KV 269 de Mozart, a càrrec de Johannes Pramsohler, fundador de l’Ensemble Diderot l’any 2008, acompanyen aquest magnífic treball dedicat principalment a la música del salzburguès i que suposa un veritable homenatge d’Adriana González a Adriana Ferrarese. Cal lloar així mateix el curós treball instrumental de l’Ensemble Diderot dirigit per Iñaki Encina Oyón.
