PALAU 100. Regula Mühlemann, soprano; Eva Zaïcik, mezzosoprano; Julian Prégardien, tenor; Gabriel Rollinson, baix. Balthasar Neumann Chor & Orchester. Thomas Hengelbrock, director. L. van Beethoven: Missa solemnis, en Re major, op. 123. PALAU DE LA MÚSICA. 10 DE MARÇ DE 2025.
Com en les grans ocasions, un Palau ple a vessar va rebre i aplaudir amb ganes aquesta nova visita del cor i l’orquestra Balthasar Neumann, que tantes alegries ha donat al públic barceloní les últimes temporades. En aquest cas, la seva presència és dilatada i generosa, ja que a la producció de la Missa solemnis que culminava una petita gira amb concerts a Hamburg, Luxemburg i Madrid cal sumar tres dies d’estada durant els quals oferiran un altre programa de música del Romanticisme a Montserrat i, novament, aquest mateix dijous, al Palau.
Tornem a Beethoven per descriure, d’entrada, l’originalíssima disposició de l’orquestra dalt de l’escenari, amb una secció de vent fusta ubicada al centre i embolcallada completament per la corda -els violoncels, en una sola filera, l’encerclaven i la separaven dels metalls, lleugerament elevats al costat del quartet vocal solista-. Al darrere, en tres fileres, la seixantena de cantants del cor. I ja a l’últim moviment de la missa, és clar, la percussió i les trompetes internes fora de la sala, al nivell de la platea, amb les portes obertes en aquell moment.
Encapçalats pel seu mestre fundador, els intèrprets van anar desplegant una obra treballada a consciència, que Hengelbrock va enfocar des de la pràctica de la interpretació històrica, subratllant-ne tots els aspectes que podrien aproximar la partitura a la música barroca, si bé data dels últims anys de vida de Beethoven. Així, va accentuar tant com va poder els contrastos, amb acords contundents allà on el compositor ho demana, sovint seguits de manera immediata per pianissimi tan extrems que pràcticament semblaven (només semblaven) arribar a trencar el discurs musical.
El cor, que va tenir un parell de pauses tècniques per seure i reposar després dels moviments més llargs, va lluir veus gairebé cristal.lines en els moments que ho permetien i fins les inclements tessitures escrites per Beethoven no ho semblaven tant a càrrec d’uns cantants tan solvents, capaços de mesurar les forces per aconseguir cohesió i afinació en dosis igualment elevades.
També va excel·lir el quartet vocal format per la soprano suïssa Regula Mühlemann -que debutava l’obra-, la mezzo francesa Eva Zaicik -que ja l’havia cantat al Palau fa tres anys amb Herreweghe-, el tenor alemany Julian Prégardien -que va mostrar un timbre bellíssim a pesar de les dificultats afegides de la seva part- i el baríton germano-americà Gabriel Rollinson -el més discret de tots quatre en les seves intervencions-. El solo de violí del “Benedictus” va anar a càrrec del madrileny Pablo Hernán Benedí, que es va fer seu un dels passatges més emotius de tota la Missa.
Al final, el nombrosíssim públic va saber esperar uns segons deliciosos abans d’esclatar en fervorosos aplaudiments. En el subconscient de més d’un espectador, segurament, ja aflorava l’esperada -i recentment anunciada- interpretació que la temporada vinent farà l’Orfeó Català d’aquesta obra, més de seixanta anys després de l’última vegada que la va afrontar.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
