ESPURNES BARROQUES. Planet Bach in motion. MUOM & Meteor, Soavi Incompany & Contrapunctus Dance Port. J. S. Bach: fragments de les Variacions Goldberg. Cants harmònics. ESGLÉSIA DE SANT DOMÈNEC (CERVERA). 25 DE MAIG DE 2025.
El públic que es congregà diumenge passat en una de les joies patrimonials més singulars de Cervera com és la restaurada església de Sant Domènec pogué gaudir d’un intens viatge emocional que no tan sols rebé l’impacte musical bachià que alguns esperaven, sinó el diàleg d’aquest amb altres arts i disciplines artístiques com ara la dansa i els sons harmònics. Tot plegat fruit d’una valenta estrena de nova producció. De la fusió de tot plegat, n’esdevingué una rica experiència que potser per a uns fou excessiva i per a d’altres –ben segur, la majoria– reveladora. La qüestió és que les propostes d’Espurnes Barroques no deixen indiferent ningú. I havent arribat a la vuitena edició, el festival posa novament al mapa cultural del país un llegat patrimonial ple de sorpreses artístiques i experiències musicals arreu de petits i mitjans municipis de la Catalunya Central durant quatre caps de setmana dels mesos de maig i juny.
Realment, cal ser valent i atrevit per proposar una performance com la que poguérem viure: un viatge musical a través de la música de les esferes que convida a explorar els set planetes barrocs a partir de les Variacions Goldberg de Bach i a descobrir els sons còsmics de Plató i Ptolemeu combinats amb l’hipnòtic cant d’harmònics. Potser algú deu pensar que ja s’han vist i escoltat les Variacions Goldberg de Bach amb ballarins a l’escenari, però això era realment diferent. D’entrada, aquí no s’escoltà pas tota l’obra, i el públic, que estigué disposat principalment a l’escenari i envoltant el recinte on s’havia de dur a terme tot, ho evidencià des del primer moment. Evidentment, els sons harmònics interpretats per MUOM aportaren una nova dimensió a l’espectacle apropant-nos a un estat de bellesa sonora i contemplació realment diferents i plantejant un viatge que ens duria, a partir dels set planetes que es coneixien a l’època barroca, a la recerca d’una veritat o d’una plenitud espiritual fins a arribar a una trobada final representada amb la idea de Goldberg –paraula que, desglossada i traduïda, significa muntanya daurada. Una recerca de la veritat que ve de segles enrere, que sembla buscar la música de les esferes i que els cants harmònics –provinents de cultures tan llunyanes i relacionades amb el xamanisme com ho és Mongòlia– ja cercaven. Així doncs, una reunió també entre Orient i Occident vers la recerca de l’ordre còsmic.
L’acústica seca de Sant Domènec no semblà ajudar en excés els cants harmònics, però sí que els deixà escoltar de manera diàfana. I a partir de la música de Bach i la sinergia amb els cants harmònics, es donà inici a un viatge que semblava partir de la foscor cap a la llum, on no tan sols els instruments i la veu tingueren un paper important, sinó que els ballarins i l’espai exerciren també el seu protagonisme. A partir de l’ària inicial de les conegudíssimes Variacions Goldberg, identificada aquí com el Sol, la música del Kantor de Leipzig anà evolucionant i transformant-se a vegades de manera desconstruïda –com en Mercuri, que era el missatger del pensament–, i d’altres a partir de diferents cànons i variacions de l’obra que ens dugueren per l’atracció i la bellesa de Venus, el reflex de la Lluna o el punt combatiu i guerrer de Saturn –on arribaren a un episodi de gran força i tensió– abans de donar pas al silenci com a signe de la música de les esferes. Una experiència immersiva que semblà fusionar espiritualitat, música i emocions. MUOM fou capaç d’aportar una càrrega espiritual i emocional diferent, amb un punt d’hipnotisme que semblava transcendir el fet purament musical per anar cap al més enllà. La interpretació historicista del Trio Meteor –format per la violinista Farran Sylvan James, el violista Garth Knox i la violoncel·lista Hannah Freienstein– desplegà un ampli ventall de colors que permeté dotar la seva lectura d’una profunditat expressiva i una evident varietat de registres que, especialment en aquesta versió per a trio de corda, facilitaren la claredat de cada veu a l’oient. Aconseguiren un equilibri en què, a partir de la veu de violoncel –situat al centre–, es construí la sonoritat grupal. En la seva lectura hi hagué consciència cambrística, articulacions nítides i fraseig elegant. Obriren l’ària inicial amb introspecció, sense perdre l’essència de l’obra. I malgrat sonar diferent al referent per a teclat que tots podem tenir al cap, aquesta instrumentació té també algun avantatge, que és que les notes llargues es mantenen de manera més clara, així com les dissonàncies es fan més evidents. Els tres intèrprets van convèncer presentant uns contrastos, una rítmica i una riquesa harmònica sempre ben reflectida, amb flexibilitat de fraseig, deixant respirar la música i amb un bon equilibri de línies. En podem subratllar moments especials, com la bellesa de la “Variació 25”. La lleugeresa i el cantabile del violí de Farran Sylvan James, la calidesa de l’antic viola del quartet Arditti i la sòlida base del violoncel de Hannah Freienstein aconseguiren un bon empastament.
En Bach sempre hi ha bellesa i moviment, i, per tant, una invitació a dansar. I així ho entengueren els ballarins, com una expressió natural i alhora una vivència espiritual on el silenci o la part més contemplativa dels cants harmònics estigueren també interconnectats.
Música bachiana, sons harmònics, dansa i innovació ens endinsaren en una experiència sensorial tan gran i poderosa que fusionà les arts d’una manera molt vivencial on el factor essencial fou la coordinació i el diàleg entre les variants artístiques.
El tast gastronòmic final, amb un nou vi experimental de la Fundació Ampans i DO Pla de Bages, acompanyat de pa d’aglà del Col·lectiu Eixarcolant i el que ha estat premiat com a millor oli de Catalunya, de la Cooperativa L’Olivera, arrodoniren una experiència tan immersiva com mereixedora d’un aplaudiment fervorós dins una nova edició d’Espurnes Barroques, que novament s’ha superat.
Imatge destacada: (c) Espurnes Barroques.
