GREC FESTIVAL DE BARCELONA. Cobla Cani-Go! Grup Sardanista Amunt i Crits. Ester Bartomeu, coreografia. Pol Blancafort, Maria Cirici, Mireia Lorente-Picó i Miquel Malirach, actors. Arnau Tordera i Antoni Font-Mir, direcció. A. Tordera: Sardana Superstar. TEATRE CONDAL (BARCELONA). 2 DE JULIOL DEL 2025.
El teatre d’aficionats (ja sigui musical o de qualsevol altra mena) és una magnífica escola que a més d’omplir les programacions de casals, ateneus i centres parroquials sempre ha servit per promocionar futurs (i bons) artistes professionals. Però quan aquesta modalitat de teatre, i concretament la de teatre musical, pretén trencar les barreres i convertir-se en un espectacle ambiciós i amb més pretensions de les que li correspondrien, acaba desbordant les seves possibilitats i, com és lògic, esdevé un intent fallit.
Sardana Superstar s’ajusta perfectament a aquestes característiques, i no s’entén que hagi estat inclosa en la programació d’un festival de prestigi com és el Grec de Barcelona, perquè és una obra concebuda a partir d’uns pocs i febles elements, amb un argument fantasiós i poc estructurat. amb una posada en escena i una coreografia molt pobres-, uns actors que representen estereotips trillats als que, això sí, cal felicitar per l’esforç que suposa que només quatre intèrprets encarnin més d’una desena de personatges, i finalment un grup musical d’acompanyament que es queda a mig camí, perquè la Cobla Cani-Gó! és en realitat una mini-cobla de sis components en què cap instrument està doblat, i a més no se li treu prou profit, llevat d’alguns moments molt determinats, cap al final de la representació. Però, per sobre de tot, el que falla en aquesta proposta és la seva concepció general
És evident que la sardana viu temps de decadència, i que la majoria dels col·lectius que la practiquen s’han tancat en sí mateixos i no han sabut evolucionar. No ha passat el mateix amb algunes cobles i uns quants solistes, que sí s’han adaptat als nous temps i han obtingut resultats memorables. Aquesta és la situació actual. I ara arriba Sardana Superstar amb l’objectiu de reivindicar aquesta dansa catalana pretesament hegemònica i fer que el públic la redescobreixi i l’estimi com hauria de merèixer, i de pas fent-la entrar en l’àmbit del teatre musical. Una intenció, a priori, molt meritòria. Però dubto que la gent reaccioni de cap manera davant aquest espectacle perquè la veritat és que ens trobem davant d’un espectacle de música pop on la sardana és utilitzada com una fútil excusa que tan sols al final de l’obra pren un cert protagonisme, gaudint de la voluntariosa complicitat del Grup Sardanista Amunt i Crits, que balla uns minuts encerclant els actors. Al respecte, la resta de sessions de l’obra, que es representa fins diumenge 6, comptarà amb la col·laboració d’altres colles.
Imatge destacada: (c) Jordi Galderic.
