PALAU 100. Cantates per al diumenge de Jubileu. Marie Luise Werneburg, soprano. Alexander Chance, contralt. Thomas Hobbs, tenor. Florian Störtz, baix. The Constellation Choir and Orchestra. John Eliot Gardiner, director. J. S. Bach: Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, BWV 12; Ihr werdet weinen und heulen, BWV 103; Wir müssen durch viel Trübsal, BWV 146. PALAU DE LA MÚSICA. 18 DE JUNY DE 2025.
El retorn del director britànic John Eliot Gardiner al Palau després de la seva prolongada absència dels escenaris d’arreu del món arran d’un incident amb un cantant l’estiu de 2023 va trigar a prendre forma definitiva però finalment es va concretar aquest dimecres amb un concert que va suposar la presentació a l’escenari modernista de The Constellation Choir and Orchestra, les formacions que Gardiner capitaneja en aquesta nova etapa i que, en realitat, integren un bon nombre de músics que ja eren als seus anteriors cors i orquestres.
El programa escollit per a l’ocasió estava format per tres cantates bachianes compostes per a la mateixa ocasió litúrgica (el tercer diumenge després de Pasqua), que es van presentar en un ordre diferent de l’imprès al programa de mà, però prèviament anunciat per megafonia.
Amb els pocs compassos inicials de la cantata “Ihr werdet weinen und heulen”, BWV 103, Gardiner en va tenir prou per bastir sòlidament l’edifici bachià que es va mantenir fins al final de la vetllada a base dels elements que han caracteritzat sempre les seves interpretacions: una aproximació personalíssima feta d’elegància, adequació d’estil i bon gust.
Per si no hagués quedat que ens trobàvem davant d’una de les millors interpretacions d’aquest repertori, van ser nombrosos els músics que van tenir ocasió de lluir-se en solitari: violí concertino, violoncel, piccolo, trompeta i clavicèmbal de l’orquestra -entre d’altres-, a més dels quatre solistes vocals.
El contratenor Alexander Chance i el tenor Thomas Hobbs van tenir les intervencions més llargues; el baix Florian Störtz -que pocs dies abans havia ofert un recital en solitari al Petit Palau- va protagonitzar no pocs moments excel·lents i la soprano Marie Luise Werneburg va haver d’esperar gairebé fins al final del concert per encarar l’ària de la cantata “Wir müssen durch viel Trübsal”, BWV 146.
La sessió es va desenvolupar sense solució de continuïtat -tan sols una pausa tècnica, que va ser efectivament breu, per situar clavicèmbal al centre de l’escenari abans de l’última cantata- i el públic va culminar-la amb aplaudiments generosos, si bé no va omplir completament l’aforament del Palau, tal vegada per les calors d’aquesta època de l’any, capaces fins i tot de fer passar les ganes de sortir de casa.
