HOMENATGE A ENRIC GISPERT. Cor Valldonzella, Capella de Música de Santa Maria del Mar. Sergi Casademunt, violoncel, Pep Borràs, fagot, i Joan Seguí, orgue. Jordi Casas i Joan Seguí, directors. SANTA MARIA DEL MAR. 14 DE NOVEMBRE DE 2025.
Enric Gispert (1925-1990) va ser una figura clau del panorama musical català del segle XX. Músic, director, crític, musicòleg… prohom de la nostra cultura, va excel·lir en totes aquestes disciplines, essent determinant per les carreres de tants músics de renom. Per commemorar el centenari del seu naixement, calia un homenatge acord amb la seva persona. La basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, on està enterrat i on ell va “refundar” l’any 1986 la Capella de Música, va esdevenir el vespre del divendres el punt de trobada per retre-li un homenatge extraordinari organitzat per Jordi Casas.
La basílica gòtica presentava la solemnitat de les grans ocasions: prop de nou-centes persones, -superant totes les expectatives previstes de públic- van omplir la nau per seguir un acte en el qual es van combinar música i parlaments. Al capdavant, hi van assistir Anna Nubiola -vídua d’Enric Gispert i ara monja del monestir de Sant Benet de Montserrat-, acompanyada per l’abadessa M. del Mar Albajar i el rector de Santa Maria del Mar, Salvador Pié; també un seguit de personalitats de renom del nostre entorn musical, entre molts d’altres, l’organista Montserrat Torrent, els directors d’orquestra Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Manel Valdivieso, també Romà Escalas, Pep Borràs, Joaquim Garrigosa, Daniel Mestre i, per descomptat, Jaume Comellas, que va ser director de la Revista Musical Catalana en l’etapa en què Enric Gispert va tenir un paper determinant.
Aquell saber fer impregnat del distingit i ordenat segell montserratí –on Jordi Casas es va formar- semblava planar constantment en un acte elegant, sobri i emotiu que honorava la figura de Gispert. Va iniciar-lo ell mateix amb un breu i sentit parlament, en el qual va instar les institucions acadèmiques a perpetuar la memòria del seu nom. Posteriorment, el Cor Valldonzella, sota direcció de Jordi Casas, va interpretar Ave Maria Stella d’Edvard Grieg –honorant Santa Maria del Mar- i obres de Cristòfor Taltabull. Després, la Capella de Música de Santa Maria del Mar, sota direcció de Joan Seguí, va cantar admirablement dues composicions pertanyents a Johann Michael Bach i Johann Christoph Bach. El rector del temple, el teòleg Salvador Pié, va lloar la figura de Gispert tot recordant la “refundació” que va fer d’aquella Capella que havia estat fundada el segle XVI i va rememorar les nits on, abans de la Missa del Gall, es cantava el Cant de la Sibil.la, obra que es va recuperar i que en tantes ocasions va ser escoltada amb la veu del contratenor Xavier Torra.
L’acte va arribar al moment culminant amb el descobriment de la placa commemorativa a la capella lateral de la basílica on està enterrat Gispert; fins a aquest punt del temple es van apropar familiars i els amics més propers per resar el Parenostre. La seva vídua, Anna Nubiola, va mostrar “l’immens agraïment a Jordi Casas per guardar la memòria de l’Enric”, agraïments extensius al Cor Valldonzella i a la Capella de Música de Santa Maria del Mar, al rector i a la resta d’assistents, tot mostrant el desig que la presència de l’Enric “sempre romangui en els nostres cors”.
Els dos cors, que van estar acompanyats pel violoncel de Sergi Casademunt, pel fagotista Pep Borràs i pel mateix Joan Seguí a l’orgue, van cloure l’acte amb la interpretació del motet Jesu, meine Freude i amb el darrer coral de la Passió segons Sant Joan, “Ach Herr, lass dein’ lieb’ Engelein” , dues obres curosament escollides per Jordi Casas -recordem que la segona acaba amb les paraules “Ich will dich presien ewiglich” –Jo vull lloar-te eternament-. Amb aquesta sublim música de Bach es posava punt i final a un acte organitzat, insistim, admirablement per Jordi Casas, fet des de la sincera estimació i que va omplir de gom a gom la nau gòtica de Santa Maria del Mar.
A més d’aquest acte, cal esmentar l’opuscle dedicat a Enric Gispert que s’ha editat. En ell, es recorda la figura polièdrica que, en els seus inicis, va crear el Cor Al·leluia així com els seus anys al capdavant d’Ars Musicae. Hi figuren escrits del mateix Jordi Casas, dos articles d’Albert Romaní i Romà Escalas que van ser publicats a la Revista Musical Catalana, i paraules de Salvador Pié, Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Raimon, Salvador Mas, Manuel Valdiviseo, Josep Pons, Pep Borràs, Pere Ros i Montserrat Torrent. Mestre de capella de Santa Maria del Mar, el pas de Gispert per Edigsa -el segell discogràfic que va ajudar a crear- va ser clau per a l’inici de les carreres musicals d’artistes com Raimon, Toti Soler o Quico Pi de la Serra. També va crear el conjunt d’instruments de vent Consonare per recrear amb la màxima fidelitat els sons d’aquells ministrers renaixentistes, i cal no oblidar la seva vessant com a crític musical a Serra d’Or o Destino i el seu paper clau en la represa de la Revista Musical Catalana. L’ edició d’aquest opuscle dedicat a Enric Gispert ofereix una curosa mirada sobre una figura determinant per a l’esdevenir de la música al nostre país i que sempre cal mantenir en la memòria.
