ECHO RISING STARS. Lukas Sternath, piano. S. Gubaidulina: Chaconne. J. Brahms: Variacions i fuga sobre un tema de Händel, op. 24. P. Kopatchinskaja: Three pieces for piano solo (obra encàrrec d’ECHO Rising Stars). F. Liszt: Tre Sonetti del Petrarca, S. 158; Après une lecture du Dante-Fantasia quasi Sonata. PALAU DE LA MÚSICA. 15 DE JULIOL DE 2025.
El pianista austríac Lukas Sternath, un dels joves talents que està despuntant actualment, va oferir dimarts al vespre un recital al Palau que suposava, a més, el seu debut a l’Estat espanyol. Artista proposat per la xarxa ECHO –de la qual formen part tant el Palau com L’Auditori–, Sternath està cridat a ser una de les figures pianístiques habituals del circuit internacional. Alumne del carismàtic pianista Igor Levit, les seves actuacions amb grans orquestres n’avalen la qualitat artística: Orquestra Simfònica de Viena amb la batuta de Patrick Hahn, Filharmònica de Múnic amb Andrés Orozco-Estrada, Bamberger Symphoniker amb Jakub Hrůša o concerts amb l’Acadèmia d’Estiu de la Filharmònica de Viena, sota la direcció de Tugan Sohkiev. La primavera del 2023, com recollien les notes del programa, va ser escollit ECHO Rising Star per a la temporada 2024-25, proposat per Musikverein de Viena, Konzerthaus de Viena i Philharmonie de Luxemburg. El febrer d’enguany va ser invitat per la Simfònica de Galícia a interpretar el Concert núm. 4 de Rakhmàninov, però per motius de salut va haver de cancel·lar l’actuació.
Una de les qualitats de Sternath és oferir recitals d’una complexitat tècnica extrema. El seu concert al Palau no en va ser una excepció, i hi va presentar un d’aquests programes de vertigen, iniciat amb la Chaconne de Gubaidulina i que acabava amb la temuda Fantasia quasi Sonata Après une Lecture du Dante de Liszt. El terreny on el jove pianista austríac de vint-i-quatre anys millor desplega el seu talent és afrontant les obres de màxima exigència virtuosística, que requereixin grans passatges d’octaves, sonoritats àmplies, contrastos sobtats de colors… Igor Levit és un apassionat de Liszt i el seu alumne Sternath no dubta a incloure als seus recitals les grans obres del compositor hongarès. En el cas del Palau, incloïa a més d’Après d’une lecture de Dante, els tres bellíssims Sonets de Petrarca inscrits en els Anys de Pelegrinatge i, a tall d’exemple, el proper setembre oferirà a Hamburg els Funerals de Liszt en un programa que vindrà acompanyat per la darrera Sonata de Schubert i la Vuitena Sonata de Prokófiev.
El recital al Palau s’obria amb una impactant versió de la Chaconne de Gubaidulina, escrita l’any 1962, on contrapunts i ostinati conviuen en un llenguatge punyent. Versió on l’amplitud sonora, el control del pedal, la precisió dels atacs amb un articulat tan eficient com estètic per la seva perfecta col·locació de la mà com de posició del braç, eren mitjans per poder obtenir una lectura radiant d’aquesta partitura impactant. Després Sternath afrontava les celebèrrimes Variacions sobre un tema de Händel escrites per Brahms, que esdevenen un veritable compendi del pianisme romàntic. Sternath va sobresortir més en els passatges adscrits a l’estil simfònic brahmsià que en aquells moments del període contemplatiu dels intermezzi. Obra inscrita en el període virtuosístic, la versió va anar in crescendo, essent coronada amb una versió majestuosa de la fuga tonal a quatre i les harmonies de la coda.
Una mirada al segle XXI va arribar amb les Tres peces per a piano sol de Patricia Kopatchinskaja, obra enginyosa que amb els clústers, sonoritats realitzades amb l’avantbraç del teclat i la utilització de guants recull la inspiració literària en la paraula “caiguda” i on les sonoritats del piano resulten d’una modernitat del tot radical. Sternath n’és un intèrpret idoni: domina meravellosament els efectes sonors, la varietat de contrastos, la valentia interpretativa i és del tot agosarat per obtenir una gamma de colors amplíssims.
La literatura de Petrarca, els records del viatge de Liszt a Itàlia amb Marie d’Agoult, van inspirar la música dels Sonets on es troba l’essència més sublim del piano de Liszt, la intimitat de “Les imatges angèliques i la beutat celeste” del Sonet 123 o l’esperit oníric de l’elegíac “Pace non trovo” del Sonet 104. Si cal trobar un però a l’excel·lència pianística de Sternath, és el referent a l’aprofundiment poètic, a la reflexió; obtenia colors meravellosos, una musicalitat preciosista, però mancada d’una mirada més contemplativa que de ben segur assolirà per la mateixa evolució com a intèrpret i amb l’experiència dels anys. Impactant va resultar la seva versió de la turmentosa Après d’une lecture du Dante. Passional, vehement, d’una fortalesa intrínseca inqüestionable per afrontar tota l’exuberància d’aquesta obra mestra. Versió enlluernadora per la sonoritat, per la voracitat amb què afrontava les octaves, per la seguretat tècnica absoluta, però que de ben segur anirà madurant amb el pas dels anys per evocar tot el sentit intens dels versos dels cants de Dante que traspuen com a font d’inspiració per a aquesta obra. Al final, el sublim Morgen de Strauss va rubricar un recital que reafirma la qualitat d’un pianista d’un present i futur del tot prometedors.
