EL COR CANTA. Mar de mars. Irene Mas, soprano. Roger Padullés, tenor. Germán de la Riva, baríton. Àngels Gonyalons, rapsoda/Talassa. El Cor Canta. Orquestra de Cambra Terrassa 48. Obres de Toldrà, Gasull, Cruixent i Campmany. Elisenda Carrasco, Jordi Lluch, Eva Martínez, direcció musical i artística. Laura Domènech, direcció escènica. L’AUDITORI. 15 DE MARÇ DE 2026.
Després d’escoltar l’estrena de Mar de mars, el primer que cal fer és mostrar una gran gratitud a tots aquells que s’han implicat en aquest projecte tan complex i que ha estat abordat amb entrega i màxima sensibilitat. Mar de mars és una obra per a cor, rapsoda, solistes i orquestra, estructurada en tres parts; ens parla primer del Mediterrani, amb la sensibilitat de la mirada d’un nen que veu per primer cop el mar, amb la mirada d’un home vell que el contempla per darrer cop; després la poesia agafa el to de pregària, per les deixalles que llencem sense miraments al mar i malmeten l’aigua, la natura. I com a darrer apartat, el Mediterrani, una tomba per a tots aquells que, fugint per cercar un món millor, veuen per sempre escapçats els seus somnis.
El recull de poemes de Manuel Forcano El mar a la mirada, publicat per l’Institut Europeu de la Mediterrània, esdevé pedra angular del projecte. A partir d’aquí, El Cor Canta, aquest conjunt vocal nascut l’any 2018 que va sorgir de Canta amb l’OBC, juntament amb el seu equip de directors, integrat per Elisenda Carrasco, Jordi Lluch i Eva Martínez, va fer seu el projecte amb Sigfrid Quer al capdavant. Música escrita expressament per als dos textos seleccionats del poemari de Forcano, precedits per un poema inspirat en versos de Vinyoli i Verdaguer, a càrrec de Feliu Gasull, Ferran Cruixent i Anna Campmany. I per sobre de tot, una estructura d’aquest “concert escènic” que tenia un format curosament meditat. La rapsoda Àngels Gonyalons (Talassa) i la música tan estimada de Vistes al mar d’Eduard Toldrà, inspirades en la poesia de Maragall, interpretada per les cordes de l’Orquestra de Cambra de Terrassa 48, introduïa cadascun dels tres apartats, dirigits respectivament pels tres directors ja esmentats.
Els prop de cent vint cantaires, acompanyats per l’orquestra egarenca i una esplèndida Àngels Gonyalons convertida en Talassa, deessa de la mitologia grega que personifica el mar, donaven vida a les meravelloses paraules dels poetes. I volem ressaltar una vegada més els textos poètics escrits des del més absolut coneixement, sempre atenent a la més curosa sensibilitat i d’un aprofundiment absolut en la mesura de les paraules que, com sempre, ha assolit l’hebraista Manuel Forcano. Paraules escrites per un coneixedor avesat a la història i les cultures que envolten la Mediterrània, entre tantes altres mirades històriques exemplars que ha realitzat i que sempre cal llegir amb absolut deteniment.
La primera font poètica va ser “Mabre”, amb poemes de Vinyoli i Verdaguer i música de Feliu Gasull, una mirada inspirada per aquells peixos brillants. Música complexa harmònicament, amb gran exigència vocal per al baríton Germán de la Riva, i multitud d’efectes sonors que creaven una màgia encisadora. Les sonoritats que va obtenir el cor, com els efectes sonors de les onades, van resultar meravellosos. Música escrita amb una gran personalitat i risc creatiu que cor, orquestra i la sensacional veu del baríton Germán de la Riva van expressar amb una sincronia perfecta.
Després la música es va tenyir amb els sons d’una dolorosa pregària. “Mare nostra” parla del Mediterrani com a lloc d’abocaments, com a contenidor de deixalles; una pregària amb paraules de Manuel Forcano inspirada en les oracions catòliques i musicada per Ferran Cruixent. La composició reflecteix la mística i la crítica i el sentit de culpabilitat que traspuen dels versos. El tenor Roger Padullés va desplegar-hi un cant brillant, de bona projecció, mentre que el cor –novament curós en els equilibris de dinàmiques, en els efectes vocals, en la intimitat i que a moments sembla evocar el cant gregorià– va resoldre amb solvència les seves intervencions.
El darrer apartat és un clam pel drama que viuen tots els qui cercant un món millor, tot fugint de les guerres i misèries, volen travessar el Mediterrani, però no ho aconsegueixen. I és per aquest motiu que en aquest gran projecte també col·labora Open Arms, amb el fundador: Òscar Camps. “Mare mortuum” és un relat punyent, reflectit musicalment amb una música perfectament tonal, on a les veus de baríton i tenor es va sumar la de la soprano Irene Mas, que va estar esplèndida. La gran volada melòdica, el dramatisme que sempre emfatitzava les paraules, tenien com a final una estrofa on té cabuda l’esperança, acompanyada per un motiu triomfal i bellíssim en què la música d’Anna Campmany ha assolit una gran inspiració.
Grans i merescuts aplaudiments per a tots els intèrprets vocals, per als tres directors, per a una orquestra que va estar brillant en totes les intervencions (delicioses les cordes amb la música de Toldrà), per als compositors i per a Manuel Forcano, que van rebre les mostres de gratitud del públic que omplia L’Auditori.
