CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA. Acte a la memòria de Luiz de Moura Castro. 15 DE MARÇ DE 2026.
El pianista brasiler Luiz de Moura Castro va morir el 5 d’abril de 2025. Des de llavors els molts deixebles i amics que tenia a Catalunya i arreu d’Europa desitjaven trobar-se a Barcelona i dedicar un acte a la seva memòria com a homenatge al vincle tan estret que va establir amb el nostre país. El comitè organitzador d’aquest esdeveniment musical estava format per Gerard López Boada, Ludovica Mosca, Lluís Rodríguez Salvà i Carme Passolas. També hi van intervenir les catedràtiques del Conservatori Municipal Carme Poch, que va ser la persona que va portar De Moura Castro als Cursos d’Estiu de Girona, i Maria Jesús Crespo, també amiga des dels inicis i companya de De Moura els anys que va ser professor del Conservatori Municipal.
Un repàs pianístic per la seva vida
L’acte va consistir en tres blocs d’actuacions de deixebles de De Moura, de diferents moments i llocs de la seva vida. El primer bloc, denominat “Del naixement a la graduació”, va oferir un vídeo amb imatges de la seva infantesa i l’actuació dels deixebles Yuuko Suzuki, que va tocar Valsa da dor i O polichinelo d’Heitor Villa-Lobos; Lluís Rodríguez-Salvà, el preludi de la Bachiana brasilera núm. 4 del mateix autor; Eva Simó, la Suite brasileira núm. 1 d’Oscar Lorenzo Fernández; el duo format per Marcio Bezerra i Estíbaliz Gastesi van interpretar la Brasiliana núm. 4 d’Osvaldo Lacerda; a continuació es va escoltar la Danza negra de Camargo Guarneri pel pianista Claudio Suzin, i, per acabar, Odeon d’Ernesto Natzareth, amb Fermín Bernetxea Turrillas.
L’acte, que va omplir tota la tarda del diumenge 15 de març, entre les 16.30 i les 20.30 h, va incloure la projecció de vídeos de diversos testimonis que van compartir música i amistat al llarg dels anys amb Luiz de Moura Castro, com Pierre Réach, Paul Cortese, Josep Maria Colom, Rosa Masferrer, Enrique Bagaría i molts altres catalans, americans i d’altres països.
Amb el vídeo Creix la família i la vida professional es va avançar cronològicament en la vida de De Castro, que es va casar amb la pianista i clarinetista anglesa Bridget Unna, que va assistir a aquest acte acompanyada de les seves filles, una de les quals, Marilia de Moura, va dirigir unes paraules juntament amb la seva mare, que va regalar CDs del seu marit a tots els assistents.
La segona part del concert va ser dedicada a la música argentina. Gerard López Boada va tocar la Danza argentina núm. 2 d’Alberto Ginastera, compositor que va tenir molta relació amb De Moura. I la pianista i biògrafa Dora de Marinins va presentar el llibre que acaba de publicar sobre la vida de De Moura i va triar la Suite de las danzas criollas, també de Ginastera.
Exposició i taula rodona
El memorial es va completar amb l’exposició de diversos panells sobre la vida i la carrera de De Moura que es podien veure al vestíbul de l’Auditori Eduard Toldrà. També va incloure una taula rodona –després d’una pausa amb berenar inclòs–, en la qual van participar Maria Jesús Crespo, Lluís Rodríguez Salvà i Carme Passolas, que va presentar tot l’acte. Els tres, amb els quals vaig compartir la taula com a moderadora, van evocar-ne les classes, la generositat, la capacitat de relacionar l’extens repertori que posseïa i, sobretot, la vitalitat amb què captivava tots els que el coneixien. Era un gran pianista i també gran pedagog, que tractava amb la mateixa atenció tant l’alumne que començava com el futur virtuós. A més d’haver estat un nen que va demostrar una gran precocitat per a la música i per al piano –des dels quatre anys que ja tocava en públic–, el seu pas per l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest el feia coneixedor d’una tècnica pianística molt refinada i precisa. Tots van remarcar que sabia treure a cada alumne el que necessitava en les diferents fases del seu aprenentatge de l’instrument.
És per això que els molts assistents a la Sala Eduard Toldrà del Conservatori del carrer del Bruc, a Barcelona, van compartir l’emoció del record i el seu esperit universal de la música, que abraçava des del Japó fins al Brasil, des dels Estats Units, on donava classes a la Universitat de Hartford (Connecticut), fins als cursos d’estiu a Vilaller o les classes que va fer durant dotze anys a l’Escola Juan Pedro Carrero cada vegada que venia a Barcelona.
Un virtuós cosmopolita i generós
El tercer i últim bloc d’aquest acte a la memòria de Luiz de Moura Castro fou dedicat a l’últim període de la seva vida: “Del moment àlgid a la malaltia”, i, per evocar-lo, es va triar un programa de música europea, amb l’actuació del pianista i compositor Moisès Bertran, que va tocar la Consolació núm. 3 de Liszt; Salvador Monzó i Almirall va interpretar el Preludi núm. 6, op. 23 de Serguei Rakhmàninov; Manuela Gouveia, el preludi de la Suite bergamasque de Debussy; el pianista japonès Jun Kanno oferí també Debussy, amb les peces Bruyères i Feux d’artifice, i, per acabar, el duo format per Márcio Bezerra i Estíbaliz Gastesi van estrenar una obra de Gerard López per a piano a quatre mans titulada Remembering Luiz.
L’acte es va cloure amb la projecció de dos vídeos de Luiz de Moura Castro interpretant el Vals op. 64 núm. 1 de Chopin, que tocava molt sovint com a bis dels seus concerts, i, tot seguit, la darrera actuació que va fer a Barcelona al Conservatori del Liceu, on va interpretar el Concert per a piano i orquestra núm. 3 de Rakhmàninov, i, com a obra fora de programa, el “Träumerei” de les Escenes d’infants de Schumann, que és la música amb la qual els assistents a aquest acte vam aplaudir llargament el record de Luiz de Moura Castro. Un record que es va convertir en una festa joiosa i multicultural del piano i de la música que quedarà per sempre.
