DIADA PAU CASALS. Pablo Ferrández, violoncel. Luis del Valle, piano. Obres de Bruch, Xostakóvitx, Beethoven i Franck. PALAU DE LA MÚSICA. 15 DE JUNY DE 2023.
El jove violoncel·lista madrileny Pablo Ferrández i el pianista malagueny Luis del Valle van ser els músics escollits per protagonitzar, al Palau, el concert de la Diada Pau Casals, destinat a homenatjar el més universal dels nostres músics.
Nascut el 1991, Ferrández, que es diu Pablo perquè el seu pare era admirador de Pau Casals, és a hores d’ara un dels més destacats –sinó el que més– violoncel·listes joves espanyols; ja ha abandonat fa temps la condició de “promesa” i actua i enregistra al costat dels més grans.
Ferrández té maneres, actitud i so de gran solista. El seu tocar s’acomoda, evidentment, a les necessitats, estil, característiques i exigències de cada partitura, però de manera general té tendència al so abrandat, càlid i intensament expressiu. És un violoncel·lista ideal per al gran repertori romàntic de l’instrument.
Ferrández i Del Valle van començar amb la versió per a piano i violoncel de les conegudes Variacions, originalment per a violoncel i orquestra, que Max Bruch va fer el 1880 sobre Kol Nidrei, la recitació jueva del Yom Kipur (Dia de l’Expiació), una peça que Pau Casals tocava freqüentment.
El concert va seguir amb la Sonata en Re menor, op. 40 de Dmitri Xostakóvitx, composta el 1934, una de les primeres peces importants del compositor en l’àmbit de la música de cambra i una de les referències importants de les obres per a violoncel del segle XX. L’obra, molt difícil tècnicament, va rebre una interpretació espectacular dels dos músics.
Al principi de la segona part va arribar l’obra més agraïda i accessible del concert, les Variacions sobre un tema de ‘La flauta màgica’, “Bei Männern” de Beethoven, una peça brillant, una exhibició d’enginy, un caramel.
I el plat fort de la sessió va ser la peça final, la versió per a violoncel i piano de la cèlebre Sonata en La major per a violí i piano de César Franck.
Dedicada pel compositor, a tall de regal de casament, al violinista Eugène Ysaÿe, admirat per Casals, sembla que aquesta peça originalment va ser pensada com a sonata per a violoncel i piano i el cert és que funciona perfectament com a peça per a violoncel. Va ser en aquesta obra que el tocar expansiu, efusiu i seductor de Ferrández va assolir el seu millor moment.
Acabat el concert, un únic i previsible bis, El cant dels ocells. Pablo homenatjava Pau en el concert que li era dedicat.
Imatge destacada: (c) Martí E. Berenguer.
