Subscriu-te

Una tarda màgica al Jardí dels Tarongers amb les veus del Cor Vivaldi

CONSELL CATALÀ DE LA MÚSICA. CICLE D’ESTIU. Cor Vivaldi. Gerard López Boada, piano. Alexandre Amorós, violí. Christian Cooker, mag. Òscar Boada, director. Obres de Kodály, Shore, Sxedrin, López Boada. JARDÍ DELS TARONGERS. 16 DE JUNY DE 2023.

Amb el títol “La màgia del Cor Vivaldi”, el Jardí dels Tarongers de la Casa Bartomeu va acollir l’estrena de Màgia, del compositor Gerard López Boada, un concert amb el protagonisme de la trentena de veus d’aquest cor escolar admirablement dirigit per Òscar Boada. Exemple de dedicació i il·lusió, model de com treballar la música a l’edat escolar, el Cor Vivaldi, amb una trajectòria prou reconeguda i consolidada, va tornar a fer de la música un veritable gaudi.

En el decurs del segle passat l’emblemàtica Casa Bartomeu va acollir una intensa activitat artística promoguda per l’industrial i mecenes Josep Bartomeu i Granell. Els darrers anys, amb el nou impuls atorgat per Josep Maria Busquets, president del Consell Català de la Música, segueix apostant per la carrera professional de joves intèrprets del nostre país.

Un vespre de divendres que ja anunciava l’estiu i el magnífic jardí d’aquesta casa noucentista van ser el marc idoni on el Cor Vivaldi va oferir l’estrena d’una obra bellíssima, original i que amb un estil de llenguatge musical eclèctic, entre el tonal i el modal, ens fa reviure tot l’esperit que envoltava aquella màgia amb regust dels espectacles de cabaret de les primeres dècades del segle XX. Però aquesta obra té moltes particularitats: sorgeix d’una nova col·laboració, després de l’estrena la temporada passada de Carpe Diem del propi Gerard López Boada, del jove violinista Alexandre Amorós Korotkov (un nom que cal retenir en la memòria, ja que amb plena seguretat li augurem una carrera brillant) i Òscar Boada. Cinc cançons que recreen diferents números de màgia (bombolles, cartes minvants…) i que el mag Christian Cooker va fent en directe. Un espectacle total, bellíssim en el seu conjunt, de bon gust, amb música en què percussió, violí, piano i les veus del Cor van recreant una atmosfera suggeridora, mentre la destresa del mag Cooker crea unes il·lusions refinades –i incomprensibles per la majoria dels presents̶̶̶̶̶̶̶̶̶– i que transporta a un món ple d’il·lusió i fantasia. La música de Gerard López Boada transmet sensibilitat, tot recollint l’ambient de cabaret entre Kurt Weill i el refinament de Poulenc, però amb una forta càrrega personal en el curós tractament harmònic i en una línia melòdica suggestiva. Música de bellesa lírica admirablement cantada pel Cor Vivaldi –magnífic com sempre–, sota un Òscar Boada que segueix fent que el més complex sorgeixi amb plena naturalitat. Menció al violinista Alexandre Amorós, subtil, refinat, elegant, amb uns dots inqüestionables de solista i una personalitat artística inqüestionable. Una estrena –que, un dia després, es programava al Conservatori del Liceu–, en la qual es van congeniar la pròpia música, la interpretació i la màgia creant un espectacle ple d’empatia.

El concert es va iniciar amb els Quatre madrigals de Zoltán Kodály, que com el propi Òscar Boada va explicar al públic, el compositor va dedicar a Wanda, la filla del director Arturo Toscanini, que va casar-se amb el no menys llegendari pianista Vladimir Horowitz. La seva complexitat d’afinació no va ser obstacle per a unes veus conjuntades i concentrades malgrat un llunyà repic de campanes que va acompanyar, sense voler, la interpretació de les obres. Bellíssima la creació de dos fragments de la música de la banda sonora d’El senyor dels anells i un Alexandre Amorós que, amb Gerard López Boada al piano, va tornar a fer les delícies amb la brillant interpretació de la Humoresque de Rodion Sxedrin. Un concert on la naturalitat interpretativa de la música, tan complexa d’aconseguir, va ser novament segell definitori d’un Cor Vivaldi admirablement conduït per Òscar Boada.

1 comentari

  • Moltes gràcies, Lluís Trullén, per la teva crítica de “Màgia!” a la Revista Musical Catalana. Aquesta darrera composició meva estrenada pel Cor Vivaldi ha estat un veritable goig de fer-la i construïr-la amb l’Òscar Boada i, per les teves paraules a l’article, veig que has copsat perfectament l’esperit que hi traspúai la intenció meva a l’hora de fer-la. Un plaer de llegir-te. Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter