TEMPORADA FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA. Lisa Batiashvili, violí. Franz Schubert Filharmonia. Tomàs Grau, director. W. A. Mozart: Concert per a violí núm. 5. L. van Beethoven: Simfonia núm. 5. PALAU DE LA MÚSICA. 17 DE JUNY DE 2025.
La Franz Schubert Filharmonia està de celebració. La propera temporada 2025-26 es commemora el vintè aniversari de la fundació d’aquesta formació que tant ha ajudat a dinamitzar l’activitat musical del nostre país, amb propostes presentades a diversos punts del territori i un nivell de qualitat sempre recolzat en l’alta vàlua dels solistes i directors invitats.
Com a preludi de l’efemèride, la reconeguda violinista alemanya Lisa Batiashvili, nascuda a Geòrgia, va ser l’artista convidada en aquest concert de celebració per actuar com a solista del cèlebre Concert per a violí núm. 5 de Mozart, en un programa que dedicava la segona part a la Simfonia núm. 5 de Beethoven. Una suma de factors que ja auguraven un èxit absolut de públic, tot constatant la fidelitat assolida per aquesta orquestra que a partir de l’octubre obrirà la seva catorzena temporada de concerts al Palau.
Amb un Palau ple a vessar, el desplegament musical ofert per Batiashvili va resultar encomiable. Acompanyada deliciosament per la Franz Schubert Filharmonia, dirigida pel seu director musical i artístic, Tomàs Grau, la seva versió va anar musicalment in crescendo, amb el desplegament d’un Mozart ple de dinàmiques, obert als efectes i d’un magnetisme inqüestionable. Tal com va explicar Grau després del concert, les cadències del primer i segon moviments les va compondre un dels alumnes de la violinista de la Fundació Lisa Batiashvili, entitat que té com a objectiu oferir suport als músics georgians. Batiashvili no va dubtar a incorporar aquests moments de lluïment –primer en línia clàssica, després cercant una vessant més avantguardista– escrits per un jove músic de quinze anys. El seu Mozart va resultar eloqüent, dominant les dinàmiques i les línies musicals clàssiques a la perfecció i sempre atenta a “jugar” amb els efectes orientalitzants que es concentren en el “Rondó” final. Versió brillant d’aquest Concert conegut amb el sobrenom d’“El Turc” i que va rebre una gran acollida del públic.
Fora de programa, Batiashvili va voler tenir un record per al gran pianista Alfred Brendel –amb qui tenia una gran amistat–, mort poques hores abans del concert. Acompanyada per l’orquestra, va submergir-se admirablement en la “Meditació” de Thais de Massenet, música expressada sota una versió emotiva i refinada en record de l’etern pianista austríac –un dels més grans intèrprets de la música per a piano de Haydn, Beethoven, Mozart i Liszt i, per descomptat, Schubert–, que ens va deixar als noranta-quatre anys. Curiosament, el 4 de juny passat el violinista Renaud Capuçon va oferir a L’Auditori el mateix bis –acompanyat només per l’arpa– en el memorable concert amb la Simfònica de Viena de la temporada Ibercamera.
El concert dedicava la segona part a la famosíssima Simfonia núm. 5 de Beethoven. L’orquestra va oferir-ne una versió que cercava la riquesa dels efectes, els colors, les dinàmiques. La direcció de Tomàs Grau, sempre atenta a les entrades, a la conjunció sonora i a l’equilibri de volums, va assolir en el darrer moviment el nivell qualitatiu interpretatiu més alt per la solidesa i brillantor proposades. La Franz Schubert és una orquestra que ha assolit, com hem remarcat en altres ocasions, un nivell interpretatiu esplèndid i ben segur que el proper pas s’ha d’encaminar a fer emergir el màxim partit que mostren uns músics excel·lents i il·lusionats amb el projecte, un factor que la mateixa experiència dels concerts i la presència de grans directors i de solistes invitats ajudarà a refermar. Cal remarcar el magnífic el treball de la secció de cordes –ben compactada en els violins primers i segons, i deliciosa la sonoritat dels violoncels– i una secció de fustes detallista i ben equilibrada en la calidesa del fraseig. La insistència dels aplaudiments del públic va portar de nou a escoltar fora de programa la reexposició del primer moviment com a final per a aquest concert de celebració.
Imatge destacada: (c) Martí E. Berenguer.
