El 12è Premi Internacional Joan Guinjoan per a Joves Compositors ha estat atorgat, per majoria, al compositor mexicà Juan de Dios Magdaleno per la composició El canto de los cronopios, obra per a 13 instruments i 10 metrònoms mecànics que s’inspira i pren el nom del conte homònim inclòs al llibre Historias de Cronopios y de Famas de l’escriptor Julio Cortázar. En paraules de Magdaleno, “una de les idees centrals sobre la qual gira l’obra és la de trobar una resposta personal, a partir de la meva sensibilitat i coneixements tècnics, a la pregunta: on resideix la noció d’identitat d’un fragment musical i fins on poden ser manipulats els diversos aspectes sense perdre la percepció d’unitat?” El jurat –format pels compositors Joan Guinjoan, Mauro Lanza, Manel Ribera, Fèlix Pastor, Eduard Resina (cap del Departament de Teoria, Composició i Direcció de l’ESMUC), i presidit per Josep Borràs, director de l’ESMUC– també va atorgar, per unanimitat, una menció honorífica al compositor italià Lorenzo Troiani per l’obra Gastricum II-Über Gewalt.
El Premi Internacional Joan Guinjoan per a Joves Compositors és convocat per l’ESMUC a través del Departament de Teoria, Composició i Direcció –amb el patrocini del Banc de Sabadell– i hi han participat vint-i-quatre composicions provinents de catorze països. El jurat també ha volgut destacar l’alt nivell de les obres presentades en aquesta edició. El guardó vol donar suport a la creació actual de les noves generacions i, a la vegada, establir un marc per a la creació de noves obres en una diversitat de tendències, estils i formacions instrumentals.
Juan de Dios Magdaleno va néixer a Colima (Mèxic, 1984). Va encetar l’activitat musical als deus anys mitjançant la música folklòrica mexicana i posteriorment va estudiar violí amb Alesandro Orsso i composició amb Luis Jaime Cortez al Conservatori de Las Rosas, paral·lelament als estudis d’arquitectura i matemàtiques. El juny de 2009 es va llicenciar en composició musical al Conservatori d’Amsterdam, sota el mestratge de Fabio Nieder i Richard Ayres. Actualment segueix un màster de composició amb Gerd Kühr a la Universitat de Graz, a Àustria. Magdaleno ha obtingut diferents premis i reconeixements i les seves obres han estat interpretades a diversos països per formacions com ara Asko/Schönberg Ensemble, Nieuw Ensemble, Orchestre National de Lorraine o Nouvel Ensemble Modern, entre d’altres.
Per la seva banda, Lorenzo Troiani (Roma, 1989) va estudiar composició al Conservatori de Santa Cecilia amb Rosario Mirigliano i ha seguit classes i cursos amb L. de Pablo, S. Sciarrino, B. Furrer o P. Ablinger, entre d’altres. També ha guanyat diferents premis de composició i la seva música ha estat interpretada per ensembles com ara Neue Vocalsolisten, Curious Chamber Players o Quartetto Prometeo. La idea bàsica de la seva obra és que “el so segueix un procés que va des de l’exterior cap a l’interior. La nostra percepció sempre es filtra a través del cos, per les accions violentes del nostre organisme, per les nostres pròpies vibracions biològiques. En aquest sentit, l’obra vol ser una mena de lupa en el procés, tal com una música que s’escolta des de l’interior”.
