El dilluns 28 de setembre (Sala de Concerts, 19 h) el Palau de la Música inaugurarà la temporada 2026-27 amb un concert extraordinari en homenatge a Pau Casals, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement.
En una temporada en què l’eix vertebrador de la programació serà la pau, el Palau de la Música ha volgut que el primer concert suposi una autèntica declaració d’intencions, una reivindicació de la vigència del missatge artístic i humanístic que va encarnar el músic del Vendrell. L’Orfeó Català i l’Escolania de Montserrat posaran veu a aquest concert, que comptarà amb el violoncel·lista Pablo Ferrández, primer guanyador de la beca de la Fundació Pau Casals; el Quartet Casals, format pels violinistes Vera Martínez-Mehner i Abel Tomàs, la viola Cristina Cordero i el violoncel·lista Arnau Tomàs, i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Xavier Puig. Els acompanyaran les veus solistes de la soprano Marta Mathéu, la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, el tenor Roger Padullés i el baríton Ferran Albrich. Aquest concert s’enregistrarà audiovisualment.
El programa proposa un recorregut per obres especialment significatives en la trajectòria de Casals, i tindrà com a moment culminant la interpretació del quart moviment de la Novena Simfonia de Beethoven, “Coral”, en què l’“Oda a l’alegria” de Schiller presenta els ideals de fraternitat, concòrdia i pau que Pau Casals va defensar al llarg de la vida. S’interpretarà en català, en la traducció de Joan Maragall; es recupera així la mateixa versió que Casals va dirigir per darrer cop a Catalunya.
La vinculació de Casals amb la Novena té alguns dels seus episodis més significatius al nostre país. El 1931 la va dirigir en un concert multitudinari a Montjuïc, davant de 7.000 persones, per celebrar la proclamació de la República, i un any més tard hi va tornar al Palau de la Música Catalana. Uns anys més endavant, concretament el 18 de juliol de 1936, Casals assajava al Palau la Novena Simfonia amb l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Gracienc per al concert que havia d’inaugurar l’Olimpíada Popular de Barcelona, concebuda com a alternativa als Jocs Olímpics de Berlín. En arribar les notícies de l’alçament militar, el concert es va suspendre. Casals, però, va proposar als músics de continuar l’assaig, conscient que potser seria l’última vegada que podrien tocar plegats. Noranta anys després d’aquell dia, el Palau recupera aquesta obra carregada de memòria i simbolisme amb les veus de l’Orfeó Català.
La resta del programa resseguirà altres obres i músiques especialment vinculades a Casals i la seva trajectòria. Obrirà el concert el de Quintet per a cordes en Do major de Franz Schubert, una de les obres predilectes del músic, que va interpretar sovint en els nombrosos concerts de cambra que va oferir al llarg de la seva carrera, entre els quals un al Palau de la Música Catalana, el 3 de maig de 1923, amb el quartet de corda que liderava el seu germà Enric.
La primera part permetrà escoltar dues obres emblemàtiques del repertori coral de Casals, totes dues vinculades al monestir de Montserrat i escrites en moments diferents de la seva trajectòria: O vos omnes, el 1932, i Nigra sum, composta a Prada (França) el 1943 per al monestir, en homenatge a la Moreneta. També s’interpretarà El cant dels ocells, en un arranjament de Bernat Vivancos per a cor de veus blanques a cappella, una melodia que Casals va donar a conèixer arreu del món i que va convertir en símbol universal de pau i llibertat.
La segona part començarà amb la primera de les Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach, un compositor decisiu en la trajectòria artística de Casals, que Pablo Ferrández interpretarà com a solista.
El concert culminarà amb la Novena de Beethoven, amb la qual es retornarà a una música que Casals va associar a alguns dels moments més decisius de la seva vida i que, noranta anys després d’aquell assaig interromput del 1936, tornarà a sonar al Palau per obrir una temporada dedicada a la pau. Un homenatge que reivindica la vigència del seu llegat i la seva convicció que la música pot ser, també, una poderosa expressió de fraternitat, llibertat i pau.
