“A Sant Magí, no només s’hi ve a sentir un concert sinó a viure una experiència”
Al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà però també molt a prop de les comarques de l’Anoia i el Penedès, el nucli de Sant Magí de la Brufaganya acull el santuari del mateix nom on, entre moltes altres activitats, s’hi duu a terme un festival de música, les Nits Musicals a la Brufaganya, que enguany celebra la quinzena edició. En parlem amb una de les seves impulsores, Núria Morera.
ALBERT TORRENS: Com definiries el santuari de Sant Magí de la Brufaganya? Quins diries que són els seus principals atractius, a banda del festival de música?
NÚRIA MORERA: A Sant Magí conflueixen tres dimensions molt clares: la tradició espiritual, la històrica i el paisatge. D’una banda, hi trobem una tradició devocional molt arrelada durant molts segles a tot el teritori de Tarragona, Cervera, Igualada, Tàrrega i Pontils, que és el terme municipal al qual pertany el santuari. D’altra banda, es tracta d’un indret relativament aïllat i lluny de grans poblacions, i això ha permès conservar un entorn natural amb gran riquesa i de manera molt verge. Hi ha unes fonts a les quals la tradició dona un caràcter miraculós, que queda reflectit en la història. Durant gairebé dos-cents cinquanta anys, hi va viure una comunitat de frares dominics. Amb aquest rerefons, el 2008, va néixer l’Associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya, fruit d’un grup d’amics que van voler dinamitzar i recuperar l’activitat al santuari després d’una època de decadència, en què l’assistència als aplecs havia anat minvant. Per tal de tornar-lo a posar en valor, es van impulsar iniciatives com caminades pels boscos, activitats a la natura, col·laboracions amb grups de recerca de botànica, conferències, jornades de cultura i patrimoni, etcètera. També s’ha treballat molt per recuperar espais del santuari afectats per esfondraments o pels efectes dels incendis forestals. I el 2012 van començar les Nits Musicals.
AT: Quins criteris han guiat des del principi la direcció artística del festival? Dit d’una altra manera, quin tipus de música i d’intèrprets hi han estat sempre presents?
NM: Hi ha un equip programador del qual formem part tant professionals de la gestió cultural com altres perfils, als quals cal sumar un bon nombre de voluntaris que fan possible la logística de cada concert i dels àpats que els acompanyen. Tot i ser en un entorn rural i de petit format, sempre hem apostat per projectes artístics d’alt nivell. Molts dels concerts que es poden escoltar a la Brufaganya són els mateixos programes que després es presenten en auditoris i festivals de referència del país. Això ens fa especial il·lusió: portar propostes d’aquest nivell a un espai com Sant Magí. A més, els artistes que hi participen són sovint músics amb trajectòries consolidades i agendes internacionals, cosa que dona al festival una qualitat artística molt notable malgrat el seu format íntim. També des dels inicis hi ha hagut una presència molt important de la música coral i simfònicocoral, vinculada a la tradició de l’Orfeó Santa Coloma de Queralt, d’on provenen alguns dels impulsors. Aquesta combinació de grans projectes, música de cambra i propostes més obertes és el que ha anat definint la identitat del festival.
AT: De tots els concerts que heu celebrat en aquests 15 anys, quins destacaries pel seu interès, pel contingut musical, pels intèrprets o bé perquè us han suposat un repte logístic, econòmic o d’organització?
NM: És molt difícil de dir… Sempre queda un record bonic del primer concert, al qual van venir tres-centes persones que van sobrepassar les nostres expectatives. Llavors vam veure que allò no podia acabar allà. Un altre concert molt important va ser el de l’Escolania de Montserrat l’any 2016, que va marcar l’inici d’una nova etapa de creixement de públic. I també recordem molt bé la visita de Jordi Savall el 2022, que ens va donar molta projecció. Altres concerts que ens han deixat bon record van ser els de Sayaka Shoji amb la Franz Schubert Filharmonia, Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona -el primer que vam fer a l’exterior-, el Cosmos Quartet, el Cor de Cambra del Palau de la Música o l’orquestra Vespres d’Arnadí.
AT: Com heu dissenyat la programació d’aquesta quinzena edició?
NM: Hem volgut celebrar-ho voltats d’amics, amb produccions que ja havien passat prèviament pel nostre festival, excepte una. A més, com a homenatge a Pau Casals pel 150è aniversari del seu naixement, a cada concert s’interpretarà una obra seva. Ho fem perquè compartim molts dels valors que ell simbolitza: l’humanisme, el compromís, l’arrelament al territori i l’excel·lència musical que ell tenia innata i nosaltres volem aportar, ja que un dels nostres criteris de programació és que tots els projectes siguin d’alt nivell. I tothom s’ha sumat a la idea i s’ha motivat fins a trobar una obra de Casals, encara que no sigui de les més conegudes.
AT: Hi ha alguna novetat al cartell d’enguany?
NM: Sí, el primer concert familiar del festival, el 26 de juliol a la tarda. Teníem clara la voluntat d’acostar la música clàssica als més petits, tot i que no acabava de trobar el format, de manera que hem creat un projecte expressament, que porta per títol “L’ocellaire i els seus amics”. D’altra banda, l’any passat ja vam incorporar un concert a l’exterior; ens va agradar molt la fórmula i aquest any la repetirem amb el Quartet Mèlt i la Cobla Principal del Llobregat, el 8 d’agost.
AT: Comenta breument la resta de concerts que encara no han sortit a la conversa, sisplau.
NM: Comencem el 13 de juny amb el retorn de la Franz Schubert Filharmonia, aquest cop amb la solista Oriana Kemelmajer, una pianista que toca de manera espectacular tot i la seva joventut, per interpretar el Concert en Re menor de Bach. L’11 de juliol, l’Orfeó Gracienc ens portarà el Requiem alemany de Brahms. El 19 d’agost, el concert Encambra’t reunirà diverses formacions de cambra -com Neuma, Senarts, Altimira o el violoncel·lista Òscar Alabau- per interpretar dues Simfonies de Beethoven, una proposta que ja es va poder veure l’any passat al festival del mateix nom d’Igualada. I finalment, el 12 de setembre, el Cosmos Quartet interpretarà La mort i la donzella de Schubert.
AT: Per acabar, hi ha algun projecte concret que faci temps que us agradaria organitzar i que encara no hagueu pogut dur a terme, per algun motiu?
NM: Seguim fidels a la nostra voluntat de trencar l’estereotip que la música clàssica només és per a les elits. Els mateixos concerts que es fan al Palau de la Música o a L’Auditori poden passar per Sant Magí, per què no? No cal fer tants quilòmetres per anar a escoltar bona música. Voldríem continuar endavant amb una programació diversa, que contingui una mica de tot, i anar creixent en la mesura que no sobrecarreguem de feina l’equip de voluntaris. A Sant Magí, no només s’hi ve a sentir un concert sinó a viure una experiència que comença quan arribes, seus, comparteixes taula en entorn natural totalment verge i gaudeixes de l’ambient que es crea entre el públic que ja ens coneix i el que ve de nou.
