Rita Ferrer

ALBERT TORRENS: Com i per què heu escollit el tema del congrés d’enguany?

RITA FERRER: Sempre busquem temes que puguin ser d’interès i pensem que aquest en pot tenir molt, perquè sobre el valor de la música hi ha hagut moltes veus i molt diverses que n’han parlat i escrit. La segona part del títol, que és la que ens ha costat més de trobar, vol atreure l’interès de tot tipus de centres, des de les escoles de música fins als conservatoris de grau professional i superior, passant per les escoles de règim general (Primària i Secundària) i els estudis de magisteri.

AT: Aquest congrés arriba poc després de la publicació de les dades nefastes de l’informe PISA. ¿Hi fareu referència?

RF: Malauradament és una coincidència. La presència de la música a l’ensenyament general ha anat canviant molt –igual que la seva pedagogia– des de l’especialitat de magisteri que hi havia hagut a les universitats fins a la menció que tenim ara. A Primària i Secundària, ara torna a fer parella amb la plàstica i altra formació artística, amb les quals s’avalua conjuntament. Estic d’acord que, des del punt de vista del gust i la sensibilitat, tot és art, però penso que la disciplina d’aprenentatge de la música passa per camins diferents. En aquest sentit, la paraula “responsabilitat” del títol del nostre congrés és completament oberta i cada centre hi té la seva: els conservatoris professionals estimulen els alumnes de l’escola de música, i els superiors necessiten que els estudiants arribin amb un bon nivell que, al seu torn, suposa una gran exigència per als professionals. I d’altra banda, la responsabilitat també és veure què cal fer per ensenyar música, però també educar en la música: entendre que cadascú té el seu espai, que no fa competència als altres, i donar una visió oberta i àmplia i fer una reflexió pròpia dels beneficis de la formació musical.

AT: Quines comunicacions, ponències o participants en destacaries?

RF: Hi hem convidat ponents de perfils diferents per arribar a públics diversos. Per exemple, Margarida Falgàs és una mestra que ha treballat molt l’ensenyament mitjançant el joc, que pot interessar a determinats estudis o centres. També hi haurà una ponència de Francesc Torralba, que pot aportar molt des de la perspectiva del pensament: som tècnics d’ensenyament d’una cosa concreta, però sovint ens falta adonar-nos que allò que ensenyem ocupa un lloc dins d’un recorregut psicopedagògic o filosòfic, així com la importància de la motivació i l’estímul: cal que la persona estigui moguda internament per obtenir un bon resultat extern. I també hem programat una taula rodona sobre la visió de futur dels ensenyaments musicals. I hi vindran directors de dos conservatoris de França i Itàlia, que aportaran la seva perspectiva internacional. Alguns dels temes que hem seleccionat ja van sorgir a l’últim congrés i crèiem que era important tractar-ne, i així mateix, hem rebut més del doble de propostes de comunicacions de les que hem pogut acollir, però que quedaran per a propers congressos.

AT: Per acabar, parla’ns justament del recorregut que ha seguit el congrés fins a arribar a aquesta quarta edició.

RF: El congrés es fa cada dos anys. Vam començar amb molta discreció i prudència i alhora molt d’èxit. El primer any ja va cridar l’atenció de molts professionals i ens va quedar petit, tant d’espai com de temps. S’ha anat fent paral·lelament als conservatoris Municipal i del Liceu, perquè Barcelona és més a l’abast de tothom. I entremig vam passar la pandèmia i vam haver-nos d’adaptar a les fórmules de streaming, com tothom. En cada edició tenim un padrí, una personalitat destacada que ens dona suport i hi contribueix amb una salutació: a l’últim congrés va ser Jordi Savall, i aquesta vegada comptem amb Josep Pons. Vull destacar la gran feina de tots els conservatoris de tot el territori, a través de la junta de l’Associació de Conservatoris de Catalunya i el comitè organitzador dels congressos, perquè això tingui continuïtat i pugui créixer en benefici de l’educació musical.